La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, arribà deu minuts tard al debat més important de l'any i no es va perdre res. Quan ocupà la butaca, l'hemicicle començava a semblar un forn i agafava la temperatura que li agrada, la que els fa suar a tots menys a ella. Llavors, el president Antich ja havia dit per primera vegada la paraula "crisi", havia recordat els "Lehman Brothers" -una de les poques notes de color, i no són una banda de blues- i havia dit allò de la "governança" que tant agrada al seu conseller. Antich no decep. Ningú no esperava res més que allò que va fer. A aquestes altures ja no canviarà. Amb la barba afaitada, continua llegint els seus discursos en el debat de política general igual com si repassàs la llista de la compra. Sempre ens quedarà la segona jornada del debat, la del cos a cos, on s'agrada.
Mentrestant, ens haurem d'entretenir a cercar els detalls d'un discurs previsible, però no per això buit de contingut. Sense floritures, Antich parlà de la crisi i ho féu de manera extensa, però no carregà les piles de ningú. Apuntà, això sí, dues mesures novedoses: una moratòria perquè les famílies que ho passin malament deixin de pagar un temps la hipoteca i una mena de sou per a joves que es formin. Evità, com sempre, el titular grandiloqüent que tant agradava al seu antecessor Jaume Matas, però féu anuncis, com el de duplicar les places d'escoleta. I no digué ni una paraula de la miniremodelació del seu Executiu. Ara sabem que no tenia res a veure ni amb la crisi ni amb l'estratègia per sortir-ne. Tampoc explicà per què incomplirà el Pacte no fent el tren d'Alcúdia i tampoc digué res de Son Baco. Val més no posar el dit a la nafra i evitar tot allò que fa grinyolar el Pacte. De totes maneres, el debat continua avui i, segurament, al portaveu del PP, Francesc Fiol, no li quedarà més remei que recordar al president els seus oblits.
La corrupció -presumpta mala gestió dels doblers públics i enriquiments il·lícits, en digué ell- ocupà la part final del discurs. L'any passat també començà parlant de la crisi i acabà demanant d'aquella manera que el diputat Tomeu Vicens abandonàs l'escó. Enguany, de moment, pinta d'una altra manera. Antich, amb el seu discurs, no aturà la pluja. Tampoc esvaí aquell ambient gris que deixen els dies plujosos. Potser això explica que ningú no l'aplaudís fins que acabà de parlar, una hora després. Les mamballetes no duraren gaire, i això que entre el públic n'hi havia dels seus. El delegat del Govern, Ramon Socias, i la batlessa de Palma, Aina Calvo, ocupaven seient. També el president de l'Autoritat Portuària, Francesc Triay, tantes vegades protagonista dels debats de l'autonomia, sempre des de l'oposició.
Dels altres, el nou president del PP, José Ramón Bauzá, hi acudí amb la gerent del partit, Antònia Estarellas (a la imatge inferior). I no faltaren els ‘clàssics' d'un debat d'aquest tipus: el secretari general de la UGT, Lorenzo Bravo; el president de la CAEB, Josep Oliver; i el de la PIME, Juan Cabrera. Ningú no s'adormí, però més d'un desconnectà a la mitja hora. Tothom sap que això d'ahir just era l'aperitiu d'un debat que comença i acaba avui.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Qui no fa res segur que no pot descebre de res
no decep perquè continúa decebent i ja podeu robar el que us queda de mandat perquè de seguir aixió segur que guanyen els altres; PITJOR IMPOSSIBLE, colla de ganduls, encara ho fareu pitjor que els altres.
Es veu que els analistes polítics cobren bé i van poc pel carrer. Estic fins al collons de sentir xerrar de la reforma encara no començada de la platja de Palma, de que nosaltres podrem pagar la hipoteca amb més facilitat, del transports públic deficient, dels deutes del Govern amb el proveidors, etc.... Baixau de la montanya i patiu un poc com els ciutadans. Quan sent les tertulies rediofòniques i llegesc articles d'opinió veig les limitacions i manca de coneixament dels opinadors.