Josep Juan Cardona a una foto d'arxiu. | Miquel Àngel Canals

TW
0

La Fiscalia Anticorrupció ha elaborat un document de 96 folis en el qual deixa plasmat que l'exconseller d'Indústria, Comerç i Energia del Govern del PP Josep Juan Cardona era el cap de la trama de corrupció ordida dins el Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB). En l'escrit, els fiscals Juan Carrau i Pedro Horrach asseguren que el procés està prou avançat com per dur a la barra l'actual diputat del PP, però que el Jutjat d'Instrucció no és competent per fer-ho i que, per tant, l'anomenat cas Scala ja s'ha d'elevar a la Sala Civil i Penal del TSJIB.

Els fiscals Anticorrupció acusen Josep Juan Cardona de la comissió de cinc delictes diferents: malversació continuada de cabals públics, negociacions prohibides a funcionaris, suborn continuat, prevaricació continuada i frau a l'Administració pública. A més, la Fiscalia va encara més enllà i valora aquests delictes en una possible pena de 17 anys de presó, a més de quantioses penes multa i d'inhabilitació per exercir càrrecs públics. L'escrit per demanar que el cas s'elevi al TSJIB també deixa molt clar per què els fiscals consideren Cardona el màxim cap de la trama de corrupció política i econòmica, com també els seus objectius: el lucre privat. Segons Horrach i Carrau, els tres principals querellats del cas, el conseller Cardona, l'exdirector general de Promoció Industrial Kurt J. Viaene i l'exgerent del CDEIB Antònia Ordinas, "de comú acord i guiats per l'ànim d'obtenir benefici econòmic, idearen, planificaren i desenvoluparen" la trama al consorci "amb la finalitat d'apoderar-se d'ingents quantitats de doblers procedents dels fons públics".

Els fiscals admeten que Viaene i Ordinas "tenien a les mans la gestió diària del CDEIB". Tanmateix, també asseguren que "les directrius i instruccions" eren competència de Josep Juan Cardona, el qual situen en la "posició dominant" en la jerarquia de la trama, que es corresponia amb la jerarquia dins la Conselleria (Ordinas a les ordres de Viaene, i ell a les ordres de Cardona). Per demostrar-ho, els fiscals aporten al jutjat desenes de declaracions de testimonis i imputats, anotacions manuscrites i correus electrònics de l'exconseller, documentació intervinguda en escorcolls policials, confessions, expedients de contractació, còpies d'estudis encarregats pel CDEIB, entre altres proves i indicis.

"No llegesc el que sign", o l'argument ja desmuntat

Notícies relacionades

La Fiscalia recorda que l'argument bàsic de Cardona fou dir reiteradament que "no llegesc el que sign". Aquesta afirmació és "desvirtuada" pels fiscals, que adverteixen que Cardona és llicenciat en dret, que el CDEIB tenia gabinet jurídic, que els acusats (també ell) foren alertats més d'un pic i que la gestió del CDEIB "ni tècnicament ni jurídicament no oferia dificultats". A més, apunten: "No es tracta d'irregularitats esporàdiques", sinó que "afecten la totalitat dels 130 expedients de contractació" detectats; tot era debatut en comissió executiva (a la qual Cardona assistia); i l'exconseller féu anotacions manuscrites que no podria haver fet mai sense llegir el que signava.

Les mil i una operacions per apoderar-se de doblers públics

PALMA En els 96 folis també es detallen les operacions detectades fins ara que tenien l'objectiu de xuclar doblers del CDEIB, o fins i tot d'altres organismes públics. De fet, des del CDEIB se sol·licitaren préstecs de fins a 4 milions d'euros per sufragar les quantioses pèrdues fruit dels presumptes delictes. La Fiscalia parla d'operacions tant diverses (algunes ja destapades), com la creació i instrumentalització d'empreses, la utilització de testaferros, el desviament de doblers per publicitar el PP, les adjudicacions a la dona d'Ordinas, l'exigència de comissions a canvi de contractes i la invenció de projecte absurds, entre altres.