“Els procuradors som els grans desconeguts”

La figura del procurador ja ve d'antic i com a exemple la cinefilia de Ruiz ens remet a un clàssic en blanc i negre de Billy Wilder Testimoni de càrrec, amb Marlene Dietrich i Tyrone Power. A les primeres escenes, Tyrone Power, que és l'acusat en un judici, va amb el seu procurador i li aconsella quin advocat li convé per guanyar el cas.

"A principi del segle XX era el client qui contractava el procurador i, en funció de la matèria a la qual es referia el procediment (penal, civil, adminsitrativa) li recomanava un advocat o un altre, afirma Ruiz. En un moment determinat, però, "la societat donà més importància als continguts jurídics. Actualment, s'han girat les tornes i és el client qui contracta l'advocat. Encara som, però, els homes de confiança dels nostres clients", diu Ruiz. Aquesta dinàmica queda reflectida "a la roda judicial. Som els qui tenim el poder de representació".

Ruiz, de 42 anys, cursà Dret a la UIB i comencà a exercir el 1992 per "l'atzar de la vida". "En lloc de Col·legi d'Advocats em vaig donar d'alta al de Procuradors. Tinc el número 153". Ruiz reconeix amb franquesa que la seva professió és "lluny de ser vocacional, aprens a estimar-la quan l'exerceixes. I és que som els grans desconeguts fins i tot a la carrera de Dret. Tot s'enfoca per ser jutge, fiscal, advocat, notari, però la figura del procurador només es tracta de passada a processal".

El degà dels procuradors afirma que sempre ha estat fidel a una màxima que li ensenyà "el meu mestre, Pedro Ferrer. És senzilla. Jo vaig a favor d'una persona, però no en contra d'un altra". Potser és per això que el que més li agrada és "mantenir una distància objectiva amb el client que li permet donar consells adients per a la causa". En canvi, denota el fet que "desgraciadament no sempre coneixem els representats. Ells ens atorguen poders i saben que existim, però no ens veiem fins a la vista o judici".

Advocats i procuradors

Ruiz comenta que "procuradors i advocats tenim una relació necesàriament fluïda. Nosaltres hem de donar sortida diària a totes les notificiacions judicials i les hem de comunicar amb rapidesa perquè existeixen terminis. Tots formen part d'un mateix sistema. Els missers donen solucions jurídiques que els procuradors tramitam. La diferència la trobem en el fet que els advocats es deuen quasi exclusivament a la part. El procuradors, en canvi, combinen una funció privada com a representants del client, amb una funció pública com a col·labors de la Justícia".

El degà considera que el Col·legi de procuradors s'ha convertit en una "peça fonamental com a engranatge de la justícia. Des del Col·legi, gestionem el trasllat de còpies i notificacions als procuradors. Això suposa llevar un important volum de feina a la Justícia. Concretament, a Balears d'un milió a milió i mig de comunicació anuals", assenyala. Els procuradors "som l'engranatge entre el món admnistratiu de la justícia i l'exterior".

Ruiz coneix de prop el gran desconeixement del llenguatge judicial per part de la societat. "Una vegada vaig acompanyar un client a l'interrogatori de les parts que abans es deia confessió. Quan va entrar, s'agenollà davant el jutge i començà a pregar l'Ave Maria Puríssima fins que el vàrem aturar.