“El nacionalisme necessita un rearmament ideològic”

L'historiador Antoni Marimon (Son Sardina, 1965) presideix la renascuda Fundació Emili Darder. Després d'estar aturada durant uns anys, l'entitat ara reprèn la seva activitat amb l'objectiu d'aportar pensament i ideologia des de la perspectiva que marcà Emili Darder amb la divisa "Només la cultura pot fer homes lliures".
En un moment de desencantament ciutadà per la política, els partits han reaccionat reforçant les seves fundacions.
També el PSM-EN?
Estam convençuts que és necessari que hi hagi una plataforma que generi pensament i debat des dels tres eixos de mallorquinitat, del particularisme de Mallorca en el context dels països de parla catalana; progressisme, des de la defensa de la justícia social, i ecologisme. Tot això sempre amb la tasca de reivindicar la figura d'Emili Darder com un dels personatges més importants de la història de Mallorca, que precisament es destacà essent regidor i batle de Palma per fer la seva acció en aquests tres àmbits.

Voleu ser la casa gran del nacionalisme a Mallorca?
No. La fundació té una voluntat més cultural que no política. Tenim un pensament ideològic molt clar i tant de bo que la nostra tasca serveixi per llimar les relacions entre els diferents sectors del nacionalisme i el progressisme. Ara bé, tenim una voluntat més prepolítica. La fundació vol aportar idees i ajudar a obrir alternatives. Per exemple, a reivindicar tot un pensament que ha existit a Mallorca que és d'esquerres i és mallorquinista, nacionalista o catalanista. Aquest pensament de vegades ha estat un poc oblidat però existeix. Tenim Emili Darder, Lluís Martí, tot un conjunt de personalitats que han estat importants.

El nacionalisme illenc està mancat d'ideologia?
Hi ha la necessitat d'un rearmament ideològic. Des d'alguns sectors s'ha menyspreat la ideologia de manera molt important i això ha fet que els partits estiguin farcits de persones que són tan pragmàtiques que arriba a passar tot allò que sobradament coneixem.

Més política que gestió.
Hi ha el discurs de "prou de política, volem gestió" i la fundació és una mica el contrari. Volem ideologia, volem política. La gestió també, naturalment, però la fas quan saps quina política vols. La gestió per la gestió serveix de ben poc. El projecte de la Fundació és una reivindicació de la ideologia i de la formació política d'aquest espai progressista i nacionalista, però obert a tota la ciutadania, naturalment.

Quines activitats teniu pensades per fer-ho realitat?
Preparam un seminari sobre les possibilitats de transformar el marc estatal i explorar les que hi pugui haver entre l'actual Estat de les autonomies i la proposta rupturista de la independència. Com que una cosa és el que tenim i l'altra una utopia, que agrada més o menys però que no deixa de ser llunyana, consideràvem important explorar les vies que hi pugui haver entre els dos camps. Un federalisme asimètric o més profund, la via confederal... Analitzar les possibles alternatives i models ja existents com el dels Estats Units, Canadà i Bèlgica, per exemple, on diuen que allò únic que tenen en comú és la seguretat social i el rei. Però són a la UE i no hi ha conflicte.

Els temps no acompanyen. L'ofensiva contra la nostra cultura és ben present.
No hi ha dubte que també volem donar resposta a les agressions constants que pateixen les cultures no castellanes. Aquesta ofensiva tan virulenta i delirant de la qual Rosa Estaràs ens ha donat un exemple d'autoodi i de manca de memòria. Aquestes idees tan esquemàtiques i tan radicals no duen a res. Aquests missatges tan simplistes són terriblement perillosos. Es tracta de donar eines per rebutjar aquests simplismes. Des de l'òrbita conservadora es donen continuament missatges d'aquest tipus, que el castellà és la llengua comuna, per posar un exemple delirant, com tants altres. En conseqüència, hem de fomentar l'adhesió a la identitat pròpia i recordar les persones que han lluitat pel català, que són moltes més de les que ens pensam.

Quin és el llegat d'Emili Darder?
És el llegat de la República, el del compromís cívic, del qual la fundació també n'està impregnada. La República dugué una esperança de transformació i de compromís. Va fer que persones que estaven d'entrada un poc allunyades del món de la política, com Emili Darder, adoptassin aquest compromís. Eren un conjunt de professionals liberals, de persones amb estudis, que van considerar que la República era necessària i un compromís cívic. Aquest esperit és un dels elements més importants de la República. I naturalment la idea de Democràcia.