Andreu PerellóPalma17/04/09 0:00
TW
0

La Conselleria de Salut i Consum no rectificarà i no incrementarà el nivell de català exigit al personal de la sanitat pública per equiparar-lo al que es demana a la resta de funcionaris, tal com recomana el Consell Consultiu. Així ho assegurà ahir el conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, que reafirmà que el seu departament només n’exigirà el certificat B a metges i a infermers i l’A, el més baix, al personal no sanitari. Aquesta situació vulnera el principi d’igualtat per a l’accés a la Funció Pública, segons un dictamen del Consell Consultiu sobre l’anomenat decret de català de Salut, des del moment que a les categories equivalents de la resta de funcionaris de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears se’ls exigeix un nivell superior.

Thomàs respongué ahir a la valoració del Consultiu i assegurà que "demanar el nivell B i no el C, és una mostra de seny i un exercici de responsabilitat", atesa la manca de professionals en el món sanitari. El responsable autonòmic afegí que el decret de català "no és cap discriminació: és una adaptació" de la normativa lingüística que regeix a l’Arxipèlag. Així, Thomàs destacà el fet que el Consell Consultiu hagi donat la raó al seu departament en relació amb la necessitat d’acreditar uns coneixements elementals de català per accedir a una plaça fixa en la sanitat pública balear.

Oposicions

Thomàs destacà ahir que les pròximes oposicions permetran consolidar 4.000 llocs de feina a la xarxa pública de salut de les Illes. En aquest sentit, des de la Conselleria també confirmaren ahir que el nivell B de català exigit –però que serà obligatori presentar fins al cap de dos anys d’haver aconseguit la plaça– comptarà com un mèrit per als qui ja el tinguin. Aquest acord s’assolí dimecres en el marc de la mesa de negociació de barems per a la pròxima Oferta Pública d’Ocupació.

El Govern adaptarà la Llei de salut a la societat del segle XXI

El conseller de Salut, Vicenç Thomàs, defensà ahir que fa falta una "àmplia reforma en l’àmbit de la salut pública", que inclou canvis legals, per adaptar la sanitat als reptes que planteja la societat del segle XXI. Així ho indicà Thomàs minuts abans d’inaugurar la jornada Reflexió sobre el model de futur de la salut pública a les Balears, un acte en el qual participaren representants del món sanitari, institucional, organitzacions socials, col·legis professionals i entitats científiques. "Haurem de fer canvis estructurals i legals per adaptar els serveis de salut pública a les necessitats dels ciutadans del segle XXI", indicà el conseller.

A més, afegí que "la nova xarxa pública ha d’incorporar determinants d’aquest àmbit que són qüestions que afecten les persones i que no solament depenen de l’àmbit sanitari, sinó també d’altres sectors de la societat amb els quals hem de treballar, de manera transversal, per incorporar valors en salut".  "La nova sanitat pública ampliarà la seva àrea d’influència més enllà del mateix sector i es convertirà en un element transversal de totes les polítiques de la societat en general", va postil·lar el conseller. Per a aquesta àmplia reforma el seu departament vol tenir l’opinió d’associacions, societats científiques i agents socials, a més d’un ampli consens.