Quim TorresPalma30/04/09 0:00
TW
0

La decisió de Rosa Estaràs de deixar de ser la cap de l’oposició per ser eurodiputada implica assumir un alt risc. La seva partida, que just s’entén en clau personal, reobre una crisi interna en el partit quan semblava que aixecava el cap. Estaràs se’n va, a més, sense haver consolidat el seu lideratge i, per tant, s’arrisca molt si pensa a controlar el partit des de la distància i s’arrisca més si pensa tornar per ser candidata el 2011. Tot i que la versió oficial diu que és Mariano Rajoy qui decideix enviar-la a Brussel·les, la darrera paraula la té Estaràs i, pel que s’ha vist, pren una decisió personal, al marge del partit a Balears, que la coneix quan ja està presa. Si és Rajoy qui se l’endú per solucionar alguna cosa, la solució implica que el problema era Estaràs.

Si és ella qui se’n vol anar, ho pot fer per tornar o per no tornar. Ahir, no va resoldre el dubte i just va deixar clar que vol continuar de presidenta del partit, bé per controlar el seu relleu o bé per ser la candidata a les autonòmiques. En el primer cas, l’entorn de Carlos Delgado ja advertia ahir que havia arribat el moment del tàndem format per Delgado i José Ramón Bauzá, amb qui s’havia especulat com a possible ‘tapat’ d’Estaràs. En el segon cas, l’estratègia d’Estaràs passa per preparar el seu retorn sense cremar-se. Primer, convertint les europees en unes primàries per al Pacte –una victòria del PP serà venuda com una victòria d’Estaràs– i després, fent una oposició selectiva i que l’aparti –aparentment– de suposats casos de corrupció del PP que poden tornar a la palestra.

Notícies relacionades

“Les europees seran un duel entre Estaràs i Antich”

Més notícies relacionades

Però la decisió té riscs. No és el mateix controlar el partit des de Brussel·les –hi haurà de ser tres o quatre dies a la setmana– que fer-ho amb l’autoritat que confereix ser la cap de l’oposició al Parlament. I no s’ha de descartar que, passades les europees, la crisi interna es faci insostenible, perquè és massa fàcil veure similituds entre la partida d’Estaràs i la de Matas a Washington, i és massa difícil d’entendre que Estaràs hagi pres la decisió en benefici del partit. Ella pot pensar que hi ha precedents i el cert és que tant Matas com Antich protagonitzaren operacions similars amb magnífics resultats. El primer se’n va anar per ser ministre i va tornar per ser president. El segon se’n va anar al Congrés dels Diputats per no tornar i acabà de president. Però Matas es garantí més projecció que Estaràs i Antich tenia un govern amic a Madrid.

Estaràs té l’aval de Rajoy, però no té els suports que voldria a ca seva. Amb dos anys, no ha tingut temps de consolidar un lideratge inqüestionat com el de Matas i, a més, ha anat perdent efectius a força de lluites internes. Fa un any guanyava el congrés del PP a Carlos Delgado. Tots, excepte els ‘delgadistes’, estaven amb ella. Però el seu poder s’ha aprimat i pel camí ha perdut el suport d’Antoni Pastor, Catalina Cirer, Cati Soler, Jaume Font i José María Rodríguez. Molts d’ells ahir criticaren la seva decisió. Si és difícil controlar el PP sense ells, encara ho serà més des de la distància.