Fiol és una rara avis. El magistrat és l'únic dels seus companys que redacta sentències i resolucions en català a Balears. Començà fa nou anys "amb naturalitat i el suport de la sala". Aquesta tasca li ha valgut el premi Agustí Joandó, amb què el Consell General dels Col·legis d'Advocats de Catalunya li reconeix el treball "en pro de la llengua catalana dins l'àmbit dels països de parla catalana. Em fa sentir orgullós".
La situació, però, no és idònia. "Jutges i fiscals posen intèrpret a ciutadans d'aquí, tot i que són ells els qui l'haurien de menester. El ciutadà té dret de parlar en la seva llengua. Qui ve com a magistrat a Balears voluntàriament no pot oblidar aquesta realitat", diu.
Fiol, nascut al Castell, és un menorquí que "enyora" la terra. "Sempre som allà mentalment", assegura. "No n'he canviat ni l'accent", hi afegeix. Estudià Dret a Barcelona. La primera destinació fou Ripoll, a Girona. Després tornà a casa, "a Maó", fins que, "ascendit a magistrat", l'enviaren al Jutjat de Primera Instància de Palma. "En aquells temps també vaig ser degà. Llavors eren menys de 10 jutges", diu. El 1986 arribà a la Sala Contenciosa Administrativa i des de 2008 n'és el president.
Reconeix que una de les persones que més l'influencià perquè estudiàs judicatura fou el magistrat Guillem Vidal Andreu. "Amb ell vaig preparar primer de Dret i durant gran part de la carrera fou el meu tutor. També m'ajudaren la meva dona i el meu pare", confessa.
Tributari, en el Hit Parade
El Contenciós "consisteix en la revisió dels actes d'una administració molt potent en tots els àmbits: l'estatal, l'autonòmic i el local. Inclou des d'incidències de tràfic a béns i immobles; des de llicències d'obres fins a sancions de costes". "El Hit Parade a Balears", afirma, és "tributari, sobretot IVA i IRPF, encara que d'impostos de successions també n'hi ha". El més problemàtic jurídicament, a més d'aquest, "és l'urbanístic". La seva incidència, tanmateix, és més puntual. Es nota quan es "revisa, adapta o modifica un pla d'ordenació territorial".
El magistrat recorda que "a Contenciós pràcticament tot és escrit: demandes i contestacions". Sembla impersonal, però darrere els papers hi ha persones i problemes amb l'Administració. "S'hi mouen molts assumptes en matèria d'estrangeria. No veim físicament, però, aquell senegalès, aquell marroquí o aquella colombiana", apunta. La litigiositat, admet, és elevada. "A la sala, des de principi d'any, s'han redactat unes 770 sentències, al voltant de mil d'anuals", assenyala.
Fiol diu que, "tot i que no em fan cas, consider políticament raonable que a Eivissa i a Menorca hi hagi jutjats contenciosos administratius per apropar el ciutadà a la justícia. Existeix un greuge comparatiu", afirma.
Pel que fa la la situació de la justícia, Fiol, que també és el coordinador de Jutges per a la Democràcia a Balears, es confessa "radical. S'ha de modificar de dalt a baix l'Oficina Pública. El jutge només hauria de tenir a taula les qüestions a resoldre. Es perd molta energia judicial en burocràcia. Hauríem d'escurçar els terminis; sis mesos és un temps idoni. La mitjana actual a Contenciós és d'any i mig". El magistrat considera que "s'ha perdut una gran ocasió en el trasllat de competències. Amb els governs central i autonòmic del mateix color polític, s'hauria d'haver tallat el nus guardià amb diners o sense, com en la sanitat. El problema, indica, és que "la gent té por de canviar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molt bé pel magistrat Fiol! ojala n'hi hagués molts més com ell i la justícia espanyola parexeria manco una justícia colonial!
Els crancs marins, si. Els de riu, i la frase es castellana, van de cul enrere.
Els crancs no van enrere: van de costat.