La pluja caiguda durant tot el capvespre deslluí l’acció reivindicativa. Amb tot, al voltant d’un centenar de persones donaren suport als integrants balears de la llista encapçalada pel català Oriol Junqueras —present i que a l’acte polític posterior s’encarregà de donar rellevància als comicis— en la candidatura Europa dels Pobles-Verds. Al marge d’ERC i Entesa, hi participen els bascs d’Aralar, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i la Confederació Verda estatal, encara que els de Mallorca no ho faran. El primer mallorquí de la llista és Ramon Quetglas, d’Entesa, en el setè lloc.
L’encarregat de llegir el manifest a la concentració fou el catedràtic d’Economia Financera de la UIB i exsíndic de Comptes, Antoni Aguiló Lluna. L’expert recordà que la publicació de les balances fiscals ha demostrat que les Illes "són la regió europea més maltractada pel seu propi estat", perquè un dèficit fiscal del 14% en relació amb el seu PIB i un finançament per capita un 21% per sota de la mitjana només aboquen a una pèrdua de riquesa i de qualitat de vida. Encara més ara, en crisi, segons digué, perquè les institucions de Balears no tenen els recursos suficients per fer polítiques efectives contra la recessió.
"Volem allò que és just, allò que ens pertoca", manifestà Aguiló, que acabà justificant la reivindicació "de manera simbòlica però potent", perquè "per dignitat i pel nostre futur hem de lluitar per acabar amb aquest espoli".
En les seves intervencions davant Hisenda, els presidents d’ERC i Entesa, Joan Lladó i Biel Huguet respectivament, varen seguir la línia del manifest i consideraren que la campanya empresa per un finançament just és ara de plena vigència perquè les Balears es troben en "unes setmanes decisives" en les negociacions finals amb el Govern de l’Estat. Es llançaren missatges als socialistes i en concret al president Antich i al conseller Manera perquè "no afluixin". "Sense doblers no hi ha país", resumí Huguet.
A l’acte, a més de la pluja, planaren encara les dures negociacions amb el PSM durant les darreres hores. Lladó recordà els que han estat "companys nostres en diferents batalles". En qualsevol cas, el "suport extern" que pot donar el PSM a la coalició es començà a veure ahir. Cap del seus membres no anà a la concentració.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En un país independent hi ha d'haver de tot però nosaltres no ho som. Som de tot però no som independents. Si no votam útil i continuam discutint el sexe dels àngels ens passarà com ara al País Basc. Alla "els altres" (nacionalisme espanyol) han deixat d'agafar-se-la amb paper de fumar i s'han juntat. La candidatura del vot útil nacionalista no espanyol a les europees és la candidatura del seny, del sentit pràctic, de la determinació clara i dels peus a terra: la de Ramon Tremosa. Per cert, hi ha el PNB, també.
Jo sí que crec que hi ha gent de dretes i d'esquerres. El que passa és que a vegades no es pot mirar tan prim i s'han de cercar els punts d'unió. Però punts d'unió per arribar a aliances sòlides. Darrera el PSM hi ha poc, és ver, però darrera l'Entesa i ERC no hi ha res, o quasi res, i val més que aquesta gent tan sobrada faci un camí propi cap a la gran pastanaga que els espera.
ExCaçafantasmes, més enllà dels errors comesos pels partits que ens volen representar, nosaltres hem de mirar per la nostra pàtria. És un greu error, a més de llastimós, el paper que han fet ERC, Entesa i PSM aquests darrers dies. A parer meu mai haurien d'haver exclòs el PSM de la llista europea. El problema però és que els nacionalistes de Mallorca ens trobam amb minoria, i barallar-nos entre noltros és fer un gran joc i plaer als espanyols, que esperen amb ansies el dia que es perdi per sempre la nostra identitat. Per aquest motiu, més enllà de les sigles d'un partit, apostem, lluitem junts per la nostra terra, per la nostra identitat. Salut i país!
