Les pròximes setmanes Fernando Areal Montesinos, cunyat de Jaume Matas i gerent del Partit Popular de les Illes Balears entre el 2003 i el 2007, declararà com a imputat en el cas Palma Arena, ja que el jutge José Castro l'ha citat oficialment. D'altra banda, els germans García Ruiz ho faran demà. Les investigacions efectuades fins ara i l'anàlisi de la nombrosa documentació intervinguda en els escorcolls realitzats a una agència publicitària han fet que el jutge tingui fortes sospites que Areal, com a gerent, liquidà pagaments amb doblers negres. Serien uns 70.000 euros i es pensa que amb aquesta quantitat es finançà part de la campanya del PP en els comicis del 2007. Com ja avançà dBalears despús-ahir, la Fiscalia Anticorrupció treballa sobre la pista que prop d'un milió d'euros haurien passat per diferents vies del consorci Palma Arena al finançament de la propaganda electoral dels populars.
En efectiu
Malgrat que aquestes dades s'inclouen en el secret de sumari decretat pel jutge, s'ha sabut que, segons la documentació intervinguda en l'esmentada agència de publicitat, Areal hauria efectuat els pagaments en efectiu.
El mateix dia, Rosa Estaràs, en una roda de premsa duta a terme a Palma per informar que el PP dóna tot el seu suport a Rafel Duran com a portaveu del PP a Cort, va parlar de les sospites de finançament irregular de la formació i va dir que "confii en l'honorabilitat i l'honradesa del senyor Areal". La presidenta del PP balear, des de la marxa de Jaume Matas, va negar de manera rotunda la possibilitat que hi hagués pagaments irregulars i va dir que els comptes del partit "són fiscalitzats pel Tribunal de Comptes".
Fernando Areal va ser gerent del PP de Balears des del 2003 i fins al final del 2007, després de la pèrdua de la majoria absoluta, el 27-M, i la partida de Jaume Matas a Washington. Rosa Estaràs va anar agafant les regnes del PP i es va anomenar un altre gerent. Mentre va durar el mandat de Matas i del seu cunyat, es va construir el Palma Arena, amb un cost final que supera en uns 60 milions d'euros l'inicial. Ha estat arran de les indagacions de la Fiscalia Anticorrupció i del Grup de Delinqüència Econòmica del CNP, que s'ha arribat a l'agència de publicitat, una entitat amb la qual es diu que estigué relacionat el que després va ser anomenat gerent del Palma Arena.
Tot i que el comitè de direcció del PP ho desmentí, allò cert és que el fil de la investigació sobre les irregularitats en la construcció del velòdrom ha començat ja a treure a la llum l'enginyeria de finançament suposadament il·legal. D'aquesta manera, els responsables dels comptes del PP, que tenia el poder el 2007, haurien pogut cometre, segons s'està investigant, un delicte fiscal. Tot apunta que tant els constructors com els proveïdors passaven factures al consorci del Palma Arena per un valor molt superior al que suposava l'obra en realitat i que el grup les pagava amb doblers públics. Després, part d'aquestes quantitats haurien anat a parar a mans del PP per finançar la campanya electoral. Mentrestant, però, la trama hauria tingut com a conseqüència directa l'encariment del preu final del projecte.
Notícies relacionades
Demà, el García Ruiz
D'altra banda, els germans Jaime i Luis García Ruiz, arquitectes, han estat també citats a declarar demà pel jutge José Castro. Ambdós estan imputats en la causa. El contracte que els va lligar al Palma Arena, en el qual figura que van percebre una quantitat pròxima als 8,5 milions d'euros pels seus serveis, és un dels punts considerats clau per Castro, els fiscals i l'acusació particular. Aquests dos homes varen ser també seleccionats per construir la nova seu del PP a Palma.
El cunyadíssim
Fernando Areal Montesinos fou nomenat gerent del Partit Popular de les Illes Balears la tardor de l'any 2003. Poc més de tres mesos abans, els conservadors havien tornat al poder després de la breu experiència del Pacte de Progrés i Jaume Matas tornava al Consolat de Mar. L'exministre de Medi Ambient del Govern de José María Aznar va decidir que el gerent del partit fos el germà de la seva esposa, Maite Areal. El cunyadíssim provenia de la Fundació Antoni Maura, estretament vinculada al PP, on també exercia el càrrec de gerent. Fins aquí, res a destacar. Però, a més d'ocupar aquestes dues gerències, Areal va ser administrador d'una societat d'inversió propietat d'un dels empresaris presumptament implicats en la trama de corrupció d'Andratx. Segons justificà en el seu moment Matas, el cunyat figurava com a representant d'aquesta empresa en l'exercici de les seves responsabilitats a l'entitat financera on treballa, Bancaixa, que gestionà aquesta societat.
