Andreu PerellóPalma26/04/09 0:00
TW
0

La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, aprofità l’acte de celebració del trentè aniversari del Consell de Mallorca per reclamar més competències i més doblers per a la institució insular. "Sense recursos es pot fer retòrica, però no política", afirmà la presidenta durant el discurs institucional pronunciat davant un auditori format pels consellers de la corporació de 1979 i pel president d’aleshores, Jeroni Albertí, i dels que el seguiren Maximilià Morales, Joan Verger i Maria Antònia Munar, entre d’altres autoritats.

Armengol assegurà que "a Mallorca les obres públiques, la cultura, el patrimoni, el medi ambient, l’ordenació del territori, els serveis socials i la cooperació local exigeixen uns recursos importants dels quals el Consell de Mallorca no disposa". En aquest sentit, insistí que la institució insular ha de continuar incrementant el nivell competencial i, "en proporció idèntica, els seus recursos".

Homenatge

A banda de la mirada cap a les necessitats del futur d’Armengol, l’acte d’ahir, duit a terme a la sala de plens del Consell, fou també un sentit homenatge a tots els consellers que s’incorporaren a la institució insular el 24 d’abril de 1979. Armengol agraí a tots la tasca feta durant la primera legislatura de la democràcia, que serví per articular la "primera institució de Mallorca". Així mateix, la presidenta actual destacà la incorporació de la dona en l’activitat pública i el procés de recuperació de la llengua catalana com a elements cabdals dels darrers trenta anys.

A l’esdeveniment, durant el qual els primers consellers del 79 reberen una placa d’homenatge, hi intervingué, a més, el primer president, Jeroni Albertí, i l’historiador i aleshores diputat d’UCD a Madrid, Miquel Duran. Jeroni Albertí s’encarregà de glosar la jornada del 24 d’abril de fa trenta anys, en què "entràrem per la porta de la Diputació i sortírem per la del Consell de Mallorca", digué. Miquel Duran, per la seva banda, destacà el "consens" amb què es feren les coses i la claredat dels objectius d’una "època que es desfeia sense que la nova hagués acabat d’arribar".