TW
0

Bernat Joan i Marí (Eivissa, 1960) és dirigent d’Esquerra Republicana i és el màxim responsable de la Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Ve de Londres, on ha explicat als diputats britànics el procés de normalització al Principat. Creu que la intenció del PP és deixar el català en una posició residual i defensa que la millor resposta és la fermesa des de les institucions en la defensa del model lingüístic propi.

Dilluns éreu a Londres defensant la política lingüística de la Generalitat...
Responent preguntes als diputats de la Cambra dels Comuns sobre quina és la política lingüística de Catalunya.

Amb l’objectiu de traslladar aquesta experiència a Gal·les?
Efectivament, el País de Gal·les té una llengua que ja és oficial.vol implementar la seva oficialitat i la nostra experiència els interessa.

Per què s’interessaven?
Em sobtà que no es preocupassin pels funcionaris. Donaven per fet, per exemple, que el sistema judicial no seria cap problema. És a dir, si allà els diuen als jutges que han de saber gal·lès, ningú no ho discutirà. En canvi veien problemes a l’empresa privada.

Fa poc, la presidenta del PP, Rosa Estaràs, afirmà que no existia el dret a ser atesos per l’Administració en català?
Ella és advocada? Em sorprèn. No tenim dret a utilitzar una llengua oficial que és la pròpia? Tenim dret en tant que els drets lingüístics són part dels Drets Humans.

Què vol el PP amb el català?
Allò que pretén és que el català sigui una llengua residual. I la millor recepta en contra dels intents de folklorització i residualització del PP és la fermesa institucional, és l’activitat des de la societat civil, treballar com un país normal.

El PP demana aquí que es permeti la lliure elecció de llengua a l’escola o que els nins puguin fer els exàmens que vulguin en castellà. Què passaria si això es permetés?
Passaria que una part dels infants, els escolaritzats en català, dominarien bé el català i el castellà. L’altra part, els escolaritzats en castellà, només dominarien bé el castellà i tindrien moltes deficiències en català perquè el coneixerien com si fos una llengua estrangera. Això és el que passa al País Valencià i a Navarra.

Que es deixi fer un examen en castellà a un infant contravé la normativa lingüística?
Quan un infant té una voluntat tan marcada de fer una cosa com els exàmens en castellà quan els seus companys ho fan d’una altra manera, això vol dir que algú li ha posat una pressió brutal.

I el PSOE hauria de dir alguna cosa en resposta al PP?
Crec que hauria de tenir una actitud més ferma en defensa del nostre model educatiu i lingüístic.

Hi ha algú ara que surti de l’escola sense saber castellà?
No conec ningú.

Hi ha algun centre que imposi el català al pati?
Que es facin sistemes perquè els al·lots utilitzin el català d’una manera proactiva entre ells, sí. Ara, que s’exerceixi una repressió lingüística contra l’expressió espontània d’al·lots, no crec que passi.

Quina és la situació real del català pel que fa al seu ús social a Catalunya i a Balears?
A nivell de projecció exterior, universitari, acadèmic i de producció científica estam bé. S’avança en àmbits formals, però no estam recuperant com caldria tot l’ús social de la llengua. Per tant, hi ha d’haver una feina important en el món de l’empresa o sociolaboral, que és on és més precari.