A més, Areal fou administrador de la societat Binigabri SA, presidida per l'empresari del món de la construcció Vicenç Grande, imputat en el cas Pla Territorial de Mallorca. D'altra banda, sent gerent del PP, Areal gestionà 1,2 milions d'euros de l'empresa constructora Melchor Mascaró: ambdues parts acordaren l'obertura d'un "compte de valors" a SB Activos Agencia de Valores, SA. Aquesta societat, radicada a Madrid, està participada majoritàriament per Bancaixa, entitat en la qual fa feina. Això significaria que mentre l'Executiu del PP adjudicava contractes a Melchor Mascaró, el gerent del partit administrava amb plens poders els estalvis del constructor. Melchor Mascaró també formava part de la unió temporal d'empreses (UTE) -amb FCC- que aixecà el Palma Arena. L'enginyer en cap de la UTE fou detingut en l'operació Espasa i quedà en llibertat després de pagar una fiança de 15.000 euros. Per part seva, l'esposa d'Areal, Encarnación Padilla, va ser directora general d'Innovació i Noves Tecnologies la legislatura passada, amb el seu concunyat de president del Govern. Padilla era responsable de Bitel.
23 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Per comprar figues no s'ha de convocar un concurs públic, basta anar a sa figuera, que és el que ha fet aquest personal. Estudiantet, meam si encara et faran còmplice ideològic d'aquets pardalots, fes-t'ho mirar, i no passa rès si expliques els teus pensaments més profunds en format espanyol, hem de ser conscients de les nostres limitacions.
Las figas van a més de 6 euros el kilo, més de 8 vegadas. Un cotxo gran se ven a més de 30.000 euros, més de 3 vegadas. Un pis encara se ven a més de 4 vegadas el seu valor. No se poden quexar se té el mercad que se merex.
El PP funciona com una autèntica família siciliana. Al Palmarena ha fotut gairebé 50 milions d'euros i encara no hem sentit una paraula de disculpa ni d'empenediment. Per fer-se una idea de la magnitud del robatori: el Govern Balear ha destinat l'any 2009 un milió d'euros per ajudes econòmiques a totes les famílies afectades per la crisis. Mentre, en Socias preocupat perque en Duran va caminar cent metres enmanillat tal i com estableix el procediment d'actuació de la policia. Sorprenent. El Món a l'inrevès.
Doncs a Eivissa se sentirà dir: -Fíjate, coño, como trabaja aquel tio. Es el último ibicenco que tiene trabajo. Cultiva melones y recoge almendras para una empresa fantasma, sólo se sabe que el dueño, un empresario con mobil y todoterreno, es de fuera.
Dins 20 anys: -Oh, mira nene, un mallorquí, allà lluny. Aquell que repara les vies del tren de Sòller.
Els mallorquins nom els indis de El Dorado. I la crême de la crême hispana i mundial ens envaeix per mar i aire.
Crec que tota aquesta tropa podría ser objecte d'aplicació de "el suero de la veritat". O al detector de mentides. La maquineta explotarìa de riure.
En Jaume Matas hauria de presentar-se, espontàniament, ni que tan sols fos per cmpanyerisme!
Me fa tota la impressió que aquests Areal Montesinos, i d'altres, vengueren a Mallorca en pla Hernán Cortés o Francisco Pizarro. Sí, ja ho sé, també hi ha mallorquins de soca-rel embatumats i això encara és pitjor. Els altres no hi tenien res a perdre. I nosaltres, els mallorquins que anam a peu, fent l'indi.
Hi ha participants del foro que no saben de lo que parlan. No se ha robad res, ni un cèntim, las facturas i rebuds pujan a més de 100 milions enlloc de esser uns 30 milions. Aquí no ha desaparegud cap toxto, sac de ciment o lo que se pot robar a una obra en construction. Només passa que els proveïdors i empresas han cobrad pressumptament inflant las facturas, i axò ès lo que primer se ha de demostrar, cosa molt difícil ja que hi ha llibertat de mercat.