Les nétes de dos dels desapareguts durant la Guerra Civil, Toni Jordà Oliver (Pina) i Andreu Peris Martorell (Inca), varen entregar a la jutgessa María del Carmen Abrines Martí sis roses vermelles per reivindicar el desacord amb l'arxivament de la causa de la fossa comuna prop del cementeri de Calvià. Les dues familiars han assegurat que "tornarem a cercar les flors quan puguem anar, com la resta de ciutadans, a dipositar-les a les tombes dels nostres avis". Segons sembla, Jordà i Peris estarien enterrats des de 1937 a la fossa comuna de Calvià. Toni Jordà, després d'estar empresonat al castell de Bellver, hauria desaparegut, del mateixa manera que Andreu Peris, després de passar per la presó de Can Mir.
En defensa de la memòria
L'associació Memòria de Mallorca (MdM) també ha lliurat el recurs a la interlocutòria de la titular del Jutjat d'Instrucció número 10 de Palma, que es fonamenta en el fet que el delicte no hauria prescrit. La presidenta de l'associació MdM, M. Antònia Oliver, ha assegurat que "és responsabilitat dels jutges i de la Justícia recuperar la memòria històrica". I és que entre alguns dels punts de l'acte de la jutgessa s'apunta que el sistema judicial no disposa dels recursos necessaris per dur a terme l'exhumació de la fossa comuna de Calvià. Amb tot, Oliver manifesta que ells estan disposats a col·laborar-hi i a aportar fins i tot un banc de dades d'ADN. Des de MdM reivindiquen que no volen que les víctimes de la Guerra Civil pateixin aquest greuge i anuncien que, si cal, duran flors a tots els polítics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El més curiós és que tothom, jutges, polítics i institucions veuen justes les reclamacions d'aquestes persones però cap d'ells es vol responsabilitzar de la reserca i exhumacions. Deixen completament desemparades a les famílies. Un acte valent, enhorabona. Cavall desbocat
Era en el novembre de 1975 quan l'enterraren però tot segueix fermat i ben fermat..I la culpa la tenen pràcticament tots els polítics institucionals que hem tengut i que tenim.
Un exemple de dignitat humana i de petició de justícia, tan sols veritat, justícia i reparació per a les víctimes del Feixisme. Salut i enhorabona per la feina. G.B