TW
0

Mateu Canyelles és conseller d'Esports i Joventut. Pentura per això que té un passat d'esportista d'elit i encara se'l pot considerar -quasi- jove.

Davant els problemes del jovent, per tant, actua amb propania per tot els costats. I una dosi de realpolitik, com si encara no haguéssim sortit de la Guerra freda. Per què per damunt de moralismes, aquesta conselleria ha entès que no basta amb informar els jovent dels perills de l'avui: També cal minimitzar els riscos, un pic ja han fet la treta.

D'aquí el pragmatisme: "A jo hi han conductes que no m'agraden, però si succeeixen igualment, anam a gestionar-les". Es per això que es mostra d'acord amb facilitar preservatius a les escoles, de donar la píndola de l'endemà a menors (sota control d'un registre informàtic) o de no prohibir el botellot.

També està d'acord amb minimitzar els riscos del consum de drogues. "Feim feina amb una ONG que explica als joves que es droguen com prevenir excessos", explica, "tot i que estigam absolutament en contra de la droga".

Tampoc creu que un porro faci mal a un jove, "sinó la dependència que genera". Així li explicava el seu entrenador, quan era adolescent i esportista de base. I ara és ell el que ho repeteix a tothom qui li vulgui sentir.

Els símils esportius son habituals en qui, de fet, ha estat atleta d'elit. El seu despatx està decorat amb una gran fotografia (la final de 1.500 metres d'un mundial), que corregué juntament amb El Guerrouj i Fermín Cacho (qui li regalà la imatge).

Per això compara una prova ciclista (la de puntuació per equips), amb l'educació dels joves: "Puntua el tercer en arribar a meta, no el primer". O sigui que el millor resultat ha de mesurar-se per l'actuació del corredor més humil. "Està clar que moure a l'acció als forts és fàcil".

També reconeix jugar a la videoconsola Wii amb els seus amics ("una reunió social, els diumenges horabaixa"). I és que l'edat no fa la joventut, sinó l'esperit. "Ja veus, 37 anys i encara sense fills", conclou, divertit.