Les infraestructures silencioses

El responsable econòmic del Govern, el conseller Carles Manera, encunyà a principi de la legislatura el terme "infraestructures silencioses" per definir una nova estratègia inversora, que es diferenciaria de la "renouera" del PP i se centraria en la millora de la qualitat dels serveis en àmbits com l'educació, la sanitat, el transport públic, el medi ambient i la innovació tecnològica. A força de repetir-lo, el terme arrelà en el debat polític i en els mitjans de comunicació. Després de gairebé dos anys de mandat, l'esforç pressupostari de l'Executiu és més que evident, encara que també ho són les dificultats que hi ha per accelerar l'execució de les inversions, ara encara més com a mesura per estimular l'economia davant la crisi.

Alguns no acaben de veuere materialitzats els projectes i l'oposició ja fa befa sobre unes infraestructures que, de tan "silencioses", semblen "invisibles", diuen. La qüestió és, però, que l'Administració autonòmica ha destinat en dos exercicis, des de l'1 de gener de 2008, partides per a inversions públiques per un valor aproximat de 1.000 milions d'euros, segons les dades facilitades per la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació. I com s'havia anunciat, l'educació, la sanitat, el medi ambient i el transport públic són els àmbits en els quals s'aboquen més recursos.

El considerable augment per a enguany de les inversions de l'Estat a les Balears -amb l'afegit de les provinents via Estatut-, la concreció de convenis plurianuals amb els ministeris, més la previsió d'un nou finançament autonòmica, permeten reforçar aquesta línia que es manté tot i l'agreujament de la crisi i la reducció dràstica d'ingressos, la qual cosa significa que el dèficit públic de la Comunitat continua disparat. La situació de les arques autonòmiques és alarmant, segons reconeixen els mateixos membres del Govern de Francesc Antich. El nivell d'execució de les inversions programades des del principi de la legislatura és del 40%, segons ha explicat fa poc el conseller Manera davant el ple del Parlament. Un bon indicador, segons defensà, però que és necessari millorar segons es desprèn de les mesures posades en marxa pel mateix Govern autonòmic, com ara els diversos decrets urgents que pretenen reduir i agilitar els tràmits administratius per concretar l'aplicació de les inversions.

A l'Executiu, i per extensió al Pacte, li manca fer realitat els que foren anunciats com a projectes més emblemàtics per a aquest quadrienni -noves línies de tren, tramvia i les carreteres dels nous convenis, entre d'altres-. En aquest cas, els retards sí que son atribuïbles a diferències polítiques i manca d'atenció de l'Executiu central. Al marge això, el Govern ha subratllat aquests darrers dies un altre indicador que demostra l'esforç públic inversor. Segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, durant el primer trimestre de l'any les Balears s'han convertit en la comunitat que ha experimentat un increment més elevat de l'obra pública licitada per les diferents administracions de les Illes. Aquest augment és del 503% respecte del mateix període de l'any passat i ja se situa al voltant dels 400 milions d'euros.