TW
0

El Parlament balear ha rebutjat avui (29 vots en contra i 26 a favor) una moció del PP contra la política lingüística del Govern, que exigeix el coneixement del català a tots els funcionaris de la comunitat, inclosos als professionals de la sanitat pública.

De la moció dels populars s'han aprovat per assentiment dos punts d'un total de catorze: la Cambra rebutja que s'usin les llengües com un instrument de confrontació i defensa que s'adoptin mesures per donar a conèixer les variants lingüístiques de les illes, a fi que no desapareguin sota l'influx del català oficial.

El diputat popular Josep Simón Gornés ha estat l'encarregat d'iniciar un debat que ve derivat d'anteriors preguntes parlamentàries i després de manifestacions als carrers de les illes, com les protagonitzades per professionals sanitaris.

Gornés ha defensat el foment de la llengua autòctona però “sense imposicions” i, per a això, ha demanat la revocació del Pla de Normalització Lingüística actual i l'elaboració d'un de nou “que promocioni el català sense intervencionisme, sense l'obsessió de regular-lo tot fins als elements més propis de la vida privada.”

“La imposició sempre és contraproduent”, ha advertit el diputat popular, que ha assenyalat que no s'ha de caure en què la defensa d'una llengua porti a discriminar els ciutadans que en parlen una altra “per la seva lliure elecció”.

En aquest sentit, ha criticat el decret sanitari del català presentat recentment pel conseller de Salut, Vicenç Thomàs, que ha acusat de no fer prevaldre la bona gestió sanitària, sinó la “discriminació” dels professionals per l'idioma en un sector laboral en el qual la comunitat autònoma té dèficit.

Aquests arguments han estat criticats per a la resta de grups parlamentaris, començant per la diputada del grup mixt Esperança Marí (Eivissa pel Canvi), que ha subratllat la “contradicció imperant” en la moció dels populars en assenyalar que, mentre en un punt el PP advoca perquè els ciutadans puguin usar lliurement la llengua que vulguin, en un altre rebutgen l'obligació dels sanitaris a manejar-la.

Aquest últim punt, segons Marí, “limita el compliment d'un dret dels ciutadans de les illes” a ser atesos en català, una denúncia a què s'ha afegit el portaveu d'Unió Mallorquina (UM), Josep Melià, qui ha criticat al PP per “trencar el consens en matèria de llengua” que hi havia fins ara en la comunitat i per anar “en contra d'una normativa que ells mateixos van aprovar”.

“Una vegada oblidada la llauna de ColaCao estan disposats a obrir ara la caixa de Pandora”, ha ironitzat el diputat del Bloc per Mallorca Antoni Alorda en al·lusió als últims casos de corrupció destapats a les illes i en els quals hi ha hagut membres del PP implicats. Segons el parer del Bloc, la moció no és més que “un pamflet que promou la discòrdia allà on no n'hi havia”.

El socialista Ernest Ribalaiga ha defensat la política lingüística del Govern en subratllar que està elaborada dins el marc legal que estipula la Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia balear.

Ribalaiga ha assegurat que, en cap moment, no es tracta d'imposar una llengua sobre l'altra, que el Pla de Normalització Lingüística no és un document executiu i que no hi ha “ni obsessió ni cap manipulació” en un marc normatiu que “l'únic que tracta és garantir els drets de tots”.

“Vostès el que fan és minar” el treball del Govern, ha asseverat Ribalaiga, a la qual cosa Gornés s'ha limitat a respondre que tots en el PP “dormiran tranquils aquesta nit”, si bé ha dubtat de “quants de vostès (PSIB, Bloc i Grup mixte)” podran fer-ho després de votar contra aquesta proposta.