Miquel Àngel Flaquer, Dolça Mulet, Antoni Pascual i Catalina Julve, presentant la seva renúncia. | Ferran Aguiló - Joan Torres
Unió Mallorquina passa de les paraules als fets. Trenca el pacte de governabilitat al Consell de Mallorca, surt del Govern de la institució i avui mateix dimitiran de les seves àrees de gestió els tres consellers insulars, els vuit directors insulars i els tres secretaris tècnics. Els motius vénen d'enfora. Els responsables d'UM se senten "ignorats" per la presidenta del Consell, Francina Armengol (PSOE). Al·leguen "manca de diàleg, de lleialtat, de comunicació i de respecte" cap a ells per part de la presidenta i l'acusen d'impossibilitar-los la gestió. El detonant, però, que precipità la decisió foren unes declaracions fetes per Armengol ahir migdia en les quals advertia UM que "si algú no està còmode al Consell ja sap què ha de fer". La socialista contestava així a unes dures crítiques contra ella fetes hores abans per la portaveu d'UM, Cati Julve. "Hem decidit que no estam a gust al Consell i ens n'anam". Aquesta fou la resposta pública que li donà el president d'UM, Miquel Àngel Flaquer. "Ens ho ha posat en safata. Ens ha fet un envit i, com que no ve d'un dia, hem pres la determinació", afegí la portaveu del partit i consellera insular de Medi Ambient, Cati Julve.
La decisió, en realitat, l'havia presa per "unanimitat" la cúpula de la formació, que es reuní d'urgència ahir horabaixa. A banda de l'executiva, assistiren a la trobada l'expresidenta del partit, Maria Antònia Munar; els tres consellers insulars, Dolça Mulet, Antoni Pascual i Cati Julve; els tres consellers al Govern, Miquel Nadal, Miquel Àngel Grimalt i Mateu Cañellas, i la tinent de batle de Palma, Cristina Cerdó. Els responsables d'UM informaren públicament de la decisió sense comunicar-la abans a la presidenta del Consell. Ni ho provaren. Just intentaren fer-ho saber per telèfon al president del Govern i líder del PSIB, Francesc Antich, perquè fou qui signà el pacte, però no els fou possible. Flaquer, que comparegué amb el seu nou secretari general, Joan Monjo, i els tres consellers insulars que avui dimitiran de les seves àrees, alertà que no creu que la decisió tingui marxa enrere i deixà clar que es limitava únicament al Consell, malgrat que el pacte signat afecta també el Govern i l'Ajuntament de Palma.
El president de la formació avançà que, a partir d'ara, UM entén que té llibertat de vot i no descartà que pugui formar una nova majoria amb el PP. En cap moment, no plantejà la possibilitat de presentar una moció de censura. Pel que fa als motius de la decisió, Flaquer no esmentà en cap moment l'actuació del Consell en relació al requeriment fet pels jutges del cas Son Oms, que des d'UM i sempre en privat s'ha vinculat a la decisió de la Fiscalia de demanar tres anys de presó per a Damià Nicola, fins dissabte secretari general del partit. I, en canvi, insistí que el detonant foren les declaracions "provocadores" que Armengol havia fet el migdia i que "resumeixen l'actitud de la presidenta durant aquests dos anys". Repassà extensament aquesta actitud.
