Dues tendències defineixen la política balear de la darrera dècada: l'avanç del bipartidisme estatalista enfront del nacionalisme i una situació de cada cop més igualtat entre PP i PSIB-PSOE. Així ho demostren les diverses convocatòries electorals, siguin autonòmiques, generals o europees. Hi ha diferències d'una contesa a l'altra, però el fil conductor és aquest. Tres factors conflueixen en aquesta tendència. El primer és l'endèmica divisió del món nacionalista illenc. No hi ha manera d'articular una entesa ni quan formen part del mateix govern autonòmic. La seva divisió els fa de cada vegada més dèbils.
El segon factor de la lenta però evident pèrdua de l'hegemonia del PP són els escàndols de corrupció. L'electorat de dretes sol ser condescendent amb aquests fets quan es tracta d'un cas concret. S'ha vist a les eleccions de diumenge al País Valencià amb el suport a Camps. Però el PP balear començà el seu enfilall d'escàndols en els anys noranta (túnel, Calvià...), en l'època de Gabriel Cañellas, i continua en punta avui en dia. Aquest factor és com una malaltia, que va debilitant lentament però de manera implacable. A sobre, el PP perd vots per la dreta amb l'aparició d'UPyD.
La irrupció d'Antich
El tercer factor és fonamental per entendre l'evolució de la política balear en la darrera dècada. El 1997, el PSIB-PSOE travessava hores molt difícils. Des del naixement de l'autonomia, mai no havia aconseguit vèncer el PP. Endemés, Felipe González havia perdut el poder a Madrid un any abans. Els socialistes balears ho tenien molt negre. Aquell any tancaren en fals un congrés que havia fet secretari general Andreu Crespí. La crisi socialista s'accentuava, aquí i arreu de l'Estat. Per sortir-ne s'organitzaren unes primàries per triar candidats. Aleshores sorgí Francesc Antich, batle d'Algaida. Llançà un missatge: "Hem de ser més PSIB i menys PSOE". El 1998, Antich guanyà les primàries a Crespí contra tot pronòstic i l'any següent es convertia en el primer president socialista de les Balears amb el suport dels nacionalistes, els baralladíssims UM i PSM. Amb Antich naixia el populisme d'esquerres amb forta sensibilitat balearista.
De fet, dels dos partits estatals, sovint ha guanyat el que s'ha sabut mostrar més sensible envers el fet insular i defensor de la seva personalitat. Ja ho féu Cañellas enfront de Felipe González. I des de l'altre costat tothom veu en Antich no un polític de factura madrilenya, sinó un illenc que és al Partit Socialista per defensar el seu país balear. Aquesta és la clau del seu èxit. I això explica bona part de la tendència cap al bipartidisme. Els partits nacionalistes van perdent vots. A la primera part dels anys noranta, el PSM superava de llarg el deu per cent dels sufragis. A les europees de diumenge, ni tan sols no s'hi va presentar, mentre que una escissió seva (Entesa) ho feia coalitzada amb ERC.
Però tant PSM, com ERC i Entesa tenen quotes de poder en què es poden sentir còmodes dins el pacte de centreesquerra articulat per Antich. És més, un PSM diumenge desaparegut té dues conselleries a l'Executiu. Antich sap avançar amb els seus i amb els que li són conjunturalment afins. Així, la imparable tendència al bipartidisme balear té especificitats molt clares i lectures molt internes que formen part de l'entranya illenca. El final de Jaume Matas el 2007 es produí quan era més palesa que mai la seva subordinació a Madrid.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ai, Xesca, cal deixar de banda dretes i esquerres? I dins quin món viuríem si no hi hagués ideologies? Dins un món "a la búlgara"? Cal matisar molt més les coses. És la meva opinió, es clar (que supòs que me deixes tenir-la...).
Més superat que en Machín. Sí, senyora.
Continuant pel camí de discutir si millor esquerra o si millor dreta el nacionalisme no espanyol no només no avança sinó que recula. Som una societat que ha creat riquesa. Què ens convé? Cal deixar de parlar de dretes i esquerres. Necessitam aclarir que funciona i què no funciona. I quines són les propostes que poden fer que el nostre país funcioni. La bona política és la que permet conservar la riquesa material i no material creada i anar a més. El nacionalisme no espanyol només interessarà la gent si proposa bona política. El rotllet dreta - esqurra està més superat que en Machín. De molt.
Jo he votat ERC+Entesa i consider que aquesta opció és la millor. Lamentaríem molt perdre aquest camí unitari i tornar a fer coses rares. Si volíeu anar amb el PSM no haguéssiu fuit d'aquella cova de lladres, patriotes de l'Entesa. I tu Lladó, posa pit que arribaràs més lluny tot sol que acompanyat. Hem triomfat i no es hora de renunciar al nostre independentisme.
