“Som pessimista pel futur del basc”

Xabier Mendiguren veu amb preocupació el futur del basc. És el president de Kontseilua, una organització que intenta normalitzar la situació de la llengua dels bascos des de fa dotze anys i una coordinadora que aplega 46 entitats (editorials com Elkar, les ikastoles, el diari Berria i col·lectius més petits). Dins del cicle de conferències sobre la recuperació i la protecció de les llengües minoritzades a altres països, organitzat per l'Obra Cultural Balear, Mendiguren va oferir la ponència La recuperació de l'èuscar: un projecte per a la cohesió social.

Quina és la situació actual de la llengua basca?
Els bascoparlants som un grup minoritari al nostre país. Cal distingir tres zones pel que fa a la situació de la llengua. La Comunitat Autònoma Basca és on hi ha més parlants i on les institucions treballen més per la llengua. Nafarroa està dividida en tres àrees (la bascoparlant, la mixta i la castellanoparlant), una situació que hem denunciat moltes vegades i no entenen ni a Europa. Finalment, a Iparralde el Govern francès no hi ajuda i la Unesco ha avisat més d'un cop que el basc s'hi troba en perill d'extinció.

I pel que fa al jovent?
És veritat que entre alguns joves el basc arrela amb força, però amb l'ensenyament no n'hi ha prou. Més tard, quan arriben a la universitat i al món laboral, no poden estudiar ni treballar en basc.

Com creis que el canvi polític al Govern afectarà el basc?
No hem pogut parlar amb els responsables lingüístics del nou executiu, encara que Patxi López va assegurar que el suport al basc seria intocable i sembla que ho manté. Ara bé, hi ha símptomes preocupants: la responsable d'Educació no vol que el basc sigui l'idioma vehicular de l'ensenyament. Això fa que tingui les de perdre. A més, no s'exigeix un nivell concret de basc als alumnes i n'hi ha molts que acaben els estudis sense saber-ne. No veig que hi hagi cap voluntat clara de millorar les llacunes.

Per tant, no veis el futur amb gaire optimisme...
Amb el panorama actual, és clar que som pessimista pel futur del basc. La llengua necessita un suport clar de les administracions i cal millorar la feina que s'ha fet fins ara. Només així aconseguirem la cohesió social.

A Kontseilua, temeu que el setge judicial a l'esquerra abertzale us pugui tocar?
Doncs sí, els límits són molt difusos ara. Un jutge pot pensar que una organització que treballa per la normalització del basc té els mateixos objectius que ETA.