MOVIMENT PATRIÒTIC, Agustí Colomines. 29/04/2009 Amb criteri MOVIMENT PATRIÒTIC "El moviment patriòtic català ha de situar-se més enllà de la dreta i l'esquerra, perquè sinó sempre caminarà coix, per bé que ha de recolzar en el poble si és que vol ser realment popular" Agustí Colomines L'Avui del diumenge 19 d'abril reproduïa una entrevista amb Josep-Lluís Carod-Rovira, el titular de la qual era taxatiu: «Esquerra no potser un moviment patriòtic sense ideologia». L'endemà, el mateix diari era també taxatiu sobre les intencions del líder de l'oposició «Mas crida CDC a liderar un moviment patriòtic». No hi ha dubte que les estratègies de l'un i de l'altre caminen en direcció ben oposada. Mentre que el vicepresident de la coalició governamental reclama puresa ideològica, a l'estil dels vells partits del segle passat, Artur Mas proposa aplegar el màxim nombre de patriotes per fer front a l'envestida neocentralista que arribarà de la mà del PSOE. Restar en comptes de sumar no és mai una bona recepta per assolir el triomf. El cel potser és per als pur, però normalment el poble habita al purgatori. La direcció d'ERC no està mai per bromes, potser perquè tenen un lògica sectària que els aboca a condemnar les discrepàncies amb una virulència escandalosa. En fan una qüestió gairebé personal i tot. N'he tastat els efectes i sé de què parlo. Ara ho tastaran els senyors Carretero i Renyer. Sempre és el mateix. De moment, ja sabem que l'exconseller Carretero és de dretes (ho era quan estava al govern Maragall?) segons els molt socialistes (¡?) Ridao i Puigcercós. Ho deuen ser tant, de socialistes, que al final sempre acaben per interpretar el paper de Maria Auxiliadora del PSC contra la dreta que cada dia deu ser més nombrosa, atesa la nòmina que ells en fan. Del vicepresident no cal parlar-ne, perquè s'ha convertit en l'escuder del president Montilla amb més ganes que ningú. Els confesso que sóc d'aquella mena de gent que està farta de tanta pompositat ideològica, sobretot quan aquestes adhesions posen en perill el moviment de reivindicació nacional. El moviment patriòtic català ha de situar-se més enllà de la dreta i l'esquerra, perquè sinó sempre caminarà coix, per bé que ha de recolzar en el poble si és que vol ser realment popular. Hi ha un passatge del discurs del president Francesc Macià per saludar la constitució del Parlament de Catalunya el 6 de desembre de 1932 que sempre m'ha agradat. És quan Macià apel•là a l'esperit patriòtic per reivindicar el prestigi i la institucionalització d'aquella Parlament recuperat: «Em plau saludar-vos, honorables Diputats de Catalunya, dintre aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l'usurpador de les nostres llibertats. Renascut l'esperit immortal de la nostra raça, pren possessió victoriosa d'aquesta fortalesa, per celebrar-hi de nou Corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra. »Sentiu-la, la joia d'aquest moment! I, amb ella, la vostra responsabilitat, i la vostra glòria. Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu els seus anhels! Realitzeu les seves esperances! !Res ni ningú no pot privar-vos, ara, de plasmar-li aquella Catalunya, que, salvant-lo de la inquietud del viure, el meni cap als ideals! »Sou la lliure voluntat de la pàtria, sou, honorables Diputats, tot Catalunya en peu. Penseu que reprenem la història d'un poble justicier que no es vincla, d'un poble que no volgué reis, sinó prínceps, que “eren el primer entre iguals, elegits per ciutadans que, de dret, eren lliuresâ€. És d'entre iguals, que vosaltres, el[e]gireu, ací, el Primer Ciutadà de Catalunya, i el seu Primer Govern. »Sorn, per l'unànime voler del poble, en I'autèntic camí de les llibertats de Catalunya. Inclinem-nos en començar-lo davant els que el fressaren i no l'han pogut petjar. Fem-lo, entre tots, més ample i més segur. No donem un pas en fals, ni mai cap passa enrera. Que ens porti on el cor ens diu que vol anar Catalunya. »I en aquest moment (pastat de tradició i de futur) en què anem a declarar obertes les Corts nostres, recullo, en la meva, tota la deu triomfan[t] del nostre poble, i amb aquestes primeres paraule[s] catalanes, consagro solemnement les llibertats de Catalunya. »S'acosta l'hora, infants de Catalunya, s'acosta l'hora, obrers intel•lectuals i obrers manuals del camp i de la ciutat, s'acosta l'hora que aquest Parlament, format per catalans de pensa catalana, farà lleis també de pensa catalana i al mateix temps pensant en vosaltres». És bonic, oi? El president Macià tenia com a ideari el sentiment patriòtic i poca cosa més. Però amb això en va tenir prou per esdevenir el líder que la Catalunya republicana necessitava. Seria un abús buscar-hi grans definicions ideològiques més enllà de la defensa aferrissada de la pàtria. I tanmateix, quan ell va pactar acceptar rebaixar l'Estatut de 1931, va haver de suportar que hi hagués qui gosés acusar-lo de traïdor. Paradoxes de la vida i del fonamentalisme independentista d'aleshores. Sempre hi ha qui només veu les impureses dels altres i no pas les pròpies i, entretant, es dedica a estigmatitzar a tot aquell que es resisteix a seguir-lo en la seva deriva erràtica. Els moviments patriòtics potser no sempre poden guanyar, perquè tot depèn de la correlació de forces, per dir-ho en termes clàssic, però el que és segur és que si volen ser forts han de ser, sobretot, amplis, transversals i autònoms respecte dels que caminen en la direcció contrària. És a dir, en la direcció cap a Espanya. Per tant, contra el que divideixen, unitat. Unitat des de la pluralitat nacionalista. http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/moviment_patri_tic_36477.php#
A "Ni dretes ni esquerres, Poble Català": Veig que ets d'ERC i que reconeixes que ERC ha comès errors. Jo sé que el PSM, com dius, també n'ha comès. Jo no tenc ràbia a ERC, sinó als dobles discursos. Ara bé, veig que dins ERC hi ha gent que entén el que ha passat a les Illes Balears de veritat i confiï que redrecin el camí. Per part meva, d'ara endavant no escriuré res més contra ERC, per contribuir amb el meu gra d'arena a un bon futur per a tots nosaltres. Salut i país!
