La política lingüística del PP

La moció, registrada a 14 punts i derivada d’una primera interpel·lació al Govern, realitzada fa dues setmanes, també insta el Parlament a pronunciar-se de manera molt crítica amb l’actual política de l’Executiu, com quan proposa que la Cambra reprovi el conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, per haver impulsat l’esmentat decret al sector sanitari, o la revocació del nou pla de normalització lingüística per elaborar-ne un altre que "prescindeixi de la imposició, l’intervencionisme, la coerció i la discriminació cap a la lliure elecció de l’ús de la llengua".

En el mateix sentit de censura es dirigeixen els punt que insten el Govern a "prescindir d’accions d’adoctrinament en les actuacions en matèria lingüística i/o cultural" i "rebutjar la implantació de requisits en el coneixement de l’ús de la llengua pròpia de les Illes Balears". Amb tot això, els populars fan una crida a "rebutjar que s’emprin les llengües com a instruments de confrontació i desavinença". La proposta del PP sobre política lingüística es pronuncia a diferents punts pel que fa al tema de l’imperatiu de la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia perquè no existeixi discriminació sobre l’ús de les dues llengües oficials, a més de propiciar la seva igualtat plena i la llibertat d’elecció per fer-les servir. La moció, però, només es preocupa d’això en concret, en què el català tindria una situació de prevalença sobre el castellà i, en cap cas, quan això es produiria a la inversa.

Els següents són els 14 punts de la moció presentada pel Grup Parlamentari Popular, que dimarts que ve se sotmetrà a la votació del ple de la Cambra. Signada per la portaveu Rosa Estaràs, proposa distints pronunciaments i acords relatius a la política lingüística del Govern.

1.
El Parlament insta el Govern a no discriminar, en cap sentit, cap ciutadà, o entitat física o jurídica que faci ús de les dues llengües oficials, el català propi de les Illes Balears i el castellà, tal com es recull a l’Estatut d’Autonomia i a la Constitució espanyola.

2.
El Parlament reconeix que només des de la pluralitat, des del respecte cap a les dues llengües oficials, la nostra terra serà un lloc de convivència, i rebutja que s’emprin les llengües com a instruments de confrontació i de desavinença.

3.
El Parlament considera que només des de la llibertat, en el marc que estableix la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia, els ciutadans puguin fer un ús lliure de qualsevol de les dues llengües oficials.

4.
El Parlament constata que, a les Illes Balears, el bilingüisme és un fet natural, implantat socialment, i que les administracions han de promoure polítiques que permetin l’harmònica convivència entre les dues llengües oficials.

5.
El Parlament rebutja la imposició de requisits de coneixements lingüístics de català en la sanitat, i insta el Govern a la derogació del Decret 24/2009, pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés i de mobilitat, relatius a la funció pública estatutària i per ocupar llocs de treball que es convoquin en el sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma.

6.
El Parlament reprova l’Hble Sr. Conseller de Salut i Consum per impulsar una norma lingüística que va en contra del sentir i de les necessitats del sector sanitari.

7.
El Parlament insta a la llibertat d’elecció de llengua i a la pacífica convivència lingüística. Que s’hagi de comptar amb un determinat nivell de domini d’una llengua per a treballar o per a viure a les Illes no implica que qui no conegui la nostra llengua, ni la utilitzi, hagi de ser castigat ni perseguit.

8.
El Parlament considera que la llengua ha de ser un canal de lliure comunicació entre persones i insta tots els poders públics, socials i econòmics, educatius i culturals a impulsar, donar a conèixer i fer ús de les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma, amb criteris d’igualtat plena.

9.
El Parlament insta el Govern a impulsar totes aquelles mesures que suposin el foment de l’ús de la llengua pròpia de les Illes Balears, sense imposicions, i rebutja la implantació de requisits en el seu coneixement tal com es pretén amb l’aprovació del Pla de normalització lingüística per part del Consell Social de la Llengua Catalana.

10.
El Parlament insta el Govern a revocar el Pla de normalització lingüística, i a elaborar-ne un de nou que atengui a la vertadera realitat sociolingüística de les Illes Balears, i en el qual es potenciïn les accions de promoció, difusió i valoració del català, propi de les Illes Balears, i es prescindeixi de la imposició, l’intervencionisme, la coerció i la discriminació cap a la lliure elecció de l’ús de la llengua.

11.
El Parlament insta el Govern a prescindir d’accions d’adoctrinament en les actuacions que, en matèria lingüística i/o cultural, emprenguin les diferents conselleries, i especialment, la Conselleria d’Educació, i a impedir aquestes actuacions envers la població escolar infantil i juvenil.

12.
El Parlament constata que les modalitats lingüístiques de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera tenen amb aspectes lèxics originals d’aquestes Illes, i insta el Govern, els consells insulars i tots els ajuntaments a donar-los a conèixer i conscienciar els ciutadans del valor d’aquest patrimoni lingüístic que pot arribar a desaparèixer.

13.
El Parlament constata que el marc jurídic, constitucional i estatutari, és el marc idoni en el qual s’han de desenvolupar les accions necessàries per promoure el reconeixement de la nostra llengua i de les nostres particularitats culturals per tal d’enriquir, encara més, la diversitat cultural de les comunitats autònomes que tenen la llengua catalana com a pròpia, entre les quals la comunitat autònoma de les Illes Balears n’és un exponent diferenciat i únic.

14.
El Parlament insta el Govern a derogar l’article 11 del Decret 92/1997 de 4 de juliol, a més de totes aquelles disposicions d’aquesta norma que vagin en contra de l’equilibri entre les dues llengües oficials, introduint directrius que afavoreixin una major participació dels pares i de les mares en el procés educatiu.