Els treballadors públics de Balears és la més baixa de les comunitats amb llengües cooficials. | P. BOTA
Tres de cada deu funcionaris de l'Administració General de l'Estat a Balears no tenen prou capacitació lingüística per atendre els ciutadans en català. Aquesta proporció representa que els treballadors públics que depenen de la Delegació del Govern a les Illes són els que tenen un menor coneixement de la llengua cooficial respecte als de la resta de comunitats autònomes bilingües. Si a l'Arxipèlag just domina el català un 70% del personal públic de l'Administració central, a Galícia i Catalunya pràcticament la totalitat dels funcionaris utilitzen el gallec i el català, respectivament, mentre que a Euskadi poden atendre els ciutadans en euskera un 85% dels treballadors públics i, al País Valencià, un 76% estan capacitat per fer-ho en català.
Això és el que demostra l'informe de l'Oficina per a les Llengües Oficials a l'Administració General de l'Estat sobre l'any 2008, les dades del qual transcendiren ahir. L'estudi remarca que el nivell de coneixement de les llengües cooficials dels funcionaris de públics a les comunitats bilingües millorà "sensiblement" durant aquest període, de manera especial a Galícia i Catalunya, mentre que a Euskadi, el País Valencià i les Balears aquest increment del coneixement lingüístic encara va ser inferior als de les anteriors comunitats. L'informe també ha estudiat la situació a la zona de Navarra en la qual es parla euskera, encara que adverteix que allà gairebé no hi ha serveis públics de l'Estat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Qualsevol castellanoparlant té les mateixes possibilitats en qualsevol de les 11 Comunitats i a les dues Ciutats Autònomes, on només es parla castellà, i, a més, poden tenir les mateixes oportunitats que tothom a la resta de CA si estudien la llengua PRÒPIA del lloc. O sigui, que no venguin trepitjant els nostre dret estatutari a UTILITZAR LA NOSTRA LLENGUA. Per això ¡RES DE MÈRITS! ¡SÍ AL REQUISIT! Faltaria més...
Idò també has de reconèixer que si a Castella es pot presentar tothom i has de competir amb la gentada de Madrid, Cantabria, País Basc, etece etece, és lògic que la gent de Castella i d'altres comunitats també puguin fer el mateix fora de les seves comunitats,i per tenir més o manco les mateixes oportunitats que fossin concurso-oposició i que el català, el temps de residència compten com mèrits i una vegada treta la plaça que passi a ser un requisit.Si no és així, sempre tendrem els castellanoparlants menys possibilitats de aconseguir una plaça dins i fora dels nostres territoris.
Veig que m'estàs donant la raó, forastera. Precisament aquest és el problema, a les oposicions a l'Administració de l'Estat també es pot presentar tothom, i et pots presentar a la CA que vulguis i NO ET DEMANEN EL CATALÀ, GALLEC, ETC. Per això hi ha qui trien presentar-se a CCAA que tenen dues llengües oficials [per un càlcul de possibilitats de treure plaça] sense tenir mínims coneixements de la llengüa PROPIA de la CA, i, clar, treuen la plaça i s'hi han de quedar a treballar, i ¡ja tenim el bollit armat! Per això, la meva opinió és que s'hauria d'exigir els coneixements de la llengua del lloc on et presentes.
Llest, ja te he dit abans que no sé com va això de les oposicions i les comunitats. Sigui com sigui a Castella es pot presentar tothom i tenim moltíssima més competència. Sí, es possible que sense demanar el català Mallorca seria plena de forasters a la admó pública. Tip, tu xerres com part de la UE i com Mallorca dins els PPCC. No sé que succederia a la profunda Castella si aquesta i Anadalusia, PpCC, galícia, etc, fossin independents, no tenc una visió tan clara com lateva però com que sóc una "forasterona", oi que sí?
Mo em sorprèn gens ni mica el que contes, GOOD BYE SPAIN; és el mateix que els passà als meus pares en temps de la post guerra civil, que passejant per Madrid parlaven entre ells en català, naturalment, i algú que caminava darrera d'ells els diguè el tipic "hablen en castellano" [és clar que eren altres temps, però, pel que es veu, les coses no han canviat gens].
Ara vos cantaré un fet real succeït a Madrid fa uns dies: un català pren un taxi. Al cap de poc temps l'hi sona el mòbil i comença a parlar en català. Amb això que el taxista es gira i l'hi diu: - estamos en España y aquí se habla español- el passatger l'hi contesta: -estoy hablando en italiano- -ah, entonces si es así, siga usted- Com podeu veure, a l'estat espanyol no hi ha pau lingüística. A Mallorca també n'està plé d'aquests babaus com el taxista de Madrid. Devant aquestes situacions no ens cal més que estar a la defensiva i fer valer el nostre dret a parlar la nostra llengua exactament igual com ho exigia el taxista. Si un funcionari ens parla castellà no hem de girar la llengua de cap de les maneres. Si no volen problemes que s'integrin que això de que "estamos en España" ja no s'ho creu ni el moix del meu barri. VISCA LA TERRA!!!!!!!!!!!!!
Vas una mica errada, forastera, -o pretens embullar el personal- per què les oposicions per a l'Administració de l'Estat es fa per Comunitats Autònomes, i és normal que si algú de Galícia o d'Andalusia, per exemple, ve a opositar aquí per tenir més opció a treure plaça (amb la qual cosa minva les possibilitats dels que residim aquí) li toqui fer-hi feina, encara que posteriorment pugui demanar el trasllat a un lloc més proper de ca-seva; per tant, crec que és llògic que se'ls demani la corresponent preparació en català. Pel que fa a la paciència i tolerància, ja t'ho vaig dir, ¡ja n'hi ha prou!
Que no és normal, forastera, que no, això que hem d'aguantar. Imagina't que les places es repartissin dins tota la UE i arribassin per Castella metges alemanys, anglesos i francesos que no parlen ni entenen el castellà. Més: que diguessin que com que tothom ha estudiat anglès a l'escola que facin el favor de parlar-los anglès, que ells no tenen per què haver de parlar res pus, total, per uns mesos o uns anyets de no res que hi seran... També demanaries paciència i tolerància per a ells? Au, va que m'ho crec. En aquestes condicions, l'anglès seria un corc per al teu poble, una autèntica crosta, per molts avantatges personals que et pogués aportar a tu o a qualsevol individu, mirat aïlladament. Però és clar, si una injustícia així afectàs els espanyols, el dos de maig que s'organitzaria no seria filoterrorisme nacionalista excloent, sinó legítima autodefensa nacional. Oi que sí, forasterona?
I "nunca digas nunca jamas" per això d'emigrar a Castella perquè la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida.
Llest, jo no defens que no hagi d'aprendre una altre llengua, no creus que aquest pensament seria el contrari d'allò que faig? el que dic que quan hi ha una oposición autonòmica els castellans tenim les de perdre perquè es pot presentar qualsevol persona que sàpiga castellà- o sia, tothom- que no passa amb les proves que es fan aquí. Només dic això. Si les oposicions són de l'estat espanyol és lògic que arriben a mallorca o a catalunya gent castellanoparlant i necessiten un temps per aprendre la llengua d'aquí; això vol dir una mica de paciència, tolerància, etc. I tip, el teu castellà "imposat" té els avantatges que tu vulguis segon l'us que facis del.És evident que per a tu no en té cap, és un demoni, un depredador.