“Són dies durs per a l'occità”

"L'occità perviu encara en el cor dels que estam interessats en la realitat cultural d'aquesta llengua i en el seu patrimoni històric". Encarregat de vetlar per la protecció d'aquest idioma, el director del Centre de recursos occitans i meridionals de Tolosa, François Pic, va visitar Ciutat la setmana passada per intervenir en un cicle de conferències organitzat per l'Obra Cultural Balear.

És parla sovint del passat de la llengua occitana, però poc del present i, sobretot, del futur...
El present i el futur són complicats. Pràcticament la llengua està acabada: es calcula que, en un espai geogràfic que té uns 15 milions d'habitants, només unes 300.000 persones el podrien parlar. Ara bé, això no vol dir que ho facin. Vivim uns moments alarmants que podrien suposar la seva eradicació. El passat literari i històric de la llengua d'oc és força conegut, però es desconeix bastant la realitat de la llengua i la situació tan desfavorable en la qual es troba...

I com és que encara continua viva com a llengua?
Pels esforços que hi ha hagut per conservar-la. Mirau: des de la meitat del segle XIX s'han fet aquests intents de preservació, per mantenir-ne la presència en la transmissió entre generacions. Fins ara, els pares passaven als fills aquesta herència. Ara, les noves generacions són educades en francès.

És la política que es fa des de París el gran enemic de les llengües minoritzades al territori francès?
És clar. Aquesta tendència homogeneïtzant que fa que el francès controli tota la política lingüística posa en risc no tan sols l'occità, sinó també el bretó, el basc, l'alsacià i el flamenc, entre d'altres. Són llengües tolerades, però són lluny de l'oficialització. L'article segon de la Constitució diu: "El francès és la llengua de la República". La resta de idiomes apareixen en l'article número 75, que diu: "Les llengües regionals formen part del patrimoni de França". És tot! No en diu res més! La política lingüística de París té la tendència d'uniformitzar el territori francès sota una mateixa llengua per mantenir, com sigui, la unitat que estableix l'article primer de la Constitució: "França és una i indivisible".

Existeix una relació entre la llengua occitana i una identitat que s'allunyi de la francesa?
No, per una simple raó: no ha existit mai políticament, com a país. L'occità és identificat amb un espai geogràfic pels lingüistes, però la gent que el parla no és conscient en absolut de pertànyer a un poble diferent del francès.

Quina és la tasca del Centre de recursos occitans i meridionals?
Aquest òrgan és present no només a Tolosa, sinó també a altres regions de França. Ens encarregam de sensibilitzar la societat i la classe política per fer-los comprendre la necessitat de conservar, mantenir i desenvolupar aquestes llengües. Volem crear estructures d'ajuda que facilitin la transmissió de l'occità i, sobretot, la seva visibilitat pública. En les televisions locals de Tolosa, Marsella i Montpeller només s'emeten de 3 a 5 minuts per setmana de continguts en occità. Això és realment ridícul!