Tot se li presentava de cara al PP en la campanya electoral de 2007. Els conservadors veien segur que Matas continuaria de president. A final de maig organitzaren al Palma Arena l'acte central de la seva campanya electoral. Matas estava eufòric. Muntaren una superautocarada i hi dugueren 11.000 incondicionals de tot Mallorca. Davant Rajoy, Matas féu befa de l'esquerra i Catalina Cirer es presentà davant tothom com la candidata que obtindria una majoria absoluta no vista mai a Palma. El Palma Arena era l'òpera magna dels populars. Tots els seus batles honoraren Rajoy i cantaren victòria.
Però la situació canvià en pocs mesos. Per juliol es formà el Govern de centreesquerra. Al cap de poc temps començaren a sorgir dubtes sobre el Palma Arena. Estava pressupostat en 48 milions d'euros, però al final en costà més de cent. La pista no estava homologada. Les obres no estaven acabades, ni a la part exterior ni a la inerior. Poc abans de les eleccions s'hi havia disputat el Mundial de Ciclisme després d'una solemne inauguració, però la macroinfraestructura es trobava farcida de mancances. L'afer acabà en mans de la Fiscalia Anticorrupció. La sospita: factures inflades, despesa astronòmica i no justificada i possible escàndol polític.
Més tard s'hi descobriren detalls sorprenents, com ara un macroascensor que donava a un camp ras. Era el símbol de la tudadissa. Després de gastar-hi més de cent milions, no havien pogut construir una pista d'atletisme que s'havia de situar devora el velòdrom. On havia anat a parar la doblerada invertida? Els fiscals Horrach i Carrau investigaven sense descans. Els germans García Riz, arquitectes encarregats de la direcció de l'obra, demanaren per declarar voluntàriament davant els fiscals. Havia transcendit que havien cobrat devers nou milions d'euros per aquesta supervisió, però que existiria un desviament de doblers cap a altres empreses, segons pareix lligades a la realització de la campanya electoral del PP de 2007, que va ser una de les més exuberants, cares i espectaculars que es recorden.
El cas entrà en la via judicial. L'instructor José Castro passà a dirigir-ne les investigacions. Un dels citats va ser l'arquitecte alemany Ralph Shulmann, autor del projecte del velòdrom. Aquest professional, que també ideà el velòdrom de Xangai amb motiu dels Jocs Olímpics, declarà que l'havien apartat injustament del Palma Arena un cop havia fet la feina de disseny. Apuntà que la decisió de llevar-lo d'enmig era política i assegurà que la construcció del velòdrom de Palma no podia pujar més enllà dels trenta milions d'euros. L'escàndol anava en augment, però tant el jutge com el fiscal continuaven avançant en les investigacions de manera callada i sense estridències. La sensació que podia esclatar l'escàndol amb detencions es remunta a la tardor de 2008. En aquells moments, diferents fonts ho veien com a "imminent". Altres fonts, però, asseguraven que no passaria res, tot indicant que hi hauria implicades personalitats d'altíssima rellevància. No ha estat així. L'escàndol, el més important de l'era Matas, ha rebentat amb unes conseqüències ara per ara imprevisibles.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El velòdrom més car del món mundial i resulta que no està homologat, i això després de tot el mangoneo. Entre això i el litro, aquest partit mereix ser posat a l'excusat i s'haur'a d'estirar ben fort la cadena i afegir-hi vinagre perquè no faci pudor.