Estudiant "pèssim", tal vegada perquè passava el temps tocant amb el grup Bullets. Participà en un videoclip dels seus col·legues i amics Cerebros exprimidos i es llicèncià així l'any 1994. Ara, reconeix, "em fa vergonya, fa molts anys". Txiqui Herrero -"tothom em coneix per aquest nom"- és un dels pocs advocats penalistes de Mallorca. Una especilitat per la qual "has de tenir un estòmac especial". "Has de ser una mica irresponsable per fer penal. Els amics em diuen que ells es juguen els diners dels seus clients, però jo em jug la llibertat", diu el defensor dels mediàtics casos de l'extinent de batle de Palma Javier Rodrigo de Santos.
Amb 42 anys i la veu ronca d'exfumador, assegura que "Penal és la part més fàcil del Dret, la que menys canvia i en la qual els jutges són part activa del procés". "El pitjor és quan tens una sentència que no t'esperes, és un cop dur". També és necessari "connectar amb el client. Empatitzar. He tingut gent que ha comès atrocitats, però eren la mar de simpàtics. A vegades m'oblid d'allò que han fet realment". Txiqui reconeix que no tothom "és capaç de fer-ho, a mi no em molesta".
El que més li agrada és el judici oral, "divertit i emocionant, on et pots endur molts de pals". Per això recalca "la necessitat de desconnectar". Aquí radica "la llegenda de que l'advocat criminalista és un borratxo empedreït i drogoaddicte", afirma rient. "El que tots voldríem és fer penal econòmic, anticorrupció. Allà és on guanyen els doblers", diu amb fina ironia. "El més desagradable, en canvi, són els delictes sexuals. Especialment els de violència cap a la dona".
El despatx d'Herrero és un caos de papers sobre la taula. "Som un desastre. Ho escaneig tot i encara tinc més desordre". En anteriors gabinets utilitzava la taula del seu padrí, però quan arribà al passeig de Mallorca ja fa dos anys decidí canviar. Només destaca una pilota de jugueta del seu fill que ara té dos anys. "És el meu únic hobby, no tinc temps per a més". I també un cendrer en què es veu clarament prohibit fumar. "És per al clients, jo ho vaig deixar fa cinc anys amb un metge que em va hipnotitzar. Fumava més de 2 paquets diaris". Durant la carrera, Txiqui començà a treballar en una gestoria fent encàrrecs. Més tard s'especialitzà en penal treballant en una oficina de víctimes del delicte.
La justícia i el temps
"El món de la justicía és injust. Mai no s'arriba a fer justícia del tot. Està saturadíssima". El temps, afirma, és l'enemic més fort. "I no té res a veure amb les pel·lícules americanes", afirma. Molts dels clients "volen emocionats fer una telefonada, com a les pel·lícules", però a l'Estat no tenen aquest dret".
La relació amb els jutges i fiscals "amb el temps s'ha anat tensat, endurint. És complicat perquè el sistema necessita aquest equilibri entre les parts. Abans podies anar a dinar amb un jutge i no passava res. Ara seria un compromís". Pel que fa a la Policia judicial, "sempre he tingut discussions amb el concepte que tenen del dret al silenci. No crec que estigui prohibit aconsellar el teu client que no declari. Aquesta és la discussió". També parla de corporativisme, però en positiu. "Som pocs el que fem només penal, uns 20 o 30". La resta de companys ens passen ells mateixos els clients".
Txiqui prové "d'una família de metges, el meu pare i el meu germà. L'únic jurista som jo, i la meva dona que es dedica a matrimonial. Ho tinc fotut si em vull separar", diu socarronament. Content perquè ha perdut pes -"l'endocrí m'ha fet anar dret"-, per ell menjar és un autèntic plaer. A més, em mostra sota la taula d'entrada del despatx una bici plegable "no tinc carnet, vaig amb ella pertot".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.