UPyD critica ZP per la “barra lliure” autonòmica

Sosa Wagner és catedràtic de Dret Administratiu i expert en política autonòmica, fou membre de la Comissió d’Experts que contribuí a dissenyar el model autonòmic i va ser secretari general tècnic del Ministeri d’Administracions Públiques del primer Govern de Felipe González (1982-1987). Ahir, a la UIB, advertí que el procés de reformes estatutàries iniciat a partir del 2004 trenca amb el sistema anterior perquè, fins aleshores, els processos s’havien iniciat amb un pacte previ entre les dues grans forces polítiques i ara, en canvi, és el Govern central qui l’impulsa, en solitari, i “entrega a les comunitats autònomes la clau de la seva reforma”.

El candidat comparà aquesta “barra lliure” amb el procediment emprat a Alemanya, on s’han creat comissions amb participació de tothom per resoldre situacions semblants. “Aquí vàrem posar l’Estat en un quiròfan que no té llums” i “ningú no sap quin és el final de la pel·lícula”, advertí. El catedràtic explicà que la Constitució deixa obert el procés autonòmic i és molt difícil modificar-la per corregir-ho. Per això, digué que la situació es podria haver resolt amb un pacte entre les principals forces polítiques, però “ni hi és ni l’esperam” perquè “els governs d’Espanya estan permanentment condicionats pels nacionalistes” i això és “diabòlic”.

Sosa Wagner també defensà que l’aplicació de l’Estatut català s’hauria d’haver suspès “automàticament” perquè acumula set recursos i un d’ells d’una institució “independent” com el Defensor del Poble. El polític es queixà de la lentitud del Tribunal Constitucional per resoldre els recursos i lamentà el “fracàs absolut” de la institució per la seva politització. “Algun dia hi haurà sentència i indubtablement haurà de ser negativa per alguna matèria perquè hi ha hagut excessos”, sentencià. Amb això, digué que la sentencia no resoldrà “grans coses” i no afectarà estatuts no recorreguts encara que tinguin preceptes idèntics.

Sosa arribà a la conclusió que el problema més seriós per a l’articulació de l’estat de les autonomies és la “falta de lleialtat” que sí que existeix als estats federals, on “les parts creuen en el tot i el tot en les parts”. En aquest sentit, considerà “greu” la “fragmentació de les forces polítiques estatals, que als estats federals actuen com a element cohesionador. En canvi, a Espanya s’ha creat, segons ell, una estructura forta de poder autonòmic, que controla mitjans de comunicació i caixes d’estalvis, amb molt poca intervenció estatal. “I això és alarmant”.