Can Gazà s'amplia

"Avui al matí ja hem berenat aquí!". Amb aquestes paraules inaugurava ahir el capellà Jaume Santandreu Sa Casa Llarga, les noves instal·lacions de la gent de Can Gazà. Després de mig any de treball rehabilitador a la finca, que és molt a prop del futur hospital de Son Espases, ahir ja s'hi podia fer vida. La casa fou cedida a l'associació per la família Feliu Fernández. La intenció era que una possessió tan gran no quedàs buida i que se'n pogués fer un ús social. Santadreu agraí la "sensibilitat" de la família i criticà l'existència d'habitatges al centre de Palma que fa més de deu anys que són buits i els propietaris dels quals no se solidaritzen amb els marginats, que són amb qui tracta Can Gazà. Tot i que la nova finca és un poc als afores, Santandreu recordà que tenen una parada de bus just davant la porta i que està molt ben comunicada.

Coneguda també com "la comuna autogestionada dels marginats", la primera i fins ara única casa de Can Gazà, Es Refugi, funciona des de fa 30 anys i hi habiten persones a partir dels 40 anys que ho han perdut gairebé tot. La majoria solen estar malalts, alguns terminals, i això en dificulta encara més la reinserció social. Tot i així, no necessiten metges ni cuidadors, i les 30 persones que hi viuen s'autogestionen amb una granja i un hort. A part, solen cuinar per a 50 persones més, que no hi viuen però que reben un plat calent gratuït. Ara, Santandreu pretén que la nova finca s'acabi destinant als "malalts mentals deixats al carrer", que dins els marginats són els que pitjors condicions tenen, i considera que hi ha una necessitat patent. Perquè això es faci realitat, però, el col·lectiu ha de menester que les administracions públiques s'involucrin en el projecte.

"Al cap i a la fi, és la seva responsabilitat", afirmava Jaume Mateu, president de l'associació. Santandreu explicà que l'aposta per un centre de malalts mentals neix després de notar que, si bé altres marginats tenen, relativament, allà on acollir-se, aquest col·lectiu en concret està totalment desemparat. "S'està fresc, no? Es pot o no es pot viure aquí?". Qui deia aquestes paraules era Dani, que féu un recorregut als periodistes per dins la casa, mostrant-los orgullós els resultats. I en tenia motiu: dormitoris amples, cuina i menjador moderns, sala d'estar amb televisor, uns jardins que rodegen la casa... Dani normalment viu a Can Gazà, però els darrers mesos ha estat una de les 15 persones que s'han dedicat a rehabilitar la casa. Dels tres pisos que té l'habitatge, el primer està completament adaptat, i al segon i al tercer encara hi queda feina. Per això, 10 dels usuaris de Can Gazà, amb Santandreu, s'han mudat temporalment a Sa Casa Llarga, per acabar-hi les obres. Un cop llesta, calculen que podrà acollir 50 persones.

Jaume Mateu explicà que es donen un període de dos o tres mesos per veure com reacciona l'Administració i comprovar si serà possible dedicar la possessió als malalts mentals. De moment estan a l'expectativa, però Santandreu ja ha pensat en la possibilitat que la resposta no sigui la desitjada. "En aquest cas -assegura el capellà-, posaríem en marxa la imaginació. Pel meu cap hi ha passat tot allò que es pot imaginar: malalts, immigrants que paguen 200 euros per llits vuit hores al dia, famílies sense sostre, una casa que sigui un pont per a la reinserció...".