TW
0

Reduir l’estructura de l’Administració pública és una proposta molt fàcil de fer des de l’oposició i molt difícil de complir quan s’accedeix al poder. El mateix PP balear pot ser un exemple d’aquesta afirmació però, ara, la presidenta dels populars de les Illes, Rosa Estaràs, té dos arguments conjunturals que són fonamentals: la crisi econòmica sense precedents i la decisió exemplar presa en aquest sentit pel nou president gallec, el popular Alberto Núñez Feijóo. Així, Estaràs s’ha llançat a proposar una estructura del que seria el seu governanticrisi’, un model d’"austeritat" segons ella, que implicaria una reducció substancial de l’actual organigrama de l’Administració autonòmica: quatre conselleries menys, l’eliminació de 19 direccions generals i de 74 alts càrrecs, i la reducció un 25% del sector públic –empreses, consorcis i fundacions–.

Tot plegat suposaria un estalvi d’uns 14 milions d’euros anuals, segons els càlculs de la cap de l’oposició. Estaràs exposarà avui aquesta iniciativa al president del Govern, Francesc Antich, durant el seu torn de preguntes en el ple del Parlament. Per la presidenta del PP balear, la reducció de l’estructura del Govern està plenament justificada, perquè l’actual "no respon a l’interès general, sinó als equilibris de poder entre els partits del Pacte, que s’han repartit les conselleries: tres per al Bloc, tres per a UM i vuit per al PSOE". Estaràs atribuí a Antich que ja en la primera legislatura els departaments de l’Executiu passassin de 10 a 13 i que ara n’hi hagi afegit encara un més, fins als 14 actuals. En concret, els populars suggereixen ara l’eliminació de les conselleries d’Afers Socials, Promoció i Immigració, Esports i Joventut, Habitatge i Obres Públiques i Interior perquè s’integrin respectivament en les de Presidència, Turisme, Mobilitat i Ordenació del Territori i Treball. El PP també respecta la proporcionalitat, que lleva una conselleria per hom al Bloc i UM i dues als socialistes.

Al marge de la reorganització dels departaments de l’Executiu, el pla d’austeritat presentat per Estaràs demana una reducció significativa de la despesa pública en campanyes de "publicitat i propaganda" i la limiten només a "actuacions imprescindibles"; com també la congelació de plantilles del sector públic, exceptuant només les de les àrees socials, educatives i sanitàries. Pel que fa a les empreses públiques, consorcis i fundacions, la idea popular només apunta a reduir-les entorn del 25%, sense concretar amb quin criteri s’hauria d’emprendre això. Estaràs recordà que el seu partit ja sol·licità fa un any, sense èxit, que l’Executiu autonòmic minvàs la seva estructura per pal·liar els efectes de la crisi econòmica. "El Govern s’ha d’estrènyer la corretja per donar exemple, ja que és això mateix allò que es demana als ciutadans", digué la cap de l’oposició, que avui obtindrà resposta del president Antich.

Justifica que el PP no ho fes: "Creixíem al 3%"

El Govern del PP, presidit per Jaume Matas, acabà la legislatura passada amb 13 conselleries, només una menys que l’actual organigrama. A més d’això, durant els seus quatre anys de mandat es crearen més de 80 empreses públiques, societats i ens dependents de l’Executiu, que creà un sector públic sobredimensionat i que els populars ara insten a reduir un 25%. Tot això pot ser un argument en mans de l’actual Govern a l’hora de rebatre la proposta feta ahir per la presidenta del PP balear. Quan se li demanà sobre això, Rosa Estaràs contestà que "aleshores creixíem al 3% anual pel que fa al nostre PIB, es creaven llocs de feina i empreses, mentre que ara només es destrueixen a un ritme alarmant". "La situació econòmica és ben diferent", continuà justificant la cap de l’oposició, qui considerà que reduir l’organigrama de l’Administració és una mesura d’austeritat que ara han emprès executius autonòmics del PP, com els de Galícia i Madrid, però també del PSOE, com el de Castella-la Manxa.

Crisi política i institucional

Al marge d’això, Estaràs considerà ahir que el Pacte està incapacitat per afrontar els efectes de la crisi econòmica a Balears perquè, a la vegada, es troba sotmès a una "crisi política important perquè els membres de l’hexapartit discuteixen de manera permanent", la qual cosa, segons ella, provoca la "pèrdua d’inversions i de confiança". "No hi ha cap projecte clar i coherent", afirmà sobre l’acció de govern, i també afegí que la "crisi institucional" està motivada per la situació judicial del diputat del Pacte Bartomeu Vicens.