De cada dia hi ha més gent pobra a les Balears. Això és el que reflecteixen les fredes estadístiques més enllà del que podem veure al carrer. De cada vegada hi ha més persones que viuen a les Illes per sota del llindar de la pobresa, fins al punt de ser la comunitat que lidera aquest trist rànquing a l’Estat. L’any 2007, un 23,1% dels ciutadans sobrevivia amb menys del 60% de la mitjana de recursos per habitant a l’Arxipèlag –8.400 euros anuals per càpita.
Així ho posa de manifest l’evolució de les dades dels estudis de referència europeus i estatals que dictaminen la qualitat relativa de les condicions de vida dels ciutadans i l’impacte de les polítiques socials. Fins fa poc, el llindar de la pobresa a les autonomies només es calculava en relació amb la mitjana de recursos estatal –ara de 7.300 euros anuals per càpita–, inferior a la de les Balears i, per tant, la nostra comunitat solia sortir-ne més ben parada.
Però amb un càlcul a partir de la mateixa distribució de recursos entre els ciutadans de les Illes, s’evidencia una situació de gran desigualtat social, en la qual gairebé una quarta part de la població no arriba a tenir a penes ni la meitat de recursos econòmics dels quals disposa la resta. No passa enlloc a la resta de l’Estat. I si aquesta tendència de desigualtat social no s’atura i, fins i tot, es pronuncia coincidint amb una etapa de gran creixement econòmic, és que hi ha un greu problema estructural.
És el cas de les Balears, que vivien uns creixements importants del seu Producte Interior Brut (PIB) aquests darrers anys. Idò en aquest període, entre 2000 i 2007, les Illes han passat d’ocupar el desè lloc del rànquing a ser la comunitat amb més persones sota el llindar de la pobresa. Si abans patia aquesta situació un 15,3% dels ciutadans, ara ho fa el 23,1% de la població. També en comparació amb la mitjana estatal, l’indicador ha pujat més de cinc punts i ha empitjorat quatre llocs.
Així, amb més creixement econòmic, més pobresa i més desigualtat. El director general de Planificació de Serveis Socials del Govern, Andreu Horrach, dóna alguna clau per explicar això, centrant-se precisament en el període d’estudi. Les Balears han estat una comunitat que sempre ha tingut un sector públic pobre i, des d’aquest punt partida, el procés de transferència de competències per part de l’Estat just ho ha empitjorat més. Sempre s’ha fet un traspàs mal dotat econòmicament, que no corresponia a les necessitats reals de recursos, en aquest cas per posar en marxa vertaders programes de política social preventiva que, per altra banda, no han estat mai cap prioritat en aquesta terra. Els alts nivells d’ocupació laboral, aconseguits, però, amb una estructura productiva fonamentada en la baixa qualificació i la interinitat de la mà d’obra, han amagat una realitat que la crisi actual treu ara a llum.
