Setmana tràgica i l'operació Islero

Divendres, dia 17: A Mateu Cañellas se li glaçà la cara en veure la rialla siberiana de Nadal, que li digué: "Has de fer un gran favor al partit. Necessitam un candidat de pes a les europees. Has de ser tu. Només 45 dies fora de la Conselleria. Després hi tornes reforçat". Cañellas intentà salvar mobles. Demanà a Nadal que el seu successor provisional fos el seu director general, Gili . Així podia mantenir el control de la Conselleria. S’ensumà tot d’una que Nadal volia ser superconseller Turisme-Esports. També li demanà que fos el número dos de les eleccions autonòmiques de 2011. Però acceptà ser subcandidat a unes eleccions on no podia ser elegit. La mirada de Nadal era d’eufòria pel·liculera.

Dissabte, dia 18: Jornada d’UM a l’hotel Palas Atenea. Nadal comença a filtrar que el candidat europeu serà "qualcú del meu mateix nivell". Just després llançà un atac duríssim als seus companys del Govern Antich: "No caigueu en les provocacions d’aquells que no compleixen el que prometen", digué, en un estat d’exaltació fora mida ni control. També comentà: "La setmana que ve, en passarà una de grossa".

Dilluns, dia 20: Al vespre, l’executiva d’UM havia de designar el candidat a les europees. Però ja al matí es filtrà el nom de Mateu Cañellas. Aleshores, el Consolat envià un missatge a Nadal: "Aquesta designació és incompatible amb el càrrec de conseller". Ni cas. Nadal proposà Cañellas. L’executiva d’UM n’ignorava la incompatibilitat. Tot i així, qualcú ho posà sobre la taula. La resposta de Nadal va ser clara: els nostres socis de CiU ens han dit que només seria incompatible en el cas que Mateu fos elegit, però pel fet de ser candidat no passa res". També digué: "Jo mateix seré el cap de campanya de Mateu". Acabada la reunió, la portaveu, Cati Julve, anuncià l’elecció de Cañellas amb bombo i platerets. Mentrestant, pertot arreu s’escampava la possible incompatibilitat.

Hores abans, la presidenta del PP, Rosa Estaràs, oferí una roda de premsa en la qual havia exigit a Antich que reduís el nombre de conselleries i procedís a la fusió d’algunes. Era una premonició? Formava part de la jugada?

Dimarts, dia 21: Hi havia ple al Parlament. Aquella santa casa semblava l’olla on foren sacrificats els set germans macabeus. Membres de la direcció d’UM, com el diputat Josep Melià, acabaven de descobrir la incompatibilitat de Cañellas. Ja comentaven que era "molt, però molt gros" tornar a remoure el Govern (recordaven el cas Buils). El president Antich, mirada elèctrica, cara de pansa, barram tremolós, semblava Zubizarreta el dia del 4-0 del Milan. Mentrestant, més filtracions: els periodistes començaven a saber que Nadal seria "de manera provisional" superconseller de Turisme i Esports. Algun diari digital ho publicà. Maria Antònia Munar agafà pel seu compte Josep Melià. Estava indignada: "Us estau carregant el partit! Qui ens pot votar amb els espectacles que estau donant!". Melià va veure l’abast del desastre.

I mentrestant, què feina Nadal?: Miradetes i rialletes dins la Cambra amb el portaveu del PP, Joan Flaquer. Ambdós sortiren a conversar. Tot seguit, Flaquer agafà micròfon i demanà a Antich que ajuntàs la Conselleria de Turisme i la d’Esports. Nadal bavava de gust.

