Les empreses públiques gastaran el mateix tot i el pla per fusionar-les

El conjunt d'empreses i fundacions que integren el sector públic de l'Administració autonòmica gestionarà el 2010 gairebé els mateixos recursos que enguany, tot i que el Govern enllesteix un pla de fusions entre aquests ens per racionalitzar-ne l'estructura i el funcionament i, per tant, la capacitat de despesa. El projecte de pressuposts aprovat per l'Executiu, que ahir es començà a tramitar al Parlament, preveu que les empreses i les fundacions gastin l'any que ve un total de 810,5 milions euros, una xifra que només representa una reducció del 0,7% respecte d'enguany, mentre que la xifra global dels comptes públics patirà una retallada del 4,9%.

En qualsevol cas, durant la presentació del projecte de pressuposts feta ahir a la Cambra, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, confirmà la informació publicada dilluns per aquest diari avançant que, durant els propers mesos, es procedirà a fusionar algunes empreses públiques que puguin compartir "sinergies en la seva activitat . Amb tot, advertí que encara es fa "díficil concretar" l'abast d'aquesta actuació -anunciada com una mesura d'austeritat- i si afectarà un "percentatge important" d'ens públics autonòmics.

Manera avisà que espera l'aprovació de la llei del sector públic -encara en discussió entre els socis del Pacte- perquè doni cobertura a aquest pla de fusions, encara que el mateix projecte de pressuposts ja ho preveu. El responsable econòmic del Govern remarcà que durant la present legislatura s'ha fet un esforç important per no incrementar el sector públic -que ell mateix ha reconegut en nombroses ocasions que es troba sobredimensionat- i es negà a comentar si les fusions hi poden comportar una retallada de personal eventual.

Al marge d'aquesta qüestió, el conseller donà el sus a la tramitació parlamentària del seu tercer projecte pressupostari admetent que "no és cap honor presentar els primers pressuposts de la Comunitat que es contreuen". Tot i això, tornà a defensar la necessitat d'empendre aquesta retallada en els comptes públics per afrontar la gran caiguda de la recaptació per ingressos tributaris i, al mateix temps, recórrer un altre any a un fort endeutament -693 milions més- per mantenir l'esforç inversor. Els comptes públics s'han elaborat a partir de la previsió que l'economia balear encara caigui en el proper exercici un 1,5% respecte del PIB, si bé Manera subratllà que es comencen a veure "espurnes", tot i que no brots verds, cap a la recuperació.