Aromas de España

Quina casualitat, però a pocs metres de l'esdeveniment, just devora el prestatge dels siurells!, hi han posat una parada amb banderoles espanyoles, un ambientador que es diu "Aromas de España", figures de porcelana, gorres, camisetes, tot això amb la preceptiva "rojigualda", però només s'hi acosten alguns estrangers amb indumentària platgera, i un d'ells exhala un festiu "olé". El llibre té una portada blanca com el colom de la pau, amb Aznar amb les ulleres a la mà, com si el fotògraf li hagués interromput una interessant lectura (potser el sorprengueren en plena intimitat amb l'Alcover-Moll). Llueix sense complexos un tupé amb dues ones surferes encabritades, en to caoba canterano, les mateixes que du en el moment d'entrar al recinte.

Està seriós com una patata i camina silenciosament, amb passes ràpides d'home ocupat i expeditiu, envoltat d'un seguici de caps de premsa i guardaespatlles. Al darrere va arribant una discreta representació de polítics mallorquins, amb Bauzà, Rotger, Durán, llista que serà completada poc després per Madame Bennàssar i per un Francesc Fiol, el rostre del qual, quan puja a saludar-lo, adquireix una tonalitat purpúria que acaba d'il·luminar l'escena. Josemari du una camisa com la de la portada, de quadrets de cuina blaus, però aquesta vegada va espitrellat com un afable paellaire diumenger. Entre aplaudiments seu devora Rosa Estaràs, que li fa d'ambaixadora amb un eurosomriure esplendorós, i comença la desfilada d'admiradors, que passen litúrgicament, amb la solemnitat dels moments importants, com els turistes que desfilen pel mausoleu de Lenin.