Totalment d'acord amb alaroner. He votat el PSM des de fa trenta anys i el passat diumenge vaig votar esquerra perquè de cap manera volia -encara que no serveixi de res- que es perdes un vot nacionaliste a Mallorca. Ja n'estic fart de lluites entre els que diuen que son nacionalistes y només fan lo possible perquè el bipartidisme PP i PSOE sigui de cada vegada més evident. Després quan torni a guanyar el PP i amb ells tornin també el escandols urbanistics i el castellà a IB3 ho lamenterem i la culpa serà nostra per haver estat incapaços d'entendren's
Com a votant del nacionalisme, ara repartit entre PSM, ERC,Entesa i també de una part de UM, lament l'espectacle oferit per aquestes formacions durant els darrers mesos. Ja que l'espai es reduit, cada cop més, resulta inexplicable com els caps d'aquests grups es dediquin a treurer-se els ulls uns als altres. He de dir que per alegria del PSOE i PP. Els enemics de UM no son els del PSM-uns de centre dreta i els altres d'esquerra- peró ccoincidents, vull pensar, amb l'idea de conquerir el maxim d'autogovern i en un futur, qui sap que més pot esser posible. Els d'Esquerra i Entesa, més recents, només fan que menjar terreny, en principi al PSM, he de dir que legitimament, peró tothom sap que amb divisió es perd, sempre. I el que perd no son les sigles, simples vehicles, sino l'idea de Pais futur. Tan gran es l'afany de protagonisme, l'egoisme, que fan imposible arribar a pactes?. Com a votant nacionaliste en sent cada cop més orfe. Cada cop més lluny dels ideals, perque veig que l'espelma, unica, l'idea del nacionalisme, es més i més petita. Per la meva edat, llei de vida, ja no veure el meu Pais lliure, independent, peró es posible que vegi que al Parlament, ja no hi ha ningu, ni de lluny, que representi el que crec desde fa més de trenta anys, quan vaig descobrir qui erem i el que volia que arribasim esser. Disculpau les faltes ortografiques.
UNITAT osties! Que no ho enteneu! No volem mil esquerres nacionalistes! EN VOLEM UNA I BONA! SOU culpables que de mori el nacionalisme illenc, ja vos ho dic! Cadiretes, cadiretes i cadiretes, mirau aquell país, s'enfonsa! que guai!
Lluís Planas, redactor de dB, t'has passat. Una pàgina analitzant els resultats del PSOE, mitja per als d'UM, un poc menys de mitja pàgina per a EU i tres quarts de pàgina per a UPyD i...quan semblava que dB havia d'analitzar el resultat d'ERC-Entesa vas i analitzes l'evolució del vot del PSM i poses declaracions de Biel Barceló "Sense el PSM ho hi una una esquerra nacionalista forta" D'ERC-Entesa no es sap res...¿? Els partits que es presenten en nom de l'esquerra nacionalista no existeixen?, només el PSM, que et record no es presentava?. EldB d'avui no mostra l'evolució del vot d'ERC dels darrers anys, ascendent totalment per cert, sinó un PSM que oblida que ell només va treure 1.500 vots més que ERC tota sola fa cinc anys. Sí, ja ens hem comptat. Som 7.641. El PSM les anteriors europees 9.300. Comencem a negociar una aliança de futur. Però des del respecte i des de l'objectiuvutat dels mitjans de comunicació també, es clar. T'has passat i s'et veu el "plumero" d'enfora. Jaume
Malament anam si l'objectiu d'Entesa és simplement superar UM, i en Barceló del PSM treu pit perquè diu que ERC-Entesa ha fracassat. Mentre siguem una colònia d'Espanya, els nostres partits tenen el deure moral d'unir-se per contrarrestar el PPSOE i avançar en l'autogovern. La divisó dels nostres en dretes i esquerres és un parany mortal, perquè quins projectes "d'esquerres" es poden dur a terme amb un espoli de 3.000 milions d'euros anuals? Quan el PSM diu que el seu electorat és molt diferent al d'UM i per això no poden anar plegats, sona a excusa perquè tot continuï igual. Sembla que es conformen amb dirigir uns partits residuals i en perill d'extinció.
Hem de ser més PSIB i menys PSOE? Quines ganes d'enganyar el personal! El PSOE i el PP són dos partits centralistes i sempre ho seran. Si el senyor Antich fos nacionalista de ses illes abans que nacionalista espanyol no estaria al PSOE, sinó a un partit només de ses illes. El que està clar és que tard o d'hora el PP continuarà escalant com sempre, i el PSOE tornarà a perdre força i que els que pensam en clau nacionalista ens hem de fer forts en un únic bloc, perquè sino, està ja tot perdut. Quan més se'ns ofega, més radical s'ha de tornar un en la seva postura.