Adéu a l'imperatiu legal?

"Jur o promet per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec X amb lleialtat al rei i guardar i fer guardar la Constitució, com a norma fonamental de l'Estat". Aquesta fórmula ritual per prendre possessió del càrrec serà modificada pel que fa als consells insulars, si prospera el contingut del projecte de llei electoral de les institucions insulars, aprovat pel Govern i ara a les portes de la tramitació parlamentària.
"Per imperatiu legal" o "sense renunciar a l'autodeterminació del nostre poble" són alguns dels afegits que càrrecs electes de formacions nacionalistes fan servir per evidenciar un problema de consciència per jurar o prometre el contingut de la fórmula actual sense renunciar a la seva ideologia. El nou text, a proposta del Bloc, retira del contingut "amb lleialtat al rei" i "guardar o fer guardar la Constitució".

La modificació ha estat possible perquè la nova llei electoral dels consells, derivada del nou marc estatutari, entre d'altres qüestions, vol dotar de normes reglamentàries pròpies les institucions insulars, que en aquest sentit, per una mancança de normativa específica, s'han adaptat fins ara just a allò previst per als ajuntaments. Així, en els actes de presa de possessió s'ha emprat la fórmula de caràcter general prevista en el Reial Decret 707 de 1979, aprovat en temps de la UCD. Els proposants del canvi en la fórmula dels consells al·leguen que el jurament o la promesa de complir fidelment les obligacions del càrrec institucional ja du implícit tot allò exigible democràticament. L'esmentat canvi només afectaria els consells i, quant al Parlament, on com als ajuntaments també s'inclou en la fórmula el compliment de l'Estatut, s'hauria d'esperar a una modificació de la llei electoral autonòmica de l'any 1986.

No bastarà ser la llista més votada

Entre d'altres reglamentacions específiques que inclou la nova llei electoral dels consells insulars, també s'ha decidit diferenciar d'una vegada el sistema d'elecció de la presidència del que fan servir les corporacions municipals. Així, si els batles o batlesses només necessiten ser la llista amb més vots populars a un ajuntament per accedir al càrrec en el cas que cap candidat no hagi obtingut la majoria simple dels regidors, ara en el cas dels consells insulars s'exigirà que el president o la presidenta assoleixi la majoria simple dels vots dels consells electes. Cal recordar que la nova llei electoral de les institucions insulars diferencia de manera definitiva els comicis illencs dels autonòmics, segons preveu l'Estatut.