Interessant aportació. És a El singular digital. 29/04/2009 Diccionari Aleatori E, D'ERC Anna Figuera “El problema és que Esquerra Republicana és un partit poc madur. Els seus dirigents no han governat mai, la majoria ni un ajuntament. Tenen una pràctica assembleària que dificulta enormement la presa de decisions i la governabilitat interna. I governar el dia a dia amb aquests socis, amb aquestes persones amb poca experiència de govern, amb poca cultura de govern i amb molt soroll per dins… I amb la tendència de certs líders polítics a creure's que són poc menys que enviats per la providència per salvar a no sé quin poble. Afortunadament, jo crec que la ciutadania el que menys necessita són salvadors de cap tipus. Ja ha passat el temps dels salvadors. Necessita lideratges forts, sense cap mena de dubte, referències, i necessita un bon govern†(Juan Ramón Iborra. José Montilla. Radiografía de la calma) En Marçal Sintes ja em va advertir: “Estic rellegint el llibre que Iborra li va fer a Montilla i m'he quedat astorat dels comentaris que fa d'Esquerraâ€. Evidentment, no em podia quedar parada davant tal provocació. José Montilla. Radiografía de la calma es va editar a l'octubre de 2006, només a un mes de la celebració de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. L'aspirant a president de la Generalitat somniava aleshores, com també ara, en no haver de dependre d'ERC per poder governar. Els recels de Montilla eren fonamentats. El primer tripartit s'havia acabat com el rosari de l'aurora, amb Esquerra fora del Govern i amb un Estatut rebregat que, això sí, “s'assembla més a l'Estatut que el PSC volia, que no al que volien Convergència i ERC, després que fos objecte de més de seixanta esmenes per part del PSCâ€, deia el candidat socialista a preguntes d'Iborra. Montilla, però, no va tenir més remei que pactar amb aquell “partit poc madur†i “amb tendència de certs líders a creure's que són poc menys que enviats per la providència per salvar a no sé quin pobleâ€. Em pregunto si Montilla repetiria ara les mateixes paraules i qualificaria a Esquerra amb els mateixos atributs que excedeixen de l'esterilització general del Govern. Un individu veu la tragèdia del món que l'envolta i, també, la intueix. Montilla mira de reüll la renovada Esquerra, deslliurada del soroll intern, després d'haver esbaldit el duel Carod-Puigcercós i d'haver acompanyat gustosament a l'incòmode Joan Carretero a donar-se de baixa del partit. I és que, malgrat tot, l'estabilitat del Govern no depèn, novament, del PSC, sinó d'ERC. L'Esquerra, ara sí, de Joan Puigcercós. Il miglior fabbro republicà assegura sense embuts que no tindrà cap mirament. Si el finançament que s'acabi pactant no el satisfà, ERC es plantarà. I si Esquerra tira pel dret, Montilla ja haurà begut oli, perquè el que hauria de ser el millor èxit de legislatura es convertirà en un simple voluntarisme. http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/e_d_rsquo_erc_36489.php#
Més valdria caçafantasmes emprasis aquesta energia de ràbia que tens contra ERC per lluitar contra l'enemic del nostre poble: Espanya. Ja embafes amb els teus punyeters comentaris extrets d'altres pàgines on critiquen ERC. Tothom ha comès errors, PSM a Mallorca i ERC al Principat en són experts. Però aquest que aquí alguns expresen contra Esquerra sona més a anticatalanisme que no pas d'un patriota de la nostra terra. Jo m'ho pensaria.
A un país independent hi ha d'haver de tot, capitalistes i anticapitalistes. I fins i tot els d'ERC.
El malestar intern a ERC s'estén al País Valencià http://www.avui.cat/cat/notices/2009/04/el_malestar_intern_a_erc_s_esten_al_pais_valencia_57497.php Això és ERC, señores! Una casa de xxxxxx
Ei, Mussol, t'assegur que som totsol i que me'n redefot del que facin els altres. Ah!, i que sempre firm amb el mateix nom. I una altra cosa, no me dedic tampoc a clicar compulsivament. Què pots dir el mateix tu? I amb això acab, crec que ja ho he dit tot. Adéu.