La crisi econòmica ha provocat que durant la primera meitat de l'any unes 815 famílies de les Balears s'hagin vist obligades a recórrer als ajuts d'emergència que atorga el Govern, ja sigui a través dels ajuntaments o d'ONG, per poder aconseguir aliment, per evitar ser desnonats dels seus domicilis o per poder mantenir els seus nins en un menjador escolar. Així ho avançà ahir la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, després de la reunió de la Comissió de seguiment de l'economia balear, en la qual donà compte de la situació al president Francesc Antich i a altres responsables autonòmics, dels consells i dels ajuntaments, representants de patronals i sindicats i d'altres agents econòmics.
El Govern habilità una partida excepcional d'un milió d'euros des de prinicipi d'any perquè els ajuntaments ajudassin les famílies que, per culpa de la crisi, veien com d'un dia per l'altre havien caigut els seus ingressos i no tenien garantides les necessitats bàsiques. La partida, que encara no s'ha esgotat, ha beneficiat fins ara -el 20 de juny- 465 famílies, que han rebut 505 ajuts. D'aquests, 318 han estat per a alimentació (en la majoria dels casos, per pagar el menjador escolar dels infants) a raó de 294 euros de mitjana; i 187 han servit per pagar l'allotjament (a raó de 352 euros de mitjana), dels quals 150 han evitat el desnonament de la família del seu domicili. El perfil del perceptor és el d'una dona amb un fill en un 33% dels casos i el d'una parella amb un o més fills en el 25% dels casos.
Alhora, el Govern concedí 250.000 euros més a diverses ONG que es dediquen a repartir aliments en previsió que la crisi incrementaria els usuaris d'aquests serveis. Amb aquests doblers, que ja s'han esgotat, Càritas, Creu Roja, els Caputxins i el Banc d'Aliments han pogut donar de menjar a més de 350 famílies. La consellera Santiago anuncià la imminent posada en marxa d'un segon pla en previsió que, a partir d'octubre, augmenti el nombre de famílies en situació de vulnerabilitat, perquè han perdut ingressos o han quedat sense cap subsidi. El pla, d'uns 15 milions, servirà per atorgar més ajudes d'emergència, per afrontar una pujada en les peticions de la Renda Mínima d'Inserció -que es paga a famílies que no cobren cap subsidi-, per fomentar l'ocupació o per cobrir els ajuts a les famílies que tenen un dependent.
Actualment, 4.000 famílies de les Illes cobren 380 euros de mitjana per assistir un familiar dependent i en el 75% dels casos tenen pocs ingressos. A la vegada, segons dades de final d'any, 1.089 famílies estaven cobrant la Renda Mínima d'Inserció, però les sol·licituds s'han disparat enguany un 40%. En previsió que els 3,8 milions pressupostats per aquest ajut no bastin, es destinaran una part dels 15 milions del nou pla. Ahir els ajuntaments de més de 20.000 habitants governats pel PP es queixaren que el Govern no els ha pagat la partida per a les ajudes d'emergència i es veuen obligats a avançar ells els doblers, exhaurint recursos propis. La Conselleria d'Afers Socials advertí que és la Conselleria d'Economia i Hisenda qui ha de fer els pagaments.
Els regidors de Serveis Socials del PP es reuniren amb el president de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Jaume Garau, i es queixaren que ni el Govern ni el Consell no els paguin aquests ajuts i acusaren Santiago de "mentir" per haver dit que ja s'havien abonat. Així mateix, criticaren que les subvencions no estiguin condicionades a exigències de formació, que vagin en detriment de la Renda Mínima d'Inserció i que no s'apliquin amb prou coordinació.
"Més a prop de la recessió que de la recuperació"
La situació econòmica de Balears està "més a prop de la recessió que de la recuperació". Així de clar ho advertí ahir el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, qui reconegué que es farà una nova revisió a la baixa de les previsions de creixement econòmic per a enguany -la darrera preveia un creixement del 0,2% del PIB- en el nou informe de cojuntura previst per a dia 1. Després de la reunió de la Comissió de seguiment de l'economia, el responsable avisà que la situació balear és "difícil" per la caiguda d'actius econòmics, com la construcció, que afecta l'estructura productiva, i recordà que s'ha produït una "desacceleració important de l'economia en el primer trimestre". A més, sentencià que ell no veu "brots verds en l'economia balear en aquests moments".
Amb tot, matisà que es detecten tres "espurnes positives": una tímida recuperació de la construcció a Eivissa -del 0,3% el primer quadrimestre-, que contrasta amb una forta caiguda en el conjunt balear; un increment de la despesa turística -del 4% de gener a abril-, mentre que davalla a la resta de zones turístiques, i l'augment d'ocupació de maig, quan se'n creà la meitat de l'Estat. Respecte a la informació publicada ahir per dBalears en la qual es posava de manifest que el Govern deu actualment al Consell de Mallorca més de 40 milions d'euros compromesos, el conseller Manera assenyalà que el seu departament té la intenció de pagar, però recordà els problemes de liquiditat de la Comunitat Autònoma, provocats per la forta caiguda dels ingressos tributaris generada per la crisi. Manera apuntà que el Consell pot cobrar si vol els doblers que li deu el Govern recorrent al confirming i acudint així a les entitats financeres perquè li avancin els doblers, però haurà de fer-se càrrec dels costos financers de l'operació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No pot ser que a l'IMAS treballin (?) molts funcionaris cobrant uns bons diners i que els contractats per fer les feines brutes guanyin tan poc. Massa funcionaris a l'IMAS, massa funcionaris per tot arreu.