“Sortirem de la crisi abans que la resta de l'Estat espanyol”

Carles Manera, conseller d'Economia i Hisenda, entregà aquesta setmana al Parlament el projecte de pressuposts, que serà debatut a la Cambra. Apunta que Balears sortirà de la crisi abans que la resta de l'Estat.

Com valorau els pressupots que s'acaben de presentar en el Parlament?
Han estat molt coplicats de confeccionar. Hem viscut una caiguda brutal dels ingressos a causa de la crisi: uns mil milions d'euros menys. Faig una valoració de preocupació perquè hem fet feina en circumstàncies molt complexes.

Què és més complex, la caiguda d'ingressos o aquest Pacte multipartidista?
La causa és la pèrdua d'ingressos. La dificultat és extraordinària. En altres circumstàncies tens més marge per poder distribuir entre les distitntes àrees. Ara el que m'ha tocat fer és demanar restricció. Això genera dificultats entre en els socis i entre el meu propi grup polític. Ningú no vol veure reduïdes les seves partides, però jo les he de fer quadrar.

Seran efectius aquests pressuposts sense una reducció del sector públic?
Per al 2010 es mantenen les assignacions a la política social. De cada 100 euros n'hi van destinats 70. Apostam per l'educació, la sanitat, el suport a la gent que queda sense sortida, el benestar social... Hi dedicam més de 2.300 milions. També ens decantam per un canvi en el model de creixement en l'esforç R+D+I, que implica innovació, universitat i recerca. És una pauta per canviar el model de creixement. Apostam per la competitivitat laboral, la cohesió social i l'ocupació. Són 17 acords amb empresaris i sindicats que representen 540 milions. Es tracta d'una llei de l'economia sostenible avant la lettre.

Per què?
És una experiència anticipada al que vol fer Zapatero, insòlita a l'Estat espanyol. Ara Zapatero vol arribar a acords amb sindicats i empresaris, però fa dos anys que nosaltres ho feim.

Però Balears viu ara del monocultiu turístic...
No feim volar coloms. Quan parlam del canvi de model productiu, quan també se'n parla a Madrid, des d'aquí podem dir que aquest canvi de model és detectable. Ho veim en totes les actuacions que duim a terme des del setembre del 2007 relacionades amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Tenim un laboratori magnífic: el Parc Bit. Quan nosaltres entràrem en el Govern en el Parc Bit hi havia 60 empreses, ara n'hi ha 112. A l'hivernacle d'entitats n'hi havia sis, ara n'hi ha 42. Són experiències de valor afegit, de tecnologia, que es desenvolupen al caliu de la política econòmica del Govern. També hem incentivat la política dels clústers empresarials, amb un metaclúster turístic. Tenim missions comercials per moltes bandes, sobretot a Llatinoamèrica. Tota aquesta activitat representa el 5,6% del PIB balear, quatre vegades més que l'agricultura. Aquest nou model de creixement aporta 1.500 milions d'euros a la generació de renda, ocupa poc territori i representa l'economia del coneixement. Hi ha dos conceptes claus: l'economia del consens, amb el pacte de la competitivitat, i l'economia del coneixement, que és el nou model. Això és anar molt més enllà dels serveis de sol i platja.

Suposa això la reconversió de les empreses de construcció?
La construcció s'haurà de readaptar a una realitat diferent. S'hauran de dedicar més a tasques de rehabilitació poc consumidores de capital natural.

Sí, però aquest sector manté 50.000 nòmines...
Passar d'un model de creixement intensiu en mà d'obra i extensiu en territori com el nostre a un de més intensiu en coneixement i menys extensiu territorialent no té despeses nul·les. Això no es fa per decret. Té un cost de transició dolorós. El mercat laboral està sobredimensionat en algunes activitats.

I què s'ha de fer amb la mà d'obra no qualificada?
L'allau de població que ha vingut aquí a fer feina en tasques intensives ha tingut com a corol·lari la caiguda de productivitat dels treballadors. Cada vegada ve més gent per produir el mateix.

Allò important no és la inversió en formació?
Ho és. També en temes d'innovació i en la sinergia amb la universitat. S'ha de construir una triple hèlix que englobi l'administració, la universitat i les empreses. I aquesta triple hèlix ha de ser un motor que tingui un combustible fonamental: el coneixement.

Però el 2010 no serà possible funcionar a ple rendiment...
Per a l'any que ve tenim els recursos que tenim. Hem acudit a l'endeutament. Feim un pressupost desequilibrat, de manera conscient és keynesià.

Això significa potenciar el consum de la gent...
És clar, davant veus conservadores que parlen de la reducció de la despesa pública, nosaltres pensam que el sector públic ha de ser un factor d'incentivació de la demanda. Destinam 670 milions a la inversió pura i dura. Si a això sumam els 540 de l'Estat i els més de 200 del pla Renove, obtenim que el 2010 hi haurà més de 1.200 milions d'inversió pública.

La inseguretat i la corrupció afegeixen llenya a la sensació d'inseguretat econòmcia?
Pot tenir alguna quota de responsabilitat, però allò més important és l'economia. Pens que la recuperació balear serà pionera perquè tenim una activitat molt sòlida, per sobre de la de Catalunya i la del País Basc. També tenim l'economia més internacionalitzada de tot l'Estat.

Parlem de casos concrets: el palau de congressos serà finalment pagat totalment amb doblers públics?
La intenció és que no sigui així. Si els actuals empresaris es retiren, s'establiran negociacions amb d'altres. S'han de mirar totes les fórmules. Crec que és més que possible aquesta inversió privada.

Quins tipus d'empresaris?
La negociació, la du Cort i a ells els correspon dur-ho endavant.

Hi haurà sobrecost important per a Son Espases?
Si aquest sobrecost representa una millora del servei que volem oferir, serà al final una bona inversió. No en tinc ap dubte. Allò important és el resultat final.