Palma Arena

Jaume Matas ordenà acabar el velòdrom “costàs el que costàs”

Una arquitecta revela que participà en una reunió en la qual l'expresident ho imposà. L'arquitecte que dissenyà la pista de ciclisme hi demanà 14 fusters: n'hi anaren 15 i la UTE facturà la feina de 30

TW
13

Jaume Matas volia acabar el velòdrom "costàs el que costàs". Aquesta frase és part de la declaració de l'arquitecta Christina Mechow, que treballà en el projecte del Palma Arena tant amb Ralf Schürmann com amb els germans García Ruiz.

En el seu testimoni, Mechow assenyala que en diferents converses amb Ballester i amb Moisés esmentaven que les imposicions per acabar les obres provenien "de dalt". La mateixa declarant indica que en una de les reunions en les quals participà el mateix Matas, manà que la construcció s'acabàs, "costàs el que costàs".

La frisor i altres qüestions que encara s'investiguen provocaren que el cost del velòdrom es disparàs. Amb un pressupost inicial de 48 milions, el Govern actual n'ha reconegut un cost definitiu de més de 100 milions. De la mateixa declaració de Mechow es poden treure exemples sobre les presses, el malbaratament de doblers públics i la descoordinació entre els arquitectes.

Mechow explica que també li semblava "una bogeria" pagar 100.000 euros per tomar una cotxera situada al solar on s'alçà el velòdrom. El pressupost proposat per Schürmann era de 50.000 euros.

El doble de fusters

De la declaració de Sander Douma, l'arquitecte dels Països Baixos encarregat de dissenyar la pista del velòdrom, també se'n desprenen irregularitats manifestes. Douma hi detalla que demanà 14 fusters per instal·lar aquest element. Es contractaren a Mallorca, perquè dur-los dels Països Baixos hauria multiplicat els costs entre dietes i allotjament.

Notícies relacionades

Finalment, la UTE encarregada de la construcció del Palma Arena hi envià 15 fusters. Tanmateix, la mateixa companyia facturà la feina de 30, un fet que no entén ni el mateix Sander Douma. Almenys, segons la declaració, Marten va tenir la constància des del primer moment que els professionals en qüestió eren realment fusters, i no picapedrers.

Douma tampoc no comprengué en cap moment que la pista es fes abans de tenir llesta la coberta del recinte. La pluja en banyaria el material -làrix siberià-, com finalment succeí, i això causaria problemes amb la fusta.

Ni l'aparellador de l'obra ni Jorge Moisés no acceptaren les recomanacions de Marten, de posar el parquet després de la coberta. La pista havia d'estar llesta a temps per al Mundial de ciclisme en pista de 2007.

Els co mptes de Pepote i Moisés

D'altra banda, i des de fa un any, la Policia Nacional ha rastrejat els comptes bancaris i el patrimoni de Pepote Ballester i de Jorge Moisés, i també d'alguns familiars.

En la diversa documentació s'explica que el germà de Ballester havia adquirit una finca a Pollença per un poc més de 700.000 euros i que en pagà a compte 200.000 euros.

La Policia ha arribat a desplaçar-se a Tarragona per comprovar si era ver que l'esmentat terreny s'havia pagat parcialment per la venda d'un altre immoble al municipi català.