La direcció tècnica del Palma Arena es definí al domicili de Matas

Jaume Matas s'implicà en la construcció del Palma Arena fins al punt d'organitzar una reunió a ca seva per definir l'equip que dirigiria l'obra. El novembre del 2004, l'expresident del Govern preparà un encontre a la seva residència en què imposà al dissenyador del projecte, l'alemany Ralph Schürmann, els també arquitectes mallorquins Jaume i Lluís García Ruiz com a col·laboradors. Poc abans, el mateix Matas ja havia contactat amb els García Ruiz i els havia demanat que treballassin amb Schürmann, segons declararen els arquitectes mallorquins als investigadors. Schürmann digué que a la reunió a la casa de Matas hi assistiren també el director general d'Esports, Josep Lluís Pepote Ballester, i els germans García Ruiz. Schürmann va entendre que Matas "li imposava" els seus col·laboradors, als quals semblava unit per una forta amistat. De fet, declarà que quedà sorprès per la familiaritat, rialles i abraçades que es dispensaren durant la trobada el president i els dos arquitectes.

Mesos després, Pepote Ballester i Jorge Moisés "imposarien" a Schürmann un director d'obra, Miquel Àngel Verger, tot i que en tenia un. Segons declarà l'alemany, fou a finals del 2004 quan ja es corregí a l'alça el pressupost de construcció. Schürmann havia fixat el cost en 46 milions d'euros, però els germans García Ruiz l'elevaren per sobre dels cent milions per a sorpresa seva. Schürmann fou acomiadat el març del 2006 per incompliment de contracte pel retard de l'obra. La junta rectora del consorci per a la construcció del velòdrom, presidida per Rafel Duran i que incloïa, entre d'altres, Pepote Ballester, Mauricio Rovira, Dulce Linares... decidí aleshores contractar els germans García Ruiz perquè es fessin càrrec de la direcció de l'actuació ignorant així el procediment administratiu. Segons apuntà el jutge Castro en el seu acte de presó condicional per a cinc imputats del 9 d'agost, aquesta decisió "forçada" hagué d'arribar de dalt, tal vegada en al·lusió a Jaume Matas.

Un dels temes més polèmics del Palma Arena és el videomarcador, que fou adquirit per quasi dos milions d'euros a l'empresa Smartvision en un concurs en el qual participaren dues marques més: Odeco -que se sospita que és la mateixa Smartvision- i Mitsubishi. Els criteris tècnics que es consideraren per l'oferta guanyadora foren els dels germans García Ruiz i els del director de l'obra, Miquel Àngel Verger. Es pensa que el concurs estava arreglat per les dificultats extraordinàries que patí Mitsubishi per presentar-s'hi. S'investiguen també factures posteriors del marcador per un valor superior a 250.000 euros, corresponents a millores, assistències tècniques o reparacions.

On és l'informe de Moisés?

Com a mostra del funcionament de les coses pel Palma Arena basta saber que l'exgerent, Jorge Moisés, va cobrar 12.000 euros del Govern balear per elaborar un informe sobre barreres arquitectòniques i accessibilitat al velòdrom en construcció. La qüestió, tanmateix, és que Moisés tenia un sou per dedicació exclusiva, a més d'una incompatibilitat laboral manifesta per fer feines extra per a l'Administració que l'havia contractat com a càrrec de confiança. Els investigadors han cercat l'informe de Moisés pertot, però no l'han trobat per enlloc. Això fa pensar que mai no ha existit perquè, a més, l'exgerent no és especialista en la matèria i tampoc no acredita cap títol o diploma de coneixements teòrics. També és interessant saber qui demanà a Moisés aquest informe tècnic i qui donà l'ordre de pagar els 12.000 euros.

Notícies relacionades

Matas coneixerà aquesta setmana quan ingressarà a presó

Més notícies relacionades

Schürmann reitera que el velòdrom no val 110 milions

"Quan es diu que el velòdrom que es va construir a Palma valia més de 100 milions d'euros, a mi em sembla una broma de mal gust o simplement demostra clarament la manca de coneixement i d'experiència en projectes d'aquesta grandària", assegura l'arquitecte alemany Ralf Schürmann, autor del projecte del Palma Arena.
Schürmann ha emès un comunicat de premsa en què carrega contra els responsables de la construcció del velòdrom. Schürmann ja havia declarat davant el jutge que el Palma Arena no hauria de costar més de 30 milions, encara que pel recinte se'n pagaren devers 110.

Segons l'arquitecte, només el de Berlín ha costat aquest preu, però es tracta d'un equipament més gran, de més qualitat i les característiques del qual presentaven més dificultat. L'alemany critica d'aquesta manera els arquitectes Lluís i Jaume García Ruiz, els quals es feren càrrec del projecte després que fos destituït. El Palma Arena és, a parer de Schürmann, més semblant als pavellons que s'han construït recentment a Lituània i a Polònia, els quals valgueren 27 i 35 milions, respectivament.

El PP manté que tot es va fer de manera legal

El PP manté invariable el seu discurs respecte al Palma Arena tot i l'avanç de les investigacions judicials. El portaveu popular, Carles Simarro, defensà ahir que en la gestió de la construcció del velòdrom "totes les licitacions", inclosa l'adjudicació de les obres, "es feren d'acord amb la legalitat. Simarro contestà així la informació publicada ahir per aquest diari sobre l'informe oficial inclòs al sumari que revela que l'expresident Jaume Matas i el dirigent de FCC, Marcelino Oreja, pactaren un augment del 30% del cost del Palma Arena just després que l'empresa guanyàs l'adjudicació. El portaveu popular instà a esperar una sentència judicial abans de pronunciar-se sobre possibles irregularitats, "perquè fins ara ningú no es pot defensar i només coneixem una part de la realitat de les coses".

"Tot és possible"

"Tot és possible", replicà Simarro sobre una eventual citació de Matas per declarar en la instrucció, i justitificà la participació en el projecte dels membres del seu gabinet "perquè eren els que més dominaven l'Administració".