TW
0

No tenen res a veure unes eleccions europees com les que es feren diumenge amb unes de municipals, però resulta inevitable posar-hi nom i llinatges en clau local. Si comparam els resultats de 2009 amb els de 2004, polítics i batles com José Ramón Bauzá (Marratxí, PP), Guillem Ginard (Campos, UM), Joan Carles Verd (Sencelles, UM), Biel Serra (sa Pobla, PP), Cati Julve (Manacor, UM) i Víctor Martí (Binissalem, UM) serien clars guanyadors als seus municipis, ja que els seus partits han experimentat un important avanç i han arribat a triplicar els resultats de fa cinc anys. A la comarca de Manacor, una cosa curiosa que dista molt de la clau local és el fet que als municipis governats per partits nacionalistes, a excepció d'Artà, el PP ha estat el vencedor en nombre de vots, igual que ha ocorregut als pobles on governa.

En el cas concret de Manacor, el PP hi ha perdut 300 vots i ha estat la UM de Catalina Julve i de Miquel Àngel Grimalt la que ha doblat el nombre de votants. Els socialistes de Júlia Roman i Mercè Amer han pujat 100 vots i serien la segona força política per damunt d'UM, que ho és en les eleccions locals. A Campos, la UM de Guillem Ginard ha triplicat els resultats i ha passat de 200 vots a 600, de manera que consolida l'augment que aconseguí a les darreres eleccions municipals. Això no obstant, el PP (1.277 vots) ha doblat els vots d'UM tot i baixar-ne 600. Quant a Esquerra-Entesa, ha mantingut més o menys els vots del PSM. Dos municipis governats pels socialistes i en què la ciutadania ha mostrat el seu suport a la feina i a la gestió feta pels seus batles són Capdepera i Son Servera.

En aquest darrer, Josep Barrientos és a escassos dies d'abandonar la batlia en compliment del pacte de govern. A Son Servera, els socialistes han superat el PP i han passat de 855 vots a 1.015, un important augment que reforça amb escreix la feina feta pel PSOE al municipi. Aquí, UM ha perdut molta força i ha baixat més de 50 vots.
A Capdepera, la victòria socialista i la baixada de 100 vots de la segona força política, el PP, ha donat una alenada d'aire a Bartomeu Alzina després d'un any marcat per les crisis del pacte i la llosa de l'esfondrament de l'hotel Son Moll. En aquest municipi, UM també ha perdut 100 vots clavats. A Marratxí, el PP obté 800 vots més que en les europees de 2004, la qual cosa consolidaria la posició del batle, José Ramón Bauzá, que va assolir una clara majoria a les generals de 2008.

Un dels pobles on els resultats de les darreres eleccions confirmen un canvi de tendència és Consell. Aquesta localitat del Raiguer, que havia estat durant anys un feu del PP (amb l'històric Joan Bibiloni com a batle), tornà a inclinar-se diumenge pel PSOE, que actualment ocupa la batlia del municipi a través d'Andreu Isern. En els darrers comicis, els socialistes es convertiren en la primera força amb 411 vots, vint més que els que obtingué el PP. El 2004, els populars havien captat 80 vots més que el PSOE. A Binissalem, l'increment de suports que experimentà Unió Mallorquina (passà de 61 a 207) cal atribuir-lo a Víctor Martí, únic regidor d'aquesta formació a l'Ajuntament. Cal recordar que UM no tenia representació al Consistori des de principi dels anys vuitanta. El 2007, Martí la recuperà i estigué a punt d'aconseguir un segon regidor. Els resultats de les eleccions europees confirmen UM com a tercera força, encara que lluny del PSOE i el PP.

A sa Pobla, el PP de Biel Serra es consolidà com a formació hegemònica després d'obtenir el 62,85% dels vots, molt lluny del 38% del PSOE, que quedà com a segon partit polític. Aquest gran triomf del PP a sa Pobla es podria atribuir a la feina diària dels 8 regidors populars de l'oposició, que encapçala Biel Serra, portaveu del grup després de la dimissió de l'exbatle Antoni Serra, que va perdre la majoria absoluta en les darreres eleccions locals. D'altra banda, cal esmentar que la segona força municipal i que ocupa la batlia, els Independents, no demanava el vot per a cap partit i que els seus votants es degueren repartir.