Segons Flaquer, Armengol s'ha caracteritzat per la "manca de diàleg, de lleialtat, de comunicació i de respecte cap als consellers d'UM", que, recordà, són els que li permeten ser presidenta. El Consell presidit per Armengol "pateix una degradació constant", "no funciona", només "fa coses inútils amb vista a la galeria" i no aprova "cap projecte nou de calat". La capacitat inversora de la institució, continuà Flaquer, "és nul·la" i "només se cerca la foto buida de contingut". "UM no pot participar ni un segon més en un consell autènticament paralitzat", recalcà el president de la formació, qui afirmà, a més, que "no estam en els càrrecs públics a qualsevol preu". La portaveu d'UM, Cati Julve, afegí que Armengol ha pres fins ara moltes decisions "unilaterals", moltes "llenties, o les prens o les deixes". Segons la també consellera insular, ella i els seus companys han patit "nombroses ingerències" en les seves competències, UM s'ha queixat de manera reiterada, però la presidenta era "com un disc retxat" i l'endemà "tot continuava igual".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Hem de ser independents amb tot el que tenim de bo i de dolent. No ser-ho ens condemna a tenir la corrupció espanyola, vaja solució! Aquests que es pensen que hem d'esperar a ser tots angelets per poder decidir les nostres coses aquí mateix i administrar la riquesa que produïm aquí mateix... van errats de comptes: ser d'Espaya no ens eximeix de corrupció i només ens du desavantatges econòmics i culturals. Malta és independent i membre de la Unió Europea. Malta es beneficia de les seves coses bones i, evidentment, ha de gestionar -més bé o més malament- les dolentes. Però Malta és responsable de si mateixa i madona de si mateixa.
En Joan Ramon pensa com la majoria d'illencs. S'estimem més la corrupció espanyola que la pròpia. Els lladres espanyols no molesten, només els d'aquí.
Els castellans són nacionalistes, els andalusos són nacionalistes, tots són nacionalistes, i es que no saben sa seva nacionalitat també són nacionalistes. Esser nacionalista ès una cosa natural, ve de naixement. Néixer, natura, nació, etc. provenen des mateix radical. Un estranger (castellà, andalús, gallec, basc, alemany, etc.) que viu a Balears pot desitjar i pot esser independentista però no podrà esser nacional, del país, fins que prengui consciència de voler esser des país i que es nacionals des seu país el consideren ja estranger. Canviar de nacionalitat ès una qüestió externa a s'individu, però esser independentista ès una qüestió de voluntat, que desapareix quan s'ès independent.
Per poder ser REALMENT independent, la Comunitat Balear ha de fer net de corruptes. Soc nacionalista, però m'estim mes la depenència d'Espanya que la depanencia de corruptes, siguin d'on siguin. ELS LLADRES DISFRESSATS DE NACIONALISTES, no me valen.
¿Per què ses Balears no poden esser independents? Si Xipre i Malta són independents amb més raó ho poden esser ses Balears que són illes més aïllades. Econòmicament ses Balears no depenen de sa península. Dins sa Unió Europea, se pot esser independentista sigui s'origen personal dets actuals balears sigui peninsular, alemany i altres llocs, vull dir que ses Balears depenen més de Europa que de la península. Dins UM, PP hi pot haver independentistes i manco an es PSOE. UM pot tenir es mateixos principis polítics, només n'ha de canviar un, es des nacionalista per independentista. El PP balear pot fer lo mateix, pot tenir es mateixos principis i afegir o canviar lo de espanyol per balear i proclamar-se independentista. També afegir a ses pròximes eleccions que es candidats s'hagin de definir si són independentistes o no.
Sí, "Estudiantet", es tractaria de impulsar l'INDEPENDENTISME CORRUPTE. No volem que ens robi Espanya, hi ha mallorquins prou qualificats per fer l'autoexpoli. És a dir, aquesta és la nostra terra i la destrossem i ens omplim les butxaques amb comissions perque és nostra. No és així? Un lladre és un lladre. Porti la bandera que porti.
que se'n vagin a la merda. Corruptes, lladres i fills de pares desconeguts.
No crec que UM se surti del seu programma liberal, no arriben a més. No els interessa, ni la industria ni l´agricultura, ni els programmes socials. La seva definició ideològica i pràctica ha estat el control dels pressupots, el dobbés. Ara se troben sense equip i sense entrenador. Però això si, molt bén protegits... La observació del estudiant es tendenciosa i amb reminiscències pperiles. No val dir dois.
Ès necessari que UM canviï de nom i se defineixi com a INDEPENDENTISTA. A Balears hi pot haver un 15% d'independentistes que serien es qui podrien donar majoria.
Eleccions ja!! Si la scocietat balear no es capaç de reaccionar davant tanta corrupció i xantatge, es que no es mereix bons governants honrats ( Ô no en té). Fora aprofitats!!