TW
0

"Tenc una addicció a la droga i no al sexe", va assenyalar ahir l'exregidor d'Urbanisme de Palma Javier Rodrigo de Santos en el primer dia de judici. Se l'acusa de malversació de doblers públics de més de 50.000 euros. De Santos va utilitzar una targeta de crèdit de l'Empresa Municipal d'Obres i Projectes Urbans (EMOP) -n'era el president- per fer diversos pagaments a diferents locals de serveis sexuals, a cases de massatges, saunes i clubs de cites homosexuals. L'exregidor afirmà que els pagaments amb la targeta municipal varen ser "per pagar droga". Declarà que té "una addicció a la droga i no al sexe" i que s'ha volgut donar una visió d'ell totalment falsa.

A preguntes del fiscal Joan Carrau sobre si comprava droga o sexe, De Santos, sense dir-ho, ho va deixar ben clar. "No negaré que en aquell lloc -Casa Alfredo- es practiqui sexe. Tampoc negaré que la cocaïna produeix desinhibició sexual". De Santos insistí en la tesi que és un addicte a la cocaïna i que pateix una malaltia. Confessà, a més, que "aquest estiu vaig recaure". L'expolític assenyalà que "tot va començar al passeig marítim el 2002, quan vaig conèixer Alfredo Gómez". "En aquests indrets es ven droga i a mi em proporcionava el que necessitava", indicà.

Entre gener i octubre de 2006, De Santos efectuà a Casa Alfredo 81 operacions amb la seva targeta a càrrec dels comptes municipals per un import total de 28.468,79 euros. L'expolític explicà que "vaig disposar de la targeta des de novembre del 2005 i aquí crec que va començar l'error". De Santos també emprà la visa per pagar les despeses a una sauna a Madrid per valor de 350 euros. L'acusat declarà que "també vaig anar-hi per droga". "El contacte per aconseguir-la era allà", digué. Pel que fa a un pagament per valor de 880 euros al club de cites Prometeo, que tornà abans que es descobrís la presumpta malversació, explicà que hi havia acudit "perquè aquell dia Casa Alfredo era tancada".

La clau és l'atenuant per adicció

Notícies relacionades

Cal remarcar que una de les claus del judici és si De Santos aconsegueix o no l'atenuant per addicció a la cocaïna. El magistrat de la defensa, Josep Ignasi Herrero, va afirmar que el cavall de batalla en aquest judici "és la toxifrènia". Tant la fiscalia com la defensa estan d'acord amb el delicte comès per l'exregidor d'Urbanisme. El quid de la qüestió són els atenuats que vol fer servir la defensa. Herrero demana una condemna per un delicte de malversació de fons públics amb els atenuants de reparació de danys, confessió i toxifrènia. Herrero afirmà que "De Santos va tornar els diners de manera immediata. És l'únic polític de tot Espanya que ha tornat els doblers". Carrau reconeix l'atenuant de reparació de danys -tornar el diners-. No considera, en canvi, ni el de confessió, ni el d'addicció a les drogues. El fiscal sol·licita cinc anys de presó i una inhabilitació absoluta per nou anys. La defensa deixa la pena en nou mesos i inhabilitació d'un any i mig.

"No hi havia drogues ni menors"

"Al local hi havia tres coses molt prohibides: menors, drogues i parlar dels clients", assenyalà l'expropietari del local de massatges Casa Alfredo en el judici. Gómez afegí que la Policia va anar diferents cops a Casa Alfredo, "però mai no van trobar-hi menors ni drogues". A més, apuntà que De Santos era "un client habitual".
Gómez afegí que s'utilitzava el Terminal de Punt de Venda (TPV) a Lavandería Miele, empresa relacionada amb Casa Alfredo, quan es tractava "de diners prestats i no de serveis". En aquest sentit, assenyalà que " de vegades prestaven diners a aquest senyor". Entre gener i juny de 2007, De Santos contractà 37 serveis a Lavandería Miele per un import de 20.349 euros.