"Premi extraordinari de fi de llicenciatura" i número 1 en la seva promoció a la UIB. Aquestes són les primeres credencials que a simple vista destaquen en Jaume Campaner, un dels penalistes més joves de Palma. Nascut el 1982, sorprèn per la seva maduresa i "vehemència", sobretot a la sala de vistes, on pot arribar a tenir "una actitud bel·ligerant" en defensa del seu client.
Campaner guanyà l'any passat el premi d'articles jurídics Degà Miguel Frontera. És un enamorat de l'estudi, "no sabia si volia ser professor de penal, processal o exercir com a advocat", afirma. Finalment, optà per convertir-se en penalista després de fer pràctiques al despatx d'Eduardo Valdivia. "Quan vaig acabar quart vaig tenir la sort de poder-hi entrar i fer feina tot un estiu. Em va encantar la manera de treballar a la vida judicial". "Quan vaig acabar el darrer examen de cinquè, l'endemà ja treballava amb Valdivia".
Campaner reconeix una gran influència de tres Eduardos a la seva vida professional. "Tots tres, Eudardo Ramon, Eduardo Valdivia i Eduardo Calderón són penalistes". Al professor i magistrat suplent de l'Audiència Provincial, Eduardo Ramon, el conegué a segon de carrera quan començà dret penal. "Des que em féu classes vaig enfocar els meus estudis cap a aquesta branca del dret. Estava feliç". Amb l'advocat Eduardo Valdivia, un dels més coneguts a Mallorca, començà com a becari "fent pràctiques". Ara comparteix despatx amb ell i d'altres companys. "Són cinc missers i dos secretaris". Eduardo Calderon va ser el seu professor a cinquè de dret. Impartia la part penal del practicum. "Em va acabar de rematar perquè exercís de penalista".
Des del primer moment, Campaner començà "fort". Directament delictes greus. El seu debut a l'Audiència Provincial "sortí bé". Va ser un tema d'una presumpta agressió sexual a una al·lota de 16 anys amb retard mental. "La petició de condemna cap al meu defensat era de 27 anys. I el van absoldre. Vàrem guanyar", diu rient. Actualment porta casos de conegut ressò mediàtic com Son Oms, Can Domenge, Pla Territorial, operació Llampec i Palma Arena, entre d'altres. Aquesta prematura "fama" li ha ocasionat més d'una broma per part dels amics. "Eduardo Morey -una altra vegada Eduardo- creà una pàgina al Facebook en què diu que sóc un mite. Molta gent s'hi ha afegit", comenta divertit.
Campaner s'ha guanyat l'etiqueta de penalista "en un mercat restingrit en el qual el pastís està molt repartit". "Moltes hores de feina", afirma. "Hi poses call. Hi ha advocats que et diuen que per ells és absolutament impensable dur un assumpte de sang o un de delicte sexual. No sé, tal vegada per principis. Jo m'ho prenc com una feina tècnica, com els metges. Malgrat la sang i el fetge, res de visceral".
El model penitenciari
"Corres, fas natació i vas al gimnàs, però sempre rumies. Costa desconnectar". "Sobretot empatitz amb els interns. Em motiva la presó. Entre preventius i penals en duc uns 50 o 60", apunta.
Campaner creu en el model de reinserció i reeducació. El problema és que els centres estan saturats i "l'objectiu prioritari es torna utopia". "Hi manquen professionals ". Moltes vegades "quan hi ha conflictes dins la presó es priva l'intern del dret de defensa. Estic cansat de recordar-ho", afirma lluitador. "Allà, una sanció suposa molt, un aïllament o la manca de permisos penitenciaris. És dur". El problema de la justícia, "com sempre, és la lentitud. Una sentència justa pot resultar injusta".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.