Balears té més de 15.000 pisos nous sense vendre

Balears tancà l'any 2008 amb 15.294 pisos d'obra nova acabats que encara no tenen comprador. Les xifres aportades pel Ministeri de l'Habitatge mostren un estoc creixent després del sobtat esclat de la bombolla immobiliària i de la crisi global econòmica, que, amb les restriccions de crèdit que han propiciat, impedeixen que les significatives caigudes en els preus siguin efectives per reactivar-ne la demanda. Les Illes pateixen aquesta situació amb uns efectes lleugerament superiors als de la resta de l'Estat, on el fenomen està escampat arreu. Si a Balears hi ha 14,3 cases noves sense vendre per cada 1.000 habitants, en el conjunt d'Espanya la proporció només arriba al 13,3. La Rioja (25,3), Castella-la Manxa (22,3), Múrcia (19,1), les Canàries (19) i el País Valencià (18,7) són les comunitats autònomes que tenen el mercat immobiliari més afectat després de la febre constructora viscuda els darrers anys.

A tot l'Estat hi ha un estoc d'habitatges nous que arriba als 613.512. Amb tot, la patronal dels promotors de Balears redueix a més de la meitat les xifres aportades pel Ministeri de l'Habitatge i en els darrers mesos han assegurat que el volum de pisos nous sense vendre només arribaria als 7.000. En qualsevol cas, l'espectacular caiguda dels visats per construir nous pisos ha de facilitar la reducció gradual de l'estoc. Si enguany està previst que se'n comenci la construcció de just un 1.500, l'any passat se'n visaren 3.632 i, el 2007, 10.191. A tot això, els preus dels immobles de nova construcció han baixat considerablement, en una mitjana d'entre el 5 i el 10%, però sembla que aquest procés, accelerat quan la demanda va quedar pràcticament inexistent a principi d'any, no continuarà al mateix ritme i el cost de l'habitatge no davallarà molt més durant els pròxims mesos. La meitat dels pisos nous que es compraren a Balears durant l'any 2008 tenien un preu entre els 150.000 i els 300.000 euros.

Un 30% de l'altra meitat no superava els 150.000 euros i els que costaren més de 450.000 no arribaren al 10%.
Els promotors sostenen que a les Illes es venien uns 8.000 habitatges anuals i que ara aquesta quantitat ha caigut només fins a la meitat, de manera que en un termini de dos o tres anys, i segons els seus càlculs sobre l'estoc existent, el volum de pisos nous sense vendre pot quedar exhaurit. Si ens fiam del Ministeri de l'Habitatge, això no es produiria fins d'aquí a vuit o nou anys i sempre que no es recuperàs un ritme constructor considerable.
Així, i encara que l'ensorrament del sector de la construcció no ha tingut en l'economia de les Illes l'efecte demolidor que han patit altres comunitats autònomes per estar més bolcada en el sector serveis, l'Arxipèlag pateix ara una proliferació de promocions fantasma.

Com a efecte immediat, això ha posat en seriosos problemes les finances de molts ajuntaments, aquells que col·laboraren per propiciar un creixement desmesurat en relació a les necessitats del seu territori i població per tal de fonamentar la seva prosperitat en els ingressos per llicències d'obres. No existeix tan sols un problema d'habitatges buits sense acabar. Molts de municipis es troben ara amb projectes urbanitzadors enllestits, però en els quals no es construeix res per les dificultats de les promotores que s'hi havien compromès en els temps de bonança. Una urbanització que als consistoris ja els ha suposat una important despesa per tal d'oferir els serveis d'enllumentat, aigua i clavegueram a una zona on ningú no anirà a viure per ara. Altres ajuntaments també han quedat enganxats a través de convenis urbanístics amb els quals atorgaren totes les facilitats per a noves construccions sense que ara puguin obtenir contraprestacions.

El litoral mediterrani, el més afecta

El litoral mediterrani és la zona de l'Estat que presenta un major estoc d'habitatges acabats de construir sense vendre. El motiu d'aquesta situació no és cap altre que la febre constructora viscuda arreu de la costa mediterrània al llarg dels darrers anys, accentuada aquí per la demanda de segones residències lligada al turisme. Així, gairebé la meitat de les 613.185 cases acabades sense comprador es troben a les comunitats autònomes amb costa a la mar Mediterrània. Andalusia és la que en presenta un major nombre, amb 104.861, encara que Múrcia i el País Valencià són els territoris que en tenen una major proporció, amb 19,1 i 18,7 immobles sense vendre per cada 1.000 habitants, respectivament. Al marge de l'àmbit mediterrani, una altra comunitat turísitca, com són les Illes Canàries, arriba als 19 pisos per cada miler de persones, amb un total de 39.450.

Aquesta pressió urbanística en augment ha estat criticada per grups ecologistes d'arreu de l'Estat. En el cas valencià, per exemple, Ecologistes en Acció ha denunciat "el caràcter especulatiu de l'activitat urbanística valenciana", que entre els anys 1997 i 2007 suposà la construcció de 927.320 habitatges. Aquesta xifra implica, segons l'entitat, el 14,5 per cent del total construït arreu de l'Estat. Pels ecologistes, és evident que "s'ha construït més d'allò necessari".

Només es van vendre dos de cada deu pisos promocionats

Durant l'any passat a les Balears només es van vendre dos de cada deu pisos que es promocionaren mentre es trobaven en construcció, una mostra de l'espectacular caiguda de la demanda. L'operació de comprar un pis sobre els plànols abans que estigués acabat, tan habitual els darrers anys com a fórmula per obtenir un estalvi sobre el preu final, pràcticament ha desaparegut. Dels 10.831 immobles lliures promocionats en construcció a les Illes, tan sols se n'adquiriren 2.582, mentre que, quan es tancà el 2008, els restants 8.249 continuaven a la venda. Així, només en un exercici l'estoc de cases sense vendre augmentà gairebé en 6.000 de noves a les Balears.

En aquest mateix, a diferència del volum global acumulat, s'observa que a les Illes es patí un retrocés en les vendes superior al de la resta de l'Estat. Al conjunt de tot Espanya es vengueren més d'un terç de les cases que es promocionaren l'any passat, 242.641 d'un total de 626.691. A altres comunitats autònomes que presenten un estoc molt superior al de l'Arxipèlag, com Múrcia, Canàries i el País Valencià, a final d'any s'havien venut la meitat o més dels pisos promocionats. Els promotors asseguren que aquest brusc alentiment se superarà ja durant el 2010, de manera que el volumen d'habitatges acabats sense comprador a les Illes es recuperarà considerablement. Sobre això apunten a la recuperació del mercat de crèdit financer perquè els compradors tornin a obtenir liquiditat, al descens del preus significatiu i al ritme molt menor de noves construccions. En aquest sentit, s'ha d'assenyalar que el major descens en els preus es produeix en els pisos de segona mà, que han arribat a retallar-se fins a un 20% en alguns casos, mentre que en el cost dels pisos de nova construcció s'ha produït de manera molt menor, només entre un 5% i un 10% i de manera més pronunciada a les cases en venda amb una major valoració.• Ll. P.