Acabat el ple, hi va haver nerviada al Consolat. L’entorn del president, que aprecia la feina de Cañellas, no acabava d’entendre com s’havia pogut prestar a aquell desgavell. Si sortia, la imatge d’un Executiu balear i del seu president era arrossegada a l’altura del betum amb un "superconseller" capaç de dur l’autogovern contra les cordes. Però a la nit tornà la calma momentània. Qualque cosa havia passat. Des d’UM donaven garanties que "tot ha estat un error i la cosa es reconduirà". El Consolat començava a notar que qualque cosa es movia. O bé hi havia revolta inerna. O bé Nadal havia entès que havia anat massa enfora. O bé era una altra maniobra nadalista. I continuaven les filtracions. Des del PP deien que Nadal assumiria les dues conselleries i que el president Antich n’havia estat informat. Des del Consolat ho negaven de manera rotunda.

Dimecres, dia 22: A primera hora del matí, el president Nadal, el secretari general Ferrer, el diputat Melià i el candidat Cañellas partiren cap a Madrid a la presentació de la candidatura europea propiciada per CiU. Hi havia nervis i cares llargues. A Barajas, Cañellas es ficà en un bany i no aconseguí fer-se el nu de la corbata fins al vuitè intent. Melià i Ferrer tragueren les dents a Nadal i li etzibaren que "tot això que has organitzat és una barbaritat. Tornarem tots bojos. Ningú no ens prendrà amb seriositat". Nadal va entendre que quedava tot sol. A la nit, a Palma, el consell polític d’UM havia de ratificar la designació de Cañellas. Es convocà amb urgència l’Executiva per a una reunió abans de l’acte de ratificació. Allà Nadal, apaivagat, fred, derrotat, pràcticament no obrí la boca. L’Executiva decidí nomenar el ferrerista Joan Carles Verd. El consell polític el ratificà. Aleshores, Ferrer clavà les banderilles al seu president: "Bé, mantenim que Miquel Nadal sigui el director de la campanya de Verd". Nadal només va intervenir en el consell polític per criticar les "filtracions" dels darrers dies, quan fins la telefonista sospitava que era ell el filtrador.

Hi va haver qualque broma en el sentit que la candidata podria ser Cristina Cerdó. La qüestió de fons gairebé no es va discutir. Ningú no volgué parlar a fons de "barbaritats": remoure el Govern, Nadal superconseller o assetjament contra Antich. Hi va haver unanimitat. Nadal se sumà al corrent dominant. Mateu Cañellas alenava més a ple que els ocupants d’una pastera quan veuen terra ferma. Hi havia notòries absències nadalistes en el consell polític, com el bunyolí Riera. El vicepresident Grimalt i conseller de Medi Ambient es mostrava feliç, sobretot quan mirava Ferrer. Arribà l’hora de fer l’anunci públic que es canviava Cañellas per Verd. Però, oh sorpresa! Aquest cop no sortí la nadalista i portaveu, Cati Julve, com era la seva obligació, sinó el secretari general Ferrer. Quelcom d’important havia passat.

Dijous, dia 23: Els diaris sense distinció repartien branca contra Nadal. El Consolat convocà l’alt comandament socialista al voltant d’Antich. S’analitzà la possibilitat de destituir Nadal com a conseller. Però aquesta operació presenta dificultats. Volen estar segurs de la reacció d’UM. Sobretot del secretari general Ferrer i dels seus amplis suports, que són els que han fet possible que Nadal sigui president d’UM.

Els socialistes també són conscients que el consell polític d’UM és d’una prudència desesperant. Creuen que no es tiraran al ruedo fins que el bou no estigui ben sacrificat. Dijous que ve, Nadal va a declarar com a imputat en el cas can Domenge. El maig pot començar molt malament. Antich només té dues sortides: o ajornar la qüestió fins al pròxim i inevitable cacau o treure l’espasa i fer de Manolete. És molt arriscat: destituir Nadal, demanar a UM un nou conseller de Turisme i coordinar l’operació amb destacats hotelers que donin suport a la jugada.

Però fer de Manolete és perillós. Un toro anomenat Islero el va enganxar a Linares. Ara pot ser diferent. L’Islero de Mallorca ja ha armat massa desgavells i tothom sap per on envesteix. Tothom el veu venir. L’operació Islero pot ser aviat una realitat.