El Pacte ja té tancats els grans nombres dels pressuposts de la Comunitat per a l'any que ve i la retallada global no serà tan important com s'ha arribat a apuntar durant les negociacions, encara que sí complirà la premissa exigida inicialment pel responsable econòmic del Govern, Carles Manera, d'arribar a una reducció total del 4,5% -uns 160 milions d'euros respecte els 3.558 d'enguany- i la majoria de les conselleries de l'Executiu patirà una gran restricció econòmica, al voltant d'un 15%. Així, els socis del Pacte s'han posat d'acord a grans trets per tal d'afrontar la caiguda d'ingressos a causa de la crisi sense haver de recórrer a un nou endeutament desmesurat. Ajustar el descens dels comptes a només un 4,5% s'aconseguirà mantenint de l'aportació de recursos per pagar el deute públic i per a les transferències als consells insulars, que sumen uns 350 milions d'euros. Per l'altre costat, totes les conselleries de l'Executiu veuran escurçades les assignacions.
Deu departaments patiran una minva del voltant del 15% del pressupost: Presidència, Economia i Hisenda, Mobilitat, Medi Ambient, Treball i Formació, Habitatge, Comerç i Indústria, Agricultura, Esports i Joventut i Interior. Davant això, en el si del Pacte s'ha tingut clar des del principi de les negociacions que hi ha conselleries més sensibles davant l'actual cojuntura econòmica en les quals la tisora no podia ser tan dràstica. D'aquesta manera, Afers Socials (1,5%), Educació (5,5%), Salut (6%) i Turisme (6%) afrontaran un retall pressupostari molt menys significatiu. Els líders del Pacte, Francesc Antich (PSIB), Miquel Àngel Flaquer (UM) i Biel Barceló (Bloc), tancaren dilluns aquestes grans xifres i l'acord definitiu ja es dóna per assolit, com avançà dimarts en el Parlament el president del Govern. No obstant això, a partir d'un primer quadrament dels comptes que està elaborant la Conselleria d'Economia i Hisenda, s'acabaran d'ajustar les quantitats definitives de cada departament.
Hi pot haver més flexibilitat allà on s'eixugui endeutament i la intenció d'Antich d'eliminar empreses públics i direccions generals també pot donar més marge en el darrer tram de la negociació. Tanmateix, el temps per continuar negociant s'acaba. El termini perquè el Consell de Govern doni el vistiplau als pressuposts de la Comunitat per a l'any que s'exhaureix a principi del mes d'octubre. L'avantprojecte de llei haurà de ser presentat aleshores davant el Parlament perquè en comenci la tramitació a la Cambra. Els distints consellers aniran compareixent en comissió per explicar els comptes dels seus respectius departament fins que a mitjan mes de desembre el ple dugui a temre el debat per aprovar-los de manera definitiva.
El Bloc critica els plans d'Antich
El Bloc no comparteix els plans que ha avançat el president Antich per tal d'acompanyar la "miniremodelació" del Govern que ha emprès aquesta setmana i en critica les iniciatives en aquest sentit. La coalició s'oposa a la intenció del líder socialista de fer de la reducció d'alts càrrecs i d'empreses públiques el vèrtex del pretès estalvi de la despesa de l'Administració. Fonts del Bloc assenyalaren ahir que l'eliminació de càrrecs públics, amb els marges pràctics que hi ha, ni és una mesura que pugui implicar un guany significatiu de recursos ni un missatge adient des de l'Administració cap a l'opinió pública.
"Estam transmetent la sensació que el sector públic viu en l'opulència i que tot es resol eliminant càrrecs que ara reconeixem que són prescindibles", apuntaren des de la coalició. Les mateixes fonts recorden que, quan la qüestió es va plantejar, el Bloc no s'oposà a estudiar una possible reducció del Govern fusionant conselleries ni tampoc a estudiar l'alleugeriment del nombre d'empreses públiques. "Però allò que no es pot fer", afegeixen, "és fer petits canvis en el Govern per després traslladar que la solució passa per eliminar càrrecs públics, perquè no sabem qui pot decidir que és allò prescindible ara mateix". En el Bloc tampoc no comparteixen que el president del Govern s'hagi mostrat tan taxatiu a l'hora de rebutjar un augment de la pressió fiscal. "Quan patim una reducció d'ingressos tan forta i quan tots sentim la preocupació de veure que haurem de retallar partides per a serveis als ciutadans, no entenem que es descarti aquesta opció i més quan hi ha l'exemple del Govern de Zapatero", diuen.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
S'ha de demanar un concert econòmic igual que Navarra o es País Vasc. Navarra, habitants 610.000, 10421 km2, pressupost 2010 4386 milions de euros, 7071 euros per habitant, renta càpita 29549 (2008). Balears, habitants 1030650 (2007), 4984 km2, pressupost per 2010 uns 3398 milions de euros, 3300 euros per habitant, renda càpita 25.238 (2007). També hi ha un deute de més 500 milions de euros i una propina de uns 260 milions per 2010.
Un Govern que no fa res: primer perquè deien qel PP ho havia gastat tot, i ara per mor de la crisi. És per fer-s'ho mirar. S'equivoquen si es pensen que els casos de corrupció basten per xafar el PP. N'Antich va camí de repetir l'experiència del primer pacte. Tot apunta a una majoria absoluta del PP.
Fa falta saber quines són les partides que han retallat per a poder jutjat sí la retallada serà efectiva.
Ja és ben hora que en Manera plegui abans que es carregui el Govern de n'Antich. Encara hi són a temps si el fan fora aviat. Ell just pensa amb el Parc BIT i en assegurar-se el seu futur a la universitat.