El Govern preveu que el 2010 l'economia encara caigui un 1,5%

El Govern estima que l'economia de Balears encara caurà un 1,5% en relació al seu PIB durant l'any 2010. Aquesta és la previsió a partir de la qual s'ha elaborat el projecte de llei dels pressuposts de la Comunitat per a l'any que ve, que el Consell de Govern aprovà ahir en una reunió extraordinària. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, presentà després els grans nombres d'aquests comptes, marcats per un "escenari econòmic molt problemàtic" i, el que és pitjor, amb "mals auguris" amb vista al 2010, perquè es mantindrà la "tendència negativa" de l'economia de les Illes. "Brots verds, en veim pocs", resumí Manera. Els pressuposts presentats sumen un total de 3.384 milions d'euros. Tal com s'havia avançat, això representa una retallada de 175 milions respecte d'enguany, un 4,9%. Així i tot, aquesta limitació de la despesa no és suficient per afrontar "l'estrepitosa" caiguda estimada en la recaptació d'ingressos tributaris, uns 641 milions menys, segons preveu el projecte, la qual cosa durà el Govern a endeutar-se al límit -més de 600 milions de dèficit, un 2,5% respecte del PIB, el màxim permès pel Ministeri- per tal de poder mantenir les inversions al mateix nivell que enguany, amb 676,3 milions.

Els recursos addicionals que han d'arribar amb l'aplicació del nou model de finançament només compensaran parcialment el descens en els ingressos, amb un millora de 330 milions per a l'any que ve, segons calculà ahir el responsable d'Economia i Hisenda. A més, Manera avançà que, a diferència d'enguany, aquests nous recursos no es destinaran a eixugar el dèficit. La previsió de decreixement econòmic per al 2010 que inclouen els comptes públics empitjora les estimacions fetes fins ara i manté una tendència on encara no s'albira cap recuperació. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), el conjunt de l'economia espanyola només caurà un 0,7%, menys de la meitat de l'estimació per a les Illes. Aquest estiu el mateix Govern calculava que l'economia balear només es reduiria un 0,8% durant el proper exercici. El d'enguany es tancarà amb un creixement negatiu al voltant del 2,7%.

Pel que fa al repartiment pressupostari entre conselleries, les dades presentades ahir confirmen les avançades durant les negociacions entre els socis del Pacte, amb petits ajustaments i tenint en compte els canvis de departaments a partir de la recent remodelació del Govern. Totes les conselleries es veuen afectades per la reducció, però Manera remarcà que les dedicades a polítiques socials i a la dinamització econòmica són les que menys.

"No em preocupa el deute"

"Ara mateix no em preocupa el deute, el que vull són recursos per fer front a la crisi, ens endeutam per invertir, com qualsevol família i empresa". Carles Manera defensà així la política pressupostària aplicada pel Govern per afrontar la recessió econòmica a Balears. Explicà que, per segon any consecutiu, l'Executiu incrementarà de manera significativa el deute públic -uns 600 milions d'euros- perquè esdevingui una "palanca del creixement econòmic" per poder mantenir les inversions. A més, l'any 2010 s'hi afegirà la retallada de gairebé un 5% en els comptes públics. Tot això per suèrar una caiguda espectacular dels ingressos per recaptació tributària, en una quantitat similar al nou deute.

Les alternatives, exposà el responsable econòmic del Govern, serien elaborar uns pressuposts "en equilibri", sense dèficit, "la qual cosa obligaria a retallar molta més despesa, que ja afectaria la prestació de serveis bàsics", o incrementar la pressió fiscal. Sobre aquest darrera opció descartada, el conseller reiterà de manera clara que l'Executiu no es planteja ni pujades ni noves figures impositives. Com s'ha fet des del principi de la legislatura, el projecte de llei dels pressuposts no durà una llei d'acompanyament amb mesures fiscals i tributàries. Tot i que Manera defensi la fórmula de recórrer a l'endeutament, no amaga la seva preocupació pels nivells que assoleix el deute acumulat de la Comunitat.

El conseller assegurà que encara no pot fer una estimació del dèficit real amb el qual es tancarà l'exercici pressupostari d'enguany i remeté a les darreres xifres liquidades, les de l'any 2008, exercici que es tancà amb un dèficit del 3,28% en relació al Producte Interior Brut (PIB) i aleshores el deute acumulat era de l'11% en la mateixa relació, un dels més elevats d'Estat. També remarcà que, segons les dades del Banc d'Espanya, el segon trimestre d'enguany la quantitat global de l'endeutament superava els 3.000 milions d'euros. Manera admeté que el 3,28% de dèficit presentat l'any passat suposa que Balears superà el límit establert aleshores pel Ministeri d'Economia i Hisenda, la qual cosa obliga ara la presentació d'un anomenat pla de sanejament per al reequilibri de les finances autonòmiques.

No concretà quines mesures pensa introduir en aquest pla, "les haurem d'estudiar", encara que indicà que la retallada pressupostària prevista per a l'any que ve, "d'un 5%, poca broma", digué, representa ja un "pla d'ajustament dels comptes públics de primera magnitud". Una vegada més, assegurà que les mesures no passaran per un augment de la pressió fiscal per incrementar els ingressos. Respecte de la contenció de la despesa prevista per a l'any que ve, el titular d'Economia i Hisenda mantingué que s'aplicaran mesures d'estalvi a partir d'un criteri d'austeritat i que es reflectiran en reduccions a partides que no afectin la prestació de serveis públics essencials per als ciutadans. Aquí subratllà que els departaments destinats a la política social i a la dinamització econòmica són els que patiran una menor minva, mentre que els capítols de despesa corrent i personal dels pressupost es retallaran en total més d'un 13%.

Supressió d'ens públics

A l'hora de detallar les mesures d'estalvi previstes, Manera incidí de manera especial en el replantejament del sector públic de la Comunitat que es durà a terme de manera paral·lela a la tramitació d'un projecte de llei que li doni cobertura. Així, avançà que es redefiniran els objectius i programes d'actuació a totes les administracions, que s'inclourà la supressió i fusió d'empreses públiques, ens i consorcis, que s'homogeneïtzaran els sous dels gerents d'aquests organismes i que hi haurà una disminució significativa en les partides de comunicació, estudis i treball, despeses de protocol, publicitat i actes institucionals.