L'escàs interès que ETA havia mostrat cap a Mallorca es trencà, avui fa un mes, amb l'atemptat que matà dos guàrdies civils i amb les explosions de quatre bombes d'escassa potència a quatre comerços de Palma, 11 dies després. La reacció general a l'Illa fou d'incredulitat, ja que, en un moment en què es repetia un cop i un altre que la banda estava especialment dèbil, sorprengué una ofensiva d'aquestes característiques, i sobretot que ocorregués a les Balears. No era el primer cop que ETA atemptava a Mallorca (veure apunt), però sí el primer que matava algú. Del darrer intent en feia 14 anys i la possibilitat que ETA tornàs a actuar a les Balears semblava molt remota. Els fets, però, demostraren que no era impossible.
Immediatament després de l'acció del 30 de juliol, s'impedí la sortida de l'Illa per mar i aire, bloquejaren l'aeroport de Son Sant Joan i els ports de Palma i d'Alcúdia. El que es batejà com a operació Gàbia pretenia evitar que els etarres abandonassin Mallorca. Si bé, al cap d'unes hores, avions i vaixells partien amb normalitat, les mesures de seguretat s'intensificaren i es comprovaven les dades dels viatgers amb més deteniment que normalment. El funeral d'Estat pels dos guàrdies civils, que fou el dia següent de l'atemptat, es dugé a terme a la catedral de Palma i hi assistí la cúpula política de Balears i de l'Estat: el president del Govern, Francesc Antich; els prínceps d'Astúries; el president del Govern estatal, José Luis Rodríguez Zapatero; el cap de l'oposició a Madrid, Mariano Rajoy, i el nou lehendakari, Patxi López, per a qui foren el primer atemptat mortal d'ETA ocupant en el càrrec.
El rei no hi assistí perquè era de viatge oficial a l'illa portuguesa de Madeira, però com és costum tenia planejat venir a Palma per passar-hi les vacances i hi arribà l'1 d'agost. Només aterrar-hi digué: "Hem de copejar-los al cap fins acabar amb ells", referint-se als etarres. La frase sorprengué per la seva inhabitual duresa i provocà reaccions tant a favor com en contra. Rajoy les qualificà de "molt oportunes", mentre que el senador basc Iñaki Anasagasti escrigué en un article d'opinió que "és precisament el mateix lèxic que usen els comandos d'ETA abans d'acabar amb les seves víctimes. Ull per ull". El 9 d'agost ETA tornà a atacar amb la col·locació de quatre explosius, repartits a dos bars, a un restaurant i a les galeries de plaça Major de Palma, que només provocaren danys materials.
Allò desconcertà la Policia i el fet que les bombes s'activassin amb temporitzador donava credibilitat a la teoria que els etarres no fossin ja a Mallorca. El 19 d'agost es detingueren tres etarres a França i els dies següents s'han anat trobant diversos amagatalls d'ETA a França, entre els quals hi ha 13 caus i devers 500 quilos d'explosius. La persecució dels etarres torna a desplaçar-se fora de les Balears. Un mes després dels fets, doncs, els atemptats semblen més aviat ser un intens però breu parèntesi a la pau illenca, que no pas marcar un precedent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.