“Som misser de poble, faig una mica de tot”

De Luis estudià "de gran" a la UIB. "La meva dona era advocada i m'ho va pegar". Comparteix despatx amb Isabel Fluixà i amb la seva esposa, Neus Linares. "En total som sis lletrats. Bel du més penal; Neus, civil i contenciós; jo, urbanístic i mercantil". A mercantil tracta "renegociacions d'endeutament, lesions en pagaments i darrerament més temes concursals".

Caseterisme a Part Forana

Pel que fa a Urbanisme, De Luis afirma que "la llei és bona, el problema és l'aplicació que se'n fa a determinats llocs. Amb el Pla Territorial se cerca la protecció del territori, una altra cosa és que se'n facin interpretacions perverses". Casos com els d'Andratx, Cavallistes i la piscina de Pedro J. a Son Servera han passat per les seves mans. "Com veus, a la Part Forana hi ha molt de caseterisme, no sé si legal".

Aquest home fa un ritual cada diumenge. "Agaf els diaris, vaig al despatx, em faig un pa amb oli i pas el matí llegint-los sense admetre interrupcions". Ara bé, el cap de setmana també surt. "Som un home de poble que manté els amics de tota la vida, el grup que formàrem a Alcúdia quan teníem 13 anys".

De Luis és un dels pocs missers que utilitza el català dins el sistema judicial. "Per mi, és una cosa natural. El català és la meva llengua materna. Visc en català". Amb tot, admet que això li "genera incomoditats en el dia a dia" i que potser també ha pogut afectar la seva imatge. "Un company em digué que som molt radical perquè tots els meus escrits estan fets en aquest idioma. És que he insultat algú? Sembla que hi ha una concepció que la nostra llengua és una espècie d'anormalitat. No ho compartesc". No és l'únic. El magistrat president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior, Gabriel Fiol, redacta sentències en català. "Són les úniques que he vist a les Balears", hi afegeix.

De Luis és un enamorat de la seva terra "com a poble hauríem de tenir el dret de comandar a ca nostra", afirma. L'advocat de la Part Forana pertany a la junta directiva de l'Obra Cultural Balear i, a més, col·labora amb l'oficina de Drets Lingüístics. "Entre un parell de missers, intentam ajudar les persones que s'han vist involucrades en conflictes lingüístics. Normalment les situacions van unides a l'actuació de les forces de seguretat, en especial de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. El ciutadà es troba en una conjuntura d'absoluta indefensió perquè la Policia, com a autoritat, té presumpció de veracitat. Et poden acabar denunciant per resistència, insults o vexacions. És complicat demostrar que l'arrel del conflicte és lingüística".

A més, Josep De Luis és un treballador nocturn. "M'agrada anar els vespres al despatx. No sona el telèfon ni molest ningú. A casa meva dic que me'n vaig a treballar d'after fins a les tres o les quatre de la matinada", afirma. Una de les seves obsessions és gaudir de la feina i, per això, inventa amb Bel Fluxà petites competicions i anècdotes per mantenir el bon ambient. "Competim per veure quin dels dos té més entrades en el Google. De moment, hi destac", diu rient com un nin petit. També es posen els gomets verds i vermells que duen els nins a l'escoleta. Verd com a positiu i vermell en negatiu. Bel té fillols i jo nins petits. Així tot és més divertit.