Moll diu que el benefici de l'estafa fou d' 1,5 milions

Antoni Moll, fill de l'empresari Jaume Moll i expresident executiu del grup Royaltur, va declarar ahir davant el tribunal que "el benefici de l'estafa són 250 milions de pessetes -1,5 milions d'euros- a repartir" entre els acusats. El testimoni assegurà que aquests doblers corresponen a la venda de la societat Asterparc, de la qual la seva esposa n'era beneficiària. Segons Moll, Asterparc va ser "la comissió" que la immobiliària Alcázar, i en concret el seu exconseller delegat Joan Piguillem, es va embutxacar per la signatura del contracte de venda que el grup Moll firmà el desembre de 1993. L'exdirectiu indicà que Asterparc, com a empresa domiciliada a l'estranger, faria "una transferència a l'exterior" i que d'aquesta manera "ells -en relació als acusats- veurien la manera de treure els diners sense dipositar-los enlloc".

Moll explicà que una exigència sine qua non que Piguillem va imposar per signar el document de desembre va ser que Asterparc fos "la seva comissió". En el moment de la signatura d'aquest contracte "es produeix de manera simultània una venda d'Asterparc de manera gratuïta". L'expresident de Royaltur afirmà que la societat "desapareix " i poc després es creen les societats GreenWine, Brookstream i Monrovia. Antoni Moll les vincula directament amb Joan Piguillem i la resta d'acusats del cas Royaltur. En aquest sentit, el magistrat Juan Pedro Yllanes cridà l'atenció a Moll: "Una acusació d'estafa és una cosa molt seriosa". També afirmà que si "això és tal com vostè diu, si els beneficis de l'estafa" acaben en les creacions de les societats, aleshores "quins són els beneficis obtinguts de l'estafa pel senyor Llorens".

El Ministeri Fiscal assenyalà en aquest sentit que, segons el contracte signat el desembre de 1993, la societat Asterparc quedava inclosa en l'operació. Per la seva banda, Javier Quetglas, assessor fiscal del grup Royal Resort, afirmà en el judici que el document de desembre "era un galimaties, la tècnica del ventilador, l'abc de l'enginyeria financera". Quetglas declarà que va recomanar a Jaume Moll que no signàs, però tot i així no li va fer cap proposta per canviar el contracte.