José Díaz Herrera va presentar ahir el que ell considera "un exercici necessari d'autocrítica d'una professió altament endogàmica". Díaz, periodista d'ofici, va publicar el mes de setembre Pedro J. Ramírez al desnudo, una biografia no autoritzada que "desemmascara" el director d'El Mundo, Pedro. J. Ramírez. Segons l'autor, "aquesta obra era una necessitat, ja que la premsa critica, però allò que hauria de fer abans de tot és estudiar-se a si mateixa".
Díaz recordà que ell arribà a Cambio 16 quatre anys abans que l'empresa contractàs Pedro J. Ramírez per "fer la feina bruta i acabar amb Adolfo Suárez". Amb tot, l'autor d'aquest llibre, que ja va per la tercera edició en poc més de dos mesos, va veure com el seu treball perillava, perquè no trobava cap editorial que l'hi publicàs. Gràcies al màster en periodisme per la Universitat de Columbia i a la feina fora de l'Estat, Díaz assegura que "he après a ser més crític amb la professió, cosa que a Espanya no passa". Des del seu punt de vista, aquí el que succeeix és que "entre els periodistes la gent es cobreix i que el bon periodista ho és pel que explica i destapa, i no pel que sap i calla".
La presentació a la llibreria Lluna de Palma va aplegar més d'una seixantena de persones, que van seguir atentes les explicacions de l'escriptor, com també de la resta de convidats que hi van intervenir. Jaume Sastre, coautor de La guerra de la piscina i que va actuar com a conductor de l'acte, va destacar "el mirall que suposa aquest llibre i aquest exercici d'hemeroteca que permet veure les contradiccions de P. J. a través dels textos que ell mateix ha escrit". Així mateix, va destacar-ne "la quantitat d'informació sensible contraposada a allò anecdòtic que permet retratar-lo". El pare Joan Marc, de la Real, va posar en relleu "la necessitat de l'obra, perquè així pots saber quin tipus de persones ens manipulen i trastornen la societat".
L'altre encarregat de presentar el treball va ser Miquel Àngel Tortell, conegut per haver publicat El Mundo contra Mallorca. Tortell va posar èmfasi en la circumstància que, "amb el que ha fet, Ramírez ja no és un periodista, sinó Jack l'Esbudellador, capaç de controlar els poders fàctics i carregar-se el que faci falta". A través de gairebé 700 pàgines, el llibre retrata el que ha estat i és el director d'El Mundo, gràcies al testimoni de gent molt propera a ell, com per exemple l'exdona, i de personatges destacats en el món de la comunicació, com el fundador del Grupo Zeta, Antonio Asensio, que el dibuixa com "algú capaç de robar a una velleta només per poder ser el primer a publicar la notícia".
Com relata Díaz, Pedro J. ha tingut la capacitat de rebre el suport de Mario Conde i de Javier de la Rosa, "que després va deixar a l'estacada". D'ara, li sorprèn la bona relació que té amb Zapatero, i és que "és un home que va acabar amb els felipistes que hi havia al Govern, tot i ser en el seu moment instigador dels GAL". 30 anys de la història d'Espanya a través d'algú que ha volgut ser "més que periodista".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Marc con H. MARCH de la familia
En la meva vida he llegit un llibre que no contengui cap errada d'ortografia o ortotipogràfica. I n'he llegit de molt prestigiosos, rederevisats per gent il·lustríssima... Pens que si les errades condueixen a errades d'interpretació o dificulten la llegibilitat d'un text, sí que seria reprovable. Però no n'és el cas. De vegades passa que, per precipitació, un llibre no surt tan polit com tocaria, sobretot en els casos d'assajos periodístics que surten en consonància amb el temps que pertoca.
El fogater de les coses clares li fallen els pronoms relatius, no el cregueu!!
Ara resulta que mos surt el noucentista fogater dient que "aquestes coses no passen a països seriosos com França o Anglaterra". Hòstia, aquest pobre d'esperit encara no se n'ha adonat que som una puta colònia d'Espanya. Naturalment que s'ha de mirar d'escriure sense faltes però com deia en Badia i Margarit, sobreviurem a la persecució espanyola per les "actituds" fermes i combatives i no per escriure sense faltes.
Vaja, que el llibre d'en Tortell serveix com a arxiu però no com a assaig. Voleu dir que no és també dignificar el país intentar escriure i sobretot publicar sense faltes? A mi m'han ensenyat que sí. És més, consider que un llibre que té faltes o està mal escrit falla per la base. Aquestes coses no passen a països seriosos com França o Anglaterra. Ja direu què trobau en haver llegit el d'en Díaz.
Aquí el que s'ha de comentar és el llibre Pedro J. al desnudo, un retrat colpidor d'una de les persones més influents -en diria xantatgistes- de finals del segle XX i principis del XXI. El periodisme d'extorsió que ha practicat pretén manipular la realitat que percebem els ciutadans. El llibre El Mundo contra Mallorca podria és l'únic llibre d'aquestes característiques que, per cert, encara es pot llegir amb perspectiva. I la presència d'UM se suposa que respon a la recursivitat que tenia al diari, cosa que deus saber, cosa clara, no?
Dios los cria y ellos se juntan. Pedro J. i Zapatero? Pedro J. y Matas? Pedro J. y Mario Conde? Pedro J. i Javier de la Rosa, Pedro J. i Aznar...
Miquel Àngel Tortell va escriure un bon llibre absolutament recomanable on posava en evidència com la màfia madrilenya d'El Mundo ha atacat i atac d'una manera transversal la societat mallorquina. Aquest llibre és un arxiu formidable on queden enregistrades els mètodes gansterils i les campanyes contra la Plataforma de la Real, entitats com l'OCB, el GOB, partits polítics com UM, PSM, ERC, EU, Maulets, etc. Només un sectari de cal déu i un il.lustrat mira'm i no em toquis pot escriure un comentari com el que signa "coses clares". Ara que Rodrigo de Santos és a la presó condemnat per absuos sexuals a menors és un bon moment per rellegir "El Mundo contra Mallorca" i recordar els elogis ditiràmbics que feien de Matas, de Santos i companyia presentant-los com un exemple d'honradesa i de la "Nueva mallorca".
La por cerval que tenen els polítics a Pedro J. és el que el fa poderós. Si tothom actuàs amb la sinceritat que toca i, sobretot, amb la dignitat dels càrrecs que emanen de la sobirania popular, aquest fantasma deixaria de dirigir la història. Va matar Suárez, va propugnar el GAL, va matar González i ara té agenollats Zapatero i Rajoy. Fins quan? Aquí, per sort, tenim un exemple de dignitat amb en Jaume Sastre i el Lobby que han plantat cara i ha posat en evidència la corrupció de PP i PSOE en el tema de la piscina. Els hi cauen multes i multes per fer allò que ens tocaria fer a tots: DEFENSAR LA TERRA!
Miquel Àngel Tortell va publicar un recull de retalls periodístics sense gaire traça i amb l'únic objectiu de defensar UM. Va tudar una bona oportunitat per fer un treball rigorós. Formalment, és un llibre indigne d'un filòleg, a qui se li suposa un mínim coneixement de la llengua. No és un llibre en absolut recomanable.