Notícies relacionades
La investigació del Palma Arena està aconseguint eixamplar el cercle i reconstruir el quadrat que explica tot l'escàndol. Quatre vèrtexs perfectament articulats duen cap al resultat final: el finançament de la campanya electoral del PP del 2007, en part amb doblers negres provinents del Palma Arena via proveïdors i empreses que feien feina en la construcció del velòdrom. Aquest és el bessó de l'escàndol un cop reconstruït el cas a partir de les diferents filtracions que es van coneixent. Diuen, pels voltants del carrer Alemanya, que el jutge Castro rosegava claus la matinada de dissabte a diumenge. No es creia ni la meitat de la meitat del que li havien declarat la majoria dels cinc imputats en el cas: Romero, Moisés, Pepote, Duran i Rodríguez. Comenten que estava particularment empipat amb Rafel Duran, del qual no es creu que no sap el que signava. Conten que el grau de coneixement que té del cas és enorme.
De moment, es tracta d'agafar indicis de diferents bandes per, amb paciència, reconstruir el fil de cap on va la investigació dels fiscals i del jutge. I ja és possible fer-ho. La construcció del Palma Arena, que havia de costar 48 milions i al final en va valer més de cent, es pot convertir en un exemple clàssic de corrupció política a partir de l'inflament de factures pagades amb doblers públics, tenint com a objectiu final el finançament de la campanya electoral del partit que era en aquells moments en el poder. Què s'ha investigat i què s'investiga a partir de l'inflament de factures? Constructors i proveïdors passaven factures al consorci per un valor molt superior al real de l'obra. El consorci pagava. Després, part d'aquests doblers haurien anat a parar a mans del PP per finançar la campanya electoral, directament a l'agència de publicitat que la gestionava. Les petjades d'aquest procediment d'enginyeria financera s'han seguit amb motla de cura i des de fa temps.
En aquests moments, i per diferents conceptes, ja s'haurien detectat evidències de prop d'un milió d'euros que haurien fet el ball del quadrat: consorci-proveïdor-partit-publicitari. Però algunes fonts properes a la investigació consideren que la quantitat podria ser, en principi, molt superior. Sembla ben fermada la línia que, si se sedimenta (com tot indica que així serà), esquitxaria un familiar directe de Jaume Matas, concretament el cunyat, Fernando Areal Montesinos. Areal era el gerent del PP aquell 2007 en què Matas havia donat ordres de guanyar les eleccions al preu que fos.
Els doblers del quadrat haurien de passar forçosament per les seves mans. I ell era qui hauria d'ordenar els pagaments als publicitaris. La responsabilitat d'Areal, o fins on arriba el seu grau de responsabilitat, és ara mateix una de les grans incògnites de l'escàndol. Tanmateix, després de les factures inflades (o infladíssimes) del velòdrom, aquí apareixeria el segon fet que posa el pèls de punta: el PP hauria rebut doblers negres (en realitat d'origen públic) per pagar la campanya. En medis polítics es considera "molt greu" que un partit democràtic en el poder pagàs la propaganda electoral amb bitlletó sord.
Un cervell en el centre
El jutge Castro i el fiscal Horrach tindrien la convicció que els membres del consorci es limitaven estrictament a complir ordres: Duran, Pepote i Moisés són gent disciplinada i a les ordres. Per això, haurien permès la inflada de factures. En realitat obeïen. Aquest ser a les ordres és l'únic que explica la seva actitud. Tot el disseny està basat en la disciplina a partir d'un muntatge opac de finançament amb un objectiu final: que Jaume Matas mantingués el càrrec. El gerent del PP, per raons familiars, era un home d'extrema confiança del gran beneficiari.
Tanmateix, allò més important és que en el centre de tota la trama hi havia d'haver un cervell amb poder suficient per moure tots els fils i que l'operació sortís rodona.
Bastava que fallàs un dels vèrtexs del quadrat perquè tot se n'anàs en orris. El quadrat havia de mantenir-se unit i perfectament articulat i coordinat. Un punt essencial per entendre com funcionava aquesta estructura de finançament és que cap dels vèrtexs no tenia capacitat de decisió sobre l'altre. El gerent del PP no podia obligar el consorci a abonar factures inflades ni a demanar doblers als proveïdors o al personal "supercontractat" que havia de fer "pagaments per compte seu" o de la doble factura que s'ha trobat de la famosa pista per a les proves ciclistes, ara inservible, no homologada per la Federació Ciclista Internacional i, en definitiva, inútil. Tampoc el consorci no podia moure per si mateix aquesta palanca. En realitat, tots ells eren gent de confiança units per un objectiu comú i pel silenci, però que no podien obrir la botiga ells mateixos, almanco a gran escala.
Uns depenien dels altres, uns assumien més responsabilitats que els altres, però tots remaven en la mateixa direcció, marcada pel Gran Timoner, que sí controlava tots els ressorts. El resultat final va ser una campanya electoral espectacular i que va sorprendre tothom. Fins i tot els publicitaris es passaren de rosca i col·locaren imatges gegantines de Jaume Matas, Rosa Estaràs i Catalina Cirer a la plaça Major de Palma, que deixaren bocabadats els ciutadans. Als ulls de la gent, res no quadrava d'aquella tudadissa inversora en propaganda. Tanmateix, Matas perdé les eleccions i partí cap a Amèrica. Els que havien signat la milionada del Palma Arena quedaren a Mallorca.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Excel·lent article, sí senyor.