La realpolitik de Mateu Cañellas amb els joves

El conseller d'Esports i Joventut analitza amb dBalears la situació del jovent. La radiografia resultant no és del tot satisfactòria, fet pel qual aplica dosis de pragmatisme en la gestió

TW
0

Mateu Cañellas és conseller d'Esports i Joventut. Potser per això i perquè té un passat d'esportista d'elit, encara se'l pot considerar -quasi- jove. Davant els problemes del jovent, per tant, actua amb proximitat i amb una dosi de realpolitik ("política de la realitat", en alemany), com si encara fóssim a la Guerra Freda. Això és perquè, per sobre de moralismes, aquesta conselleria ha entès que no basta informar els joves dels perills d'ara, sinó que també cal minimitzar els riscos. D'aquí el pragmatisme: "Hi ha conductes que no m'agraden, però, si succeeixen igualment, les gestionarem". És per això que està d'acord a facilitar preservatius a les escoles, de donar la píndola de l'endemà a menors (sota control d'un registre informàtic) i de no prohibir el botellot.
També es mostra partidari de minimitzar els riscos del consum de drogues. "Feim feina amb una ONG que explica als joves que consumeixen estupefaents com prevenir excessos -explica- tot i que estiguem absolutament en contra de la droga".

Tampoc no creu allò que fa mal a un jove sigui un porro, "sinó la dependència que genera". Això li explicava el seu entrenador quan era adolescent i esportista de base. Ara és ell qui ho repeteix a tots els que l'escolten.
Els símils esportius són habituals en qui, de fet, ha estat atleta d'elit. El seu despatx està decorat amb una gran fotografia de la final de 1.500 metres d'un mundial, que va córrer juntament amb El Guerrouj i Fermín Cacho -qui li regalà la imatge. Per això compara una prova ciclista -la de puntuació per equips- amb l'educació dels joves. "Puntua el tercer que arriba a la meta, no el primer", diu. És a dir, el millor resultat ha de ser mesurat per l'actuació del corredor més humil. "Està clar que moure per a l'acció els forts és fàcil", hi afegeix. També reconeix jugar a la videoconsola Wii amb els seus amics -"una reunió social diumenges horabaixa". De fet, l'edat no fa la joventut, sinó l'esperit. "Ja ho veus, 37 anys i encara sense fills", conclou divertit.