Manera ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa posterior a la reunió de la Comissió Permanent de Seguiment de l'Economia Balear que ha tingut lloc avui, i en la qual el president del Govern, Francesc Antich, i diversos consellers han analitzat els últims paràmetres econòmics a les illes.
El titular d'Economia ha anunciat que el Govern donarà a conèixer un complet informe de conjuntura econòmica l'1 de juliol, del qual ha avançat que suposarà una revisió de les previsions de creixement econòmic per a aquest any.
Manera ha subratllat que el comportament dels actius econòmics està afectant al conjunt de l'estructura econòmica, sobretot en l'àmbit de la construcció i ha explicat que les xifres relatives a les Balears indiquen que hi ha "una desacceleració important de l'economia en el primer trimestre de 2009".
"Jo no veig brots verds en l'economia balear en aquests moments", ha dit Manera preguntat sobre el famós comentari de la vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, sobre la conjuntura nacional, i entenent-los com "una certa sostenibilitat d'indicadors positius".
Però ha puntualitzat que el Govern sí que aprecia algunes "espurnes positives", com "una recuperació molt tímida del sector de la construcció a Eivissa en el primer trimestre", xifrada en el 0,3 per cent, encara que contrastada pel descens d'aquest sector en un 0,8 per cent en el conjunt de les illes.
Un segon element favorable, segons Manera, és l'últim indicador de despesa turística, amb dades de l'enquesta Egatur de gener a abril, que indica que Balears és l'única comunitat turística on ha crescut aquest paràmetre, en un 18 per cent.
Segons Manera, al marge del descens en l'arribada de turistes i les pernoctacions, l'increment de la despesa turística "és crucial perquè proporciona la magnitud de l'ingrés" que genera aquest sector.
La tercera "espurna" favorable citada pel conseller és el comportament del mercat laboral el maig, quan "la meitat de l'ocupació del mercat laboral a Espanya es va generar a les Balears".
La Comissió Permanent de Seguiment de l'Economia Balear ha analitzat l'evolució dels ajuts d'emergència del Govern a famílies en situació de vulnerabilitat, tant de la partida d'1 milió d'euros gestionada pels ajuntaments, com dels 250.000 euros coordinats per ONG's.
La consellera d'Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, ha explicat que del primer àmbit s'han beneficiat ja 465 famílies, amb 505 ajuts concedits, la majoria d'elles per a despeses d'alimentació -324 ajuts de 290 euros de mitjana- i pag d'allotjament -189 ajuts, de 352 euros de mitjana; i no tots els ajuntaments han esgotat els ajuts.
Les ONG sí que han esgotat els 250.000 euros, amb 350 famílies beneficiades.
El Govern prepara un segon pla d'ajuts d'emergència que sorgirà del pla d'austeritat anunciat el maig pel president Antich, que es destinarà "a cobrir les necessitats bàsiques de les famílies i a augmentar les partides de renda mínima d'inserció", ha dit Santiago.
En el que va d'any, 1.080 famílies s'han beneficiat de la renda mínima d'inserció, en la qual s'han invertit 3.850.000 euros.
La Comissió de l'Economia Balear ha analitzat també els avals concedits per la societat de garantia recíproca ISBA, que ha incrementat les seves operacions un 65 per cent en el que va d'any i ha rebut un 327 per cent més sol·licituds de capital circulant entre l'1 de gener i el 15 de maig. El director d'ISBA, Fernando Marqués, ha destacat que ha aprovat el 70 per cent de les sol·licituds rebudes.
Si en els primers mesos de 2008 el 60 per cent de sol·licituds es va destinar a inversions i el 40 per cent a necessitats de capital circulant, la proporció s'ha invertit el 2009.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En lloc de dir "tenir lloc" que no existex en balear, se podria dir "haver-hi" Diu "pag", serà pagament o paga. "Espurna", serà espira. "En la qual", "del qual", "qual", aquest mot "qual" no existex a las rondallas ni a el llenguaje parlad, se ha de emprar "on" o "que" segons els casos. Tal vegada hagi existid "qual" en llenguaje escrit però no se pot admetre ja que la construction dels relatius en mallorquin o balear que no té o ha perdud el mot "qual" ès diferent del castellan, portuguès, italian que encara conservan "cuiu" i "qualis". Segoons se deduex de la sintaxi de la rondallas, el mallorquin té una altra construction dels relatius distinta de la que la gramàtica den Fabra exposa.
Vos afigurau que un andalús s'escandalitzàs si un diari de Sevilla escrivia "jilguero", "botijo", "encima de la mesa", etc., en lloc de les formes més corrents a Andalusia com ara "colorines", "búcaro", "en lo arto de la meza", etc. Doncs igual: a mi què m'és que damunt el Balears aparegui "espurna" en lloc d'"espira"? Jo dic normalment "espira", però no em trencaré si qualque vegada dic o escric "espurna". Dic normalment "xoric", però no admetré que ningú em faci cap retret si escric "xoriguer". I això és el que fa qualsevol llengua normal. I vull que la nostra ho siga, de normal.
Espurnes, espires, guspires, centelles..., tot això i més deim a Mallorca, Macià, perquè tots els mots del diccionari són de tothom. Per què només en vols un i ens faries renunciar als altres?
"Espurnes"? Que no deim "espires", a Mallorca?