La crisi econòmica no ha tallat el creixement demogràfic de les Illes Balears, vinculat majoritàriament a la immigració. Així, la població de l’Arxipèlag ha crescut amb 2.868 persones des de gener de 2009, a un ritme de gairebé mil persones més cada mes. Aquesta xifra representa una reducció a la meitat del creixement de població experimentat al llarg de 2008, que cresqué amb 25.058, a un ritme de més de dues mil persones mensuals i que van permetre passar d’1.045.008 de l’1 de gener de 2008 a 1.070.066 de l’1 de gener d’enguany. Així es desprèn de les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), segons les quals la població de les Illes Balears ha passat d’1.070.066 persones residents a les Illes Balears de l’1 de gener a 1.072.934 de l’1 d’abril d’enguany. El ritme, aleshores, ha estat d’un miler més d’habitants cada mes, la meitat que el de l’any anterior.
Som mil habitants més cada mes
Les Illes Balears han vist incrementada la població amb 2.868 persones els darrers tres mesos, tot i la situació de crisi. El ritme de creixement, però, s'ha reduït a la meitat
Palma24/04/09 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Anem ben arreglats! Anyor la integritat d´una illa i una cultura que, per ara, és incapaç d´assimilar i adaptar aquest creixement desorbitat. I no crec que això tingui marxa enrera. Aquí passarà el mateix que al Païs Basc: Una conquesta silenciosa de gent inadaptada que, mitjançant la mala interpretació del sistema democràtic, ens conduirà a un espanyolisme radical. I si no ho veieu així, temps al temps. Sento dir-ho, però la nostra cultura s´acaba. La única solució és exercir un màxim de pressió per força, i no deixar-se dur, com fan pràcticament tots els partits polítics, pel nombre de vots que es poden aconseguir costi el que costi.