TW
0

Mònica Terribas i Sala (Barcelona, 1968) és directora general de TV3 des del maig de 2008. Ahir participà a Palma en el cicle de conferències "El marc comunicatiu en català", organitzat per l'Obra Cultural Balear. La seva presència s'esdevé enmig de la tempesta desfermada per la substitució del senyal de TV3 a les Illes Balears i l'anunciada desaparició del Canal 33 en la Televisió Digital Terrestre (TDT)

Sou conscient que arribau en un moment delicat.
Sí. I, des de la Televisió de Catalunya entenem i compartim la frustració lògica d'una generació que ha crescut amb TV3 quan encara no hi havia IB3. El clima que s'ha creat per aquesta situació és totalment comprensible i entenedor, però no hem de perdre de vista que el negoci audiovisual és de cada vegada més complex i té més interessos per part de qui disposa dels drets, que en vol treure el màxim profit. I això és legítim.
Més legítim és encara que la televisió de les Illes Balears vulgui tenir la quota de mercat que li correspon com a emissora que emet en català a les Illes.

Sabeu, per tant, el significat que té TV3 per a molta gent.
TV3 arribà a les Illes i al País Valencià per una aposta ciutadana. Acció Cultural del País Valencià, l'Obra Cultural Balear i Voltor han estat un suport i una font d'energia per a TV3. I això d'entrada ho hem d'agrair. Ara bé, hem de ser conscients que el marc institucional, el negoci audiovisual i el marc tecnològic han canviat. I ens hem d'adaptar a la nova situació.

L'adaptació ha de passar pels canvis en l'arribada de TV3?

El que em dol és que el titular que moltes vegades s'ha fet d'aquesta situació és que TV3 ja no es veu a les Illes. Això no és veritat. La lectura "TV3 ja no es pot veure a les illes" o "ens tracten com estrangers" ignora la situació d'un marc audiovisual, que és el que és, i d'una nova situació amb una IB3 íntegrament en català que no es pot menystenir. La vinculació emocional d'una televisió que emetia als països de parla catalana, amb la vocació que tothom se la sentís pròpia, ha col·lidit amb l'evolució del mercat audiovisual i hem hagut de buscar una solució que sigui operativa en aquesgt entorn.

Això pot tenir sentit amb l'actual IB3. Però, i si es fa una passa enrere?

Llavors ens replantejaríem totalment els termes del conveni de reciprocitat que vam subscriure el mes de gener passat. Aquest acord està subjecte al fet que IB3 continuï emetent íntegrament la seva programació en llengua catalalana. El conveni entre les dues cadenes està blindat a possibles canvis d'estratègia d'identitat d'IB3.

Per molts, la TDT ha suposat una passa enrere en les emissions en català.
És una percepció que existeix i esper que en un futur la capacitat tecnològica dels multiplex s'incrementi de manera que puguem incorporar més oferta. El que hem volgut garantir amb bona voluntat, però és evident que no amb èxit pedagògic a les Illes, és que TV3CAT arribi de manera integral i incoporant els productes que consideram essencials del Canal 33 i del K3. I esperem que en un futur això es pugui incrementar. Però és evident que no és l'escenari òptim i desitjable, és l'escenari possible en l'entorn econòmic legal i tecnològic que tenim.

De qui depèn que tinguem més canals de televisió en la nostra llengua?

Les televisions no tenim la capacitat d'atorgar-nos els espais de transmissió digital. Això és una concessió que ha de fer l'Estat. Per tant, no depèn de nosaltres, sinó del Ministeri d'Indústria, que tinguem la possibilitat d'emetre més canals públics. És també una qüestió de mercat. I d'això de vegades, per interès o per desconeixement, se'n fa una lectura com si no hi hagués voluntat política per part de la Televisió de Catalunya d'emetre el màxim de la seva producció a les Illes. Res més lluny del nostre interès.

Fora del conflicte. Vau entrevistar l'expresident Jaume Matas en diferents ocasions al programa La nit al dia i tothom es demana per què vau ser tan benevolent amb ell.

En cap cas no hi hagué benvolença. En absolut. Una altra cosa és la meva capacitat de fer millor o pitjor una entrevista. La capacitat d'un periodista de repreguntar en un terreny que no coneixes a la perfecció et deixa en una situació d'inferioritat i això pot fer que la percepció de l'entrevista des de les Illes sigui que no fas les preguntes adequades. De la mateixa manera que si algun periodista de les Illes entrevista Montilla, els del Principat podran pensar que no és